Atemptats de Catalunya de 2017

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentAtemptats de Catalunya de 2017
Ubicació dels quatre incidents
Spain.Barcelona.Les.Rambles.svg
Tipus vehicle-ariet i assassinat massiu
Data 17 agost 2017
Hora 16:56 UTC+01:00
Lloc Barcelona i Cambrils, Catalunya
Estat Espanya
Part de terrorisme islamista a Europa (2014-actualitat) i terrorisme a Espanya
Causa extremisme islamista
Conseqüència Reaccions a l'atropellament a la Rambla de Barcelona
Objectiu vianant
Morts La Rambla: 14 (vianant)
Zona Universitària: 1 (víctima)
Cambrils: 1 (vianant)
Cambrils: 5 (terrorista)
Alcanar: 2 (terrorista)
Subirats: 1 (terrorista)
Ferits 151
Investigació judicial Audiència Nacional
Investigador judicial Fernando Andreu
Perpetradors Youssef Aallaa † (Alcanar)
Abdelbaki es Satty † (Alcanar)
Mohamed Houli Chemlal (Alcanar)
Younes Aboyaaqoub † (Barcelona)
Moussa Oukabir † (Cambrils)
Said Aallaa † (Cambrils)
Omar Hychami † (Cambrils)
Mohamed Hychami † (Cambrils)
Al-Houssaine Abouyaaqoub † (Cambrils)
Detinguts Mohamed Houli
Driss Oukabir
Mohamed Aallaa (exculpat)[1]
Sahl el Karim (exculpat)[1]
Més informació
Etiqueta de Twitter #OrgullBarcelona, #Notincpor, #TotsSomBarcelona, #TodosSomosCataluña i #TodosSomosBarcelona
Modifica les dades a Wikidata

Els Atemptats de Catalunya de 2017 van ser un seguit d'accions violentes causades presumptament per una cèl·lula d'Estat Islàmic composta per 12 militants liderats per l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty,[2] els quals van preparar accions violentes a Catalunya des d'un xalet d'Alcanar, que van causar setze víctimes mortals en dos atacs amb sengles vehicles-ariet i atacs a posteriors, i la mort de vuit dels militants. La investigació dels fets està sent gestionada des del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, en considerar-ho un acte de terrorisme.[3]

Antecedents[modifica]

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 els Estats Units d'Amèrica van iniciar la Guerra contra el terrorisme (War on terror, en anglès) que es materialitzaria amb la Guerra de l'Afganistan i la Invasió de l'Iraq de 2003.[4] En resposta a aquestes accions hi van haver diferents atacs terroristes contra els estats participants de la coalició: l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 i els atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005.[5]

Des de 2007 diversos informes dels serveis d'intel·ligència van començar a identificar Catalunya com un destacat centre d'activitat al Mediterrani de grups extremistes islamistes. Algun d'aquests informes seria filtrat per Wikileaks el 2009, on es relacionava extremisme amb immigració.[6]

Agents de la Guàrdia Civil detenint dues persones a Arbúcies acusades de finançar Daeix el 2016.[7][8]

Amb l'esclat de la Guerra Civil siriana, vestigis islamistes de la insurgència iraquiana després de 2011 es van organitzar i l'any 2014 van auto-proclamar l'Estat Islàmic (també anomenat Daeix); que organitzaria i fomentaria una nova onada d'atemptats a Europa, com els de Niça i Brussel·les el 2016 o Londres el 2017.[9] Progressivament, a mesura que Daeix perdien territori, van canviar de tàctica i van començar a promoure atacs ràpids i sense preparació, fent servir ganivets, explosius casolans o amb vehicles.[10]

Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units consideraven Catalunya un punt prioritari en la lluita contra el terrorisme, per això, l'any 2015 van desplegar agents de la CIA pel territori, coordinats al consolat dels EUA de Barcelona, treballant principalment a les demarcacions de Tarragona i Barcelona, considerats nuclis més actius.[11] Poc després, l'any 2016, l'Estat Islàmic amenaçava la capital catalana ensenyant la Sagrada Família en un dels seus vídeos propagandístics.[12]

Simultàniament, entre l'any 2012 i 2016, a Catalunya es van detenir un total de 62 persones en 31 operacions per presumpta vinculació amb el terrorisme fonamentalista segons dades del Ministeri de l'Interior d'Espanya (una tercera part dels 186 detinguts per aquest motiu a l'estat espanyol,[13] i una tercera part dels sentenciats).[14]

Preparatius i explosió del xalet d'Alcanar[modifica]

Abdelbaki es Satty, que era l'imam de Ripoll des de 2015, hauria radicalitzat a un grup de joves de Ripoll,[15] formant una cèl·lula de 12 militants.[2] Es Satty s'havia desplaçat a Vilvoorde, un dels bressols del gihadisme a Europa, entre gener i març de 2016. També se sap que va conviure a Vilanova i la Geltrú amb Bellil Belgacem, qui es va immolar a Iraq en 2003, i Mohamed Mrabet Fhasi, que va ser investigat després de l'Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 per reclutar militants islamistes.[16]

Dos dels membres de la cèl·lula es van desplaçar a Zuric el desembre de 2016.[17] Des de febrer de 2017 el grup va fer servir un xalet ocupat il·legalment a la urbanització Montecarlo d'Alcanar, a la comarca del Montsià, com a centre d'operacions amb l'objectiu d'organitzar un atac massiu a Barcelona, fent servir explosius. El vehicle Audi A3 usat més tard a Cambrils fou detectat el mes d'agost a París.[18]

El seu pla inicial hauria estat, segons informen fonts policials, omplir un camió amb explosius i bombones de butà i possiblement detonar-lo en algun lloc cèntric com la Sagrada Família.[19] L'atac s'hauria estat preparant durant setmanes,[20] acumulant més de 120 bombones de butà i disposant d'acetilè, un gas molt inflamable, i l'explosiu TATP, habitualment usats per Estat Islàmic.[21]

La nit del 16 d'agost de 2017 es va produir un accident que provocà una forta explosió, tot i que inicialment els mitjans de comunicació i d'emergències van atribuir-la a un accident fortuït amb gas butà. Hi van morir Youssef Aallaa i Abdelbaki es Satty, ambdós nascuts al Marroc, i Mohamed Houli Chemlal, originari de Melilla, va quedar ferit greu i fou traslladat a l'Hospital de Tortosa.[22] Un dia després, mentre els operaris i els cossos de seguretat estaven netejant la runa, es va produir una segona detonació. En aquest cas sis membres dels Mossos d'Esquadra, dos Bombers de la Generalitat de Catalunya i un operari de retroexcavadora van haver de ser atesos amb ferides de diversa consideració.[23][24]

Davant d'aquests fets, els presumptes terroristes haurien ideat un segon atac, de dimensions menors, al centre de Barcelona. Per tal de perpetrar-ho, haurien intentat llogar un camió, però com que no tenien els permisos necessaris, finalment Younes Aboyaaqoub[25] hauria llogat dues furgonetes Fiat Talento blanques a Telefurgo, una empresa de lloguer de vehicles ubicada a Santa Perpètua de Mogoda.[20]

Atropellament a la Rambla de Barcelona[modifica]

Recorregut de la furgoneta durant l'atac

El dijous 17 d'agost, a les 16:50h, una de les furgonetes de lloguer, conduïda per Younes Aboyaaqoub,[26] va envestir desenes de persones a la part alta de la Rambla de Barcelona fent esses al llarg d'uns 550 metres per tal d'atropellar més gent.[27] El furgó va aturar-se a l'alçada de mitja Rambla, just a sobre del Mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró.[28] Seguidament, el conductor va sortir de la furgoneta,[29] fugint a peu travessant el mercat de la Boqueria.[30]

Al cap de pocs minuts es va desplegar un fort dispositiu policial, anomenat «Operació Gàbia»,[31] i els diversos canals d'emergències oficials van demanar a la ciutadania no sortir al carrer per la zona i als vianants que es protegissin als portals i locals propers.[28] També van posar en marxa el dispositiu antiterrorista Cronos. Aquests dispositius de control antiterrorista van causar un col·lapse de trànsit a la ciutat comtal que es va allargar fins a altes hores de la nit, ja que es verificava un per un qualsevol vehicle que intentés sortir de la ciutat.

Aboyaaqoub va arribar fins a la Zona Universitària,[30] on va robar un Ford Focus blanc que a les 19:45 es va saltar un control policial a la part alta de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, davant de l'edifici del RACC. El conductor va envestir dos agents dels mossos, que van disparar fins a 10 trets al vehicle, però aquest va aconseguir fugir.[32] El cotxe va aturar-se pocs kilòmetres més endavant, a Sant Just Desvern, davant mateix de l'edifici Walden 7,[33][34] i quan la policia va arribar al cotxe hi va trobar, víctima d'un apunyalament,[32] el propietari del vehicle, un home de 34 anys, veí de Vilafranca del Penedès.[35]

Es va dictar una ordre internacional de recerca i captura sobre Younes Abouyaaqoub,[36] qui va arribar a Sant Pere Molanta caminant, i va intentar robar un cotxe el 21 d'agost,[37] però finalment fou abatut a Subirats el mateix 21 d'agost.[38]

Atemptat a Cambrils[modifica]

Article principal: Atemptat de Cambrils
Passeig Marítim de Cambrils, lloc dels fets

Passada la mitjanit, el 18 d'agost del 2017, els Mossos d'Esquadra van informar que hi havia un dispositiu policial en marxa a Cambrils i que la població havia de romandre a casa seva i evitar la difusió de rumors, que podrien interferir amb la intervenció.[39] A les 1:30 de la nit, un Audi A3 negre va irrompre a tota velocitat pel carrer Jaume I de Cambrils i va envestir un cotxe Patrulla dels Mossos. Poc després el cotxe va bolcar davant del Club Nàutic, ubicat a pocs metres del control. Del cotxe van baixar cinc individus carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulaven explosius. Van intentar agredir la patrulla de mossos i atacar els vianants, provocant una víctima mortal. Després d'un tiroteig, un sol agent dels Mossos d'Esquadra va aconseguir reduir quatre dels terroristes.[40] El cinquè atacant va fugir per l'avinguda de la Diputació (Passeig Marítim) i va ser abatut un centenar de metres després per un altre agent.[41]

Els atacants es van identificar com Moussa Oukabir, de 17 anys, Said Aallaa, de 19 anys, els germans Omar i Mohamed Hychami, de 21 i 24 anys respectivament, i Al-Houssaine Abouyaaqoub, de 22 anys, tots nascuts al Marroc i residents a Ripoll.[42]

Altres detinguts[modifica]

A part de Mohamed Houli, ferit a l'explosió d'Alcanar, es va detenir Driss Oukabir, de 28 anys, germà gran de Moussa Oukabir, Mohamed Aallaa de 26 anys, germà de Said Aallaa i propietari de l'Audi A3 que van utilitzar els terroristes a Cambrils, i Sahl el Karim, de 34 anys, regent d'un locutori a Ripoll, tots ells nascuts al Marroc.[42] Els dos darrers foren exculpats i posats en llibertat al cap de pocs dies.[1]

Autoria[modifica]

Estat Islàmic va reivindicar l'autoria dels fets, mitjançant un comunicat difós pel seu òrgan de propaganda Amaq.[43] Estat Islàmic identifica els autors de l'atac com a "soldats del califat", el terme amb què es refereix als membres de l'organització.

Víctimes[modifica]

Morts per nacionalitat
Nacionalitat Morts
Austràlia Austràlia 1[a][45][46]
Bèlgica Bèlgica 1[47]
Canadà Canadà 1[44]
Espanya Espanya 6[b][48]
Estats Units Estats Units 1[45]
Alemanya Alemanya 1[49]
Itàlia Itàlia 3[44][45]
Portugal Portugal 2[45]
Total* 16

En total es comptabilitzen quinze víctimes mortals i més de 100 persones de fins a 34 nacionalitats van resultar ferides.[50]

Les tretze víctimes mortals de l'atropellament a la Rambla de Barcelona foren un nen de doble nacionalitat australiana i britànica de 7 anys, un canadenc de 78 anys, una dona belga de 44 anys, dos homes de 25 i 35 anys i una dona de 70 anys de nacionalitat italiana, un estatunidenc de 42 anys, dues portugueses de 20 i 73 anys,[51] un home de nacionalitat espanyola de 57 anys, i tres catalans, un nen de tres anys[52] i dues dones de 40 i 75 anys. Dies després va morir una dona alemanya de 51 anys.[49]

A més, va morir un català de 34 anys, localitzat apunyalat en un cotxe a Sant Just Desvern, i una dona de 67 anys en l'atac de Cambrils.[51]

Manifestació «No tinc por»[modifica]

Autoritats en la manifestació

Juntament amb altres manifestacions a Ripoll, Cambrils o Rubí, la manifestació «No tinc por» va tenir lloc a Barcelona uns dies després dels atemptats organitzada per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona,[53] amb una assistència d'unes 500.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i entre ells Felip VI d'Espanya com a cap d'Estat, Mariano Rajoy Brey, president del govern espanyol, Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat de Catalunya i Ada Colau i Ballano, alcaldessa de Barcelona.[54]

Notes[modifica]

  1. La víctima tenia doble nacionalitat australiana i britànica.[44]
  2. La víctima tenia doble nacionalitat espanyola i argentina.[45]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Alliberat un segon detingut pels atemptats de Barcelona i Cambrils». El Pais, 24-08-2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 «Els 12 integrants de la cèl·lula terrorista de Ripoll». Ara, 20-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  3. Recuero, Marisa «La Audiencia reúne a los altos mandos de Policía, Guardia Civil y Mossos para coordinar la investigación internacional de los atentados» (en castellà). El Mundo, 24-08-2017.
  4. «Els EUA i la inacabable guerra contra el terrorisme». Diari Ara. Núria Ferragutcasas, 22-11-2015. [Consulta: 17 agost 2017].
  5. «Els atacs de París, el segon pitjor atemptat de la història en una ciutat d'Europa». Nació Digital. Àlvar Llobet, 14-11-2015. [Consulta: 17 agost 2017].
  6. «Els EUA consideren que Catalunya acull el principal focus de l'islamisme radical a la mediterrània». El Punt Avui. EFE, 11-12-2010. [Consulta: 17 agost 2017].
  7. «Detinguts a Arbúcies dos germans marroquins acusats de finançar Daeix». Diari ARA. Europa Press, 27-07-2016. [Consulta: 27 juliol 2016].
  8. «Detinguts a Arbúcies dos germans acusats de finançar Estat Islàmic». CCMA, 27-07-2016. [Consulta: 27 juliol 2016].
  9. «Estat Islàmic: del califat a la jihad global». Diari Ara. Ricard G. Samaranch, 27-03-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  10. «Estat Islàmic prepara el postcalifat amb una nova manera d'atemptar». 3/24. Redacció, 04-06-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  11. «La CIA es reforça a Catalunya». El Món. Redacció, 08-09-2015. [Consulta: 17 agost 2017].
  12. «Estat Islàmic amenaça ara un important monument català». El Món. Redacció, 08-08-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  13. «Catalunya és un dels bressols més importants del gihadisme de l'Estat espanyol». delCamp. Redacció, 18-10-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  14. «Catalunya, focus del jihadisme a l’Estat». Diari Ara. Enric Borràs, 30-07-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  15. «L'imam de Ripoll va estar tres mesos al bressol belga del gihadisme». El Periódico, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  16. «El imán de Ripoll, vinculado con un investigado por reclutar terroristas tras el 11-M» (en castellà). El Periódico, 19-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  17. «El imán de la célula viajó en 2016 a un antiguo feudo yihadista belga» (en castellà). ABC, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  18. «Espagne : l’Audi A3 des terroristes de Cambrils flashée en France la semaine dernière» (en francès). Le Parisien, 21-08-2017. [Consulta: 20 agost 2017].
  19. Recuero, Marisa «El herido en Alcanar declara ante el juez que iban a atentar contra la Sagrada Familia». El Mundo, 22-08-2017 [Consulta: 22 agost 2017].
  20. 20,0 20,1 «Los terroristas de la Rambla preparaban un macroatentado con explosivos que se truncó con el accidente de Alcanar» (en castellà). eldiario.es.
  21. «‘La madre de Satán’ aparece entre las ruinas de Alcanar» (en castellà). El País, 19-08-2017. [Consulta: 19 agost 2017].
  22. «Los cuatro detenidos por los atentados de Barcelona y Cambrils declaran mañana en la Audiencia Nacional» (en castellà). El Mundo, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  23. «Nou ferits en la segona explosió a Alcanar Platja» (en català). El Punt Avui, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  24. «Els Mossos consideren que l'atemptat de Barcelona està "connectat" amb l'explosió d'ahir a Alcanar». CCMA. [Consulta: 17 agost 2017].
  25. «Los yihadistas de Ripoll intentaron una masacre a cuchilladas en Cambrils». El País, 20-08-2017 [Consulta: 20 agost 2017].
  26. «Younes Abouyaaqoub, en recerca i captura, era el conductor de la furgoneta de la Rambla». El Nacional, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  27. «La furgoneta de l'atac de Barcelona ha recorregut uns 550 metres fent esses per la Rambla». 324.cat, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  28. 28,0 28,1 «Atropellament massiu a la Rambla de Barcelona». 324.cat, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  29. «2 víctimes mortals i 20 ferits a l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona». rac1.cat, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  30. 30,0 30,1 «Younes huyó por la Boqueria» (en castellà). La Vanguardia, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  31. «Activada 'l'operació gàbia' per evitar que l'autor de l'atropellament fugi». CatalunyaPress.cat, 17-08-2017.
  32. 32,0 32,1 «Mor el conductor que ha atropellat una agent dels Mossos d'Esquadra a la Diagona». 324.cat, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  33. «Un vehicle atropella una agent dels Mossos a la Diagonal després de saltar-se un control». CCMA, 17-08-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  34. AGÈNCIES «Troben mort el sospitós que ha envestit una agent dels Mossos en el control a la Diagonal» (en ca). El Punt Avui.
  35. «L'home trobat mort al cotxe de Sant Just era un veí de Vilafranca de 34 anys». 324, 18-08-2017 [Consulta: 19 agost 2017].
  36. Oms, Javier «Younes Abouyaaqoub, identificado como el conductor de la furgoneta que atentó en La Rambla». El Mundo, 21-08-2017 [Consulta: 21 agost 2017].
  37. «La mujer a la que Younes atacó horas antes de ser abatido: “Pensaba que iba a morir”» (en castellà). La Vanguardia, 27-08-2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  38. «Els Mossos abaten a trets a Subirats el terrorista de la furgoneta» (en castellà). El Nacional, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  39. «Operatiu policial a Cambrils en marxa de matinada. Demanen que la gent no surti al carrer». Vilaweb. Redacció, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  40. «Els Mossos maten a trets a Cambrils quatre presumptes autors d'un altre atemptat terrorista». Diari Ara. Pau Esparch / Enric Borràs, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  41. Bonilla, Laura, Els terroristes de Cambrils buscaven morir. Diari Ara, 20 d'agost de 2017, pàgina 8
  42. 42,0 42,1 «Els 12 terroristes de Barcelona i Cambrils». El Periódico, 20-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  43. «Estat Islàmic reivindica l'atemptat a Barcelona». [Consulta: 18 agost 2017].
  44. 44,0 44,1 44,2 «Dos atemptats amb víctimes de 35 nacionalitats» (en ca). Ara.cat.
  45. 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 «Identificades tres víctimes mortals més de l'atemptat de Barcelona: una persona de doble nacionalitat australiana i britànica, una persona italiana i una persona belga». Protecció Civil, 20-08-2017. [Consulta: 20 agost 2017].
  46. «Declaració dels Mossos d'Esquadra sobre un infant australià suposadament desaparegut», 19-08-2017. [Consulta: 20 agost 2017].
  47. «Attaque terroriste à Barcelone : un Belge parmi les victimes» (en francès). Le Soir, 17-08-2017.
  48. «Tres españoles, confirmados entre las víctimas mortales del atentado de Barcelona» (en castellà). EP, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  49. 49,0 49,1 «Mor una víctima en estat crític per l’atemptat de Barcelona». Rac1, 27-08-2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  50. «Balanç provisional d'Emergènciescat el 18 d'agost a les 13h CEST». EmergènciesCatalunya, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  51. 51,0 51,1 «Coneix qui són les 15 víctimes mortals dels atemptats de Barcelona i Cambrils». La República, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  52. «Un nen i un veí de Rubí, entre les 14 víctimes mortals dels atacs a la Rambla i Cambrils». CCMA, 18-07-2017. [Consulta: 18 juliol 2017].
  53. «#NoTincPor: manifestació ciutadana, dissabte 26 d’agost». Generalitat de Catalunya, 23-08-2017. [Consulta: 28 agost 2017].
  54. Lasalas, Marta. «La marxa "No tinc por" de Barcelona propicia una xiulada al Rei i a Rajoy». El Nacional, 26-08-2017. [Consulta: 28 agost 2017].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]