Atemptat contra Eduardo Dato

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentAtemptat contra Eduardo Dato
Data 08/03/1921
Localització Plaça de la Independencia, Madrid
Estat Espanya
Causa Resposta del sindicalisme barceloní a la dura repressió exercida pel governador civil Severiano Martínez Anido conta el moviment obrer
Nombre de morts Eduardo Dato
Nombre de ferits Manuel Ros (ferit lleu)
Juan Jose Fernández Pascual (ferit lleu)
Perpetrador Pere Mateu i Cusidó
Ramon Casanellas
Lluís Nicolau i Fort
Arma Trets de pistola
Modifica les dades a Wikidata

El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març de 1921 víctima d'un atemptat anarquista.[1]

Antecedents[modifica]

A l'agost de 1917 es creà un comitè conjunt CNT - UGT per declarar la vaga general. Tot i que els objectius podien ésser divergents, l'acció fou unitària. L'espurna nasqué d'una vaga de ferroviaris que s'estengué a la resta de sectors. Tot això s'acompanyà del moviment encapçalat per la Lliga Regionalista de l'Assemblea de Parlamentaris. Fou l'expressió més viva del descontentament obrer per la pujada de preus i la baixada del salari real.

El 1919 la CNT encapçalà una altra vaga general, coneguda com la vaga de La Canadenca. Fou una vaga de llarga durada i que es traduí amb l'obtenció de la jornada de 8 hores, millores salarials generalitzades i la readmissió dels vaguistes acomiadats. En aquest cas, el govern espanyol actuà de mediador entre la Patronal i la CNT. Malgrat tot, la patronal no respectà l'acord i es reprengué la vaga. Aquest cop, però, la classe obrera en sortí derrotada, per tal com l'Estat no féu de mediador i s'alineà amb la Patronal, tot declarant l'Estat de Guerra a Barcelona i donant suport al locaut empresarial.

A partir de 1919 fins al cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera el 1923 es lliurà una lluita acarnissada entre la Patronal i la CNT. Les pràctiques terroristes es multiplicaren. Paradoxalment, aquest terrorisme procedia de la Patronal i els anomenats sindicats grocs, com el Sindicat Lliure. L'execució de dirigents sindicalistes i obrers fou una pràctica habitual. Els empresaris contractaren pistolers per portar a terme aquesta política i generalitzaren les pràctiques de locaut.

La Preparació[modifica]

Un grup d'anarquistes catalans compost per Pere Mateu, Ramon Casanellas i Lluís Nicolau i Fort van comprar una motocicleta Indian amb sidecar gris a Barcelona i es van posar en contacte amb altres anarquistes a Madrid, on es van desplaçar per cometre l'acció, ciutat que desconeixien.

L'atemptat el van preparar com a resposta del sindicalisme barceloní a la dura repressió exercida pel governador civil Severiano Martínez Anido conta el moviment obrer.

Van rebre l'ajut de Veremundo Luis Díez, Ignacio Delgado Oroz i Mauro Bajatierra Morán (qui ja havia estat implicat en dos intents de magnicidi contra Alfons XIII) per comprar les armes a Eibar i dur-les a Madrid, de José Miranda, qui els va allotjar, Tomás de la Llave López per guardar la moto, i de Adolfo Díaz i Mauro Bajatierra per preparar la fugida.

El 3 de febrer es va preparar un assaig, una vegada estudiats els recorreguts i comprovat que no duia escolta.

L'acció[modifica]

El 8 de març de 1921, a la sortida del Congrés de Diputats, a les 8:20 del vespre, la motocicleta amb sidecar, conduïda per Ramon Casanellas es va acostar al vehicle militar Hudson matrícula ARM121, i es van disparar vint trets disparats contra el seu automòbil, Pere Mateu amb una Mauser, Lluís Nicolau amb una Star i Ramón Casanellas amb la seva pistola Bergman, totes tres de calibre 7.65.[2] Va resultar mort el polític conservador i ferits el conductor Manuel Ros, sergent d'enginyers, i l'ajudant Juan Jose Fernández Pascual.

Fugida i judici[modifica]

Pere Mateu es va quedar a Madrid i va ser capturat per la policia el 14 de març.

Amb l'ajuda dels companys madrilenys, Lluís Nicolau Fort va fugir a amb la seva esposa a Alemanya, però la policia local el va prendre a Berlín i el van extradir; Ramon Casanellas va fugir a Moscou, des d'on va escriure una carta inculpant-se dels fets i exculpant als seus companys que anaven a ser jutjats.

Conseqüències[modifica]

Pere Mateu i Lluís Nicolau van ser condemnats a mort però van rebre l'indult per Primo de Rivera i se'ls va canviar per cadena perpètua. Tots dos foren amnistiats durant la Segona República Espanyola el 1931.

Referències[modifica]

  1. Martí Gilabert, Francisco. Política religiosa de la Restauración, 1875-1931. Rialp, 1991, p. 147. ISBN 8432128139. 
  2. Carreras, Josep A. «L’atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato». Llibertat.cat, 02-03-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]