Atelopus coynei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAtelopus coynei
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN54501
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus coynei
(Miyata, 1980)[1][2][3][4]
Distribució
Endèmic deEquador
Modifica les dades a Wikidata

Atelopus coynei és una espècie d'amfibi terrestre i diürn[5] pertanyent a la família dels bufònids,[6][7] la qual es creia extinta des de fa molts anys però es va redescobrir i fotografiar el 7 de febrer del 2012.[8]

Etimologia[modifica]

El seu epítet, coynei, fa referència al biòleg Jerry Coyne, el qual va recollir-ne l'holotip en un pantà de l'oest de l'Equador a la darreria de la dècada de 1970.[9]

Descripció[modifica]

Les femelles fan 32,1-36,4 mm de llargària[10] i els mascles 22,4.[3] Cos més ample que el cap. Cap més llarg que ample. Musell projectat més enllà de la mandíbula inferior, la qual cosa crea un angle de noranta graus per sobre dels narius vist lateralment. Narius situats al llarg de la línia entre el marge anterior de l'òrbita i l'extrem del musell (si fa no fa, un terç de la distància des del musell). Canthus rostralis arrodonit i amb una mena de depressió subtil. Espai interorbital més ample que la parpella superior. Timpà enfosquit. Pell del cap suau i amb possibles granulacions. Pell del dors granulada i amb dues crestes. Absència de plecs dorsals laterals. Avantbraços gruixuts. Extremitats posteriors allargades i amb els talons solapats lleugerament. Potes posteriors carnoses. Es pot distingir d'altres espècies del mateix gènere pel seu patró ventral i per les seus llargues extremitats posteriors, els talons de les quals se superposen quan les cames es col·loquen perpendiculars al cos. En vida, la coloració del mascle al dors varia des d'un verd amb taques de color marró fosc fins a un marró fosc amb taques verdes. En tots els espècimens trobats i a mesura que el seu color verd s'atansa als flancs, aquest esdevé progressivament blau turquesa. La superfície ventral presenta un fons de color blanc o groc i amb un patró reticulat poc dens de color negre o marró. Pel que fa a les femelles, presenten un ventre de color groc brillant i opac amb un reticulat marró fosc. Tots dos sexes tenen els palmells de les mans i les plantes dels peus de color taronja vermellós, tot i que els colors de les femelles són més prominents. L'iris d'ambdós sexes varia entre un groc daurat i un coure ataronjat. En els espècimens conservats, les parts verdes es tornen de color lavanda pàl·lid. A més, les taques marrons s'esvaixen i esdevenen rogenques. En el cas dels mascles, la coloració blanca del ventre es manté sense canvis, mentre que la groga es perd. Pel que fa a les femelles, el ventre conserva el seu tint groguenc mentre que el reticulat marró empal·lideix.[3]

Reproducció[modifica]

Després de la fecundació, els ous són dipositats a la superfície de masses d'aigua dolça i de corrent ràpid. Els capgrossos s'adhereixen a les roques submergides.[11]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un endemisme dels vessants nord-occidentals de la Serralada Occidental dels Andes a la Regió Litoral de l'Equador (les províncies de Carchi, Imbabura i Pichincha). Ocupa una extensió de, si fa no fa, 2.800 km² a una altitud compresa entre 900 i 1.380 m d'altitud.[12][13][14][15][16] Comparteix el seu hàbitat amb l'ós negre dels Andes (Tremarctos ornatus), el jaguar (Panthera onca), el tapir de muntanya (Tapirus pinchaque), el colibrí de cua de fulla (Ocreatus underwoodii), Heliodoxa imperatrix, Margarornis stellatus, Entomodestes coracinus, Heliangelus strophianus, Anolis antioquiae, Saphenophis sneiderni i un gran nombre d'amfibis com Pristimantis laticlavius, Pristimantis duellmani i Atelopus glyphus.[5]

Principals amenaces[modifica]

Les seues principals amenaces són la quitridiomicosi,[17] el canvi climàtic[18] i la degradació del seu hàbitat a causa de la desforestació, el creixement urbà, l'ús de pesticides i les pràctiques agrícoles i ramaderes.[12][19][20][11]

Referències[modifica]

  1. Gray, 1825. Ann. Philos., Ser. 2, 10: 214.
  2. Duméril, A. M. C. i G. Bibron, 1841. Erpétologie Genérale ou Histoire Naturelle Complète des Reptiles. Vol. 8: 660. París: Librarie Enclyclopedique de Roret.
  3. 3,0 3,1 3,2 Miyata, K., 1980. A new species of Atelopus (Anura: Bufonidae) from the cloud forests of northwestern Ecuador. Breviora. Museum of Comparative Zoology, Cambridge, Massachusetts, 458: 1–10.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 AmphibiaWeb (anglès)
  6. Encyclopedia of Life (anglès)
  7. The Taxonomicon (anglès)
  8. My frog is ALIVE! - Why Evolution Is True (anglès)
  9. Atelopus coynei, an eponymous frog - Why Evolution Is True (anglès)
  10. Coloma, L. A., 1997. Morphology, systematics, and phylogenetic relationships among frogs of the genus Atelopus (Anura: Bufonidae). Unpublished Ph. D. Dissertation, Universitat de Kansas, 287 pp.
  11. 11,0 11,1 UICN (anglès)
  12. 12,0 12,1 Coloma, L. A. i Quiguango-Ubillús, A., 2012. Atelopus coynei. A: Centro Jambatu. 2011–2012. Anfibios de Ecuador. Fundación Otonga. Quito, l'Equador. «Enllaç».
  13. Bustamante, M. R., Ron, S. R. i Coloma, L. A., 2005. Cambios en la diversidad en siete comunidades de anuros en los Andes de Ecuador. Biotropica 37:180–189.
  14. Coloma, L. A., 1992. Anfibios de Ecuador: estatus poblacional y de conservación. Documento Centro de Datos para la Conservación-Ecuador. Quito, 30 pp.
  15. Cannatella, D. C., 1981. A new Atelopus from Ecuador and Colombia. Journal of Herpetology 15: 133–138.
  16. GBIF (anglès)
  17. Ron, S. R. i Merino-Viteri, A., 2000. Amphibian declines in Ecuador: overview and first report of chytridiomycosis from South America/declinación de anfibios en el Ecuador: información general y primer reporte de chytridiomycosis para Sudamérica. Froglog 42:2–3.
  18. Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, 439: 161-167.
  19. Coloma, L. A., Guayasamin, J. M. i Menéndez-Guerrero, P., (eds.), 20112014. Lista Roja de Anfibios de Ecuador, AnfibiosWebEcuador. Fundación Otonga, Quito, l'Equador.
  20. Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young, eds., 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona, Catalunya; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions.


Bibliografia[modifica]

  • Almendáriz, A. i Rueda-Almonacid, J. V., 2005. Atelopus coynei. Pp. 68. A: Rueda-Almonacid, J. V., J. V. Rodríguez-Mahecha, S. Lötters, E. La Marca, T. R. Kahn i A. Angulo, (Ed.). Ranas Arlequines. Conservación Internacional, Bogotà, Colòmbia.
  • Coloma, L. A., 2002. Two species of Atelopus (Anura: Bufonidae) from Ecuador. Herpetologica 58:229–252.
  • Frank, N. i E. Ramus, 1995. Complete Guide to Scientific and Common Names of Amphibians and Reptiles of the World. Pottsville, Pennsilvània: N. G. Publishing Inc.
  • Lötters, S., 1996. The Neotropical Toad Genus Atelopus. Checklist - Biology - Distribution. Vences, M. and Glaw, F. Verlags GbR. Colònia, Alemanya.
  • Lötters, S., van der Meijden, A., Coloma, L. A., Boistel, R., Cloetens, P., Ernst, R., Lehr, E. i Veith, M., 2011. Assessing the molecular phylogeny of a near extinct group of vertebrates: the Neotropical harlequin frogs (Bufonidae; Atelopus). Systematics and Biodiversity 9:45–57.
  • McDiarmid, R., 1971. Comparative morphology and evolution on frogs of the neotropical genera Atelopus, Dendrophryniscus, Melanophryniscus and Oreophrynella. Bulletin of the Los Angeles County Museum of Natural History, 12, 1-66.


Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.