Atemptats de Noruega de 2011

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atemptats de Noruega de 2011
Røyk frå Statsministerens Kontor.jpg
Vista immediatament després de l'explosió
Data 22 de juliol de 2011
Hora Oslo: 15:25[1] CEST
Utøya: 17:22–18:34 CEST[2][3]
Lloc Oslo i Utøya, Noruega Noruega

Tipus Cotxe bomba, trets, terrorisme
Motiu Terrorisme d'extrema dreta

Morts

Oslo: 8
Utøya: 69 (67 pels trets)

Total: 77[4][5]
Ferits

Oslo: Com a mínim 209
Utøya: Com a mínim 110 (33 pels trets, inclosa una mort posterior)[6]

Total: Com a mínim 319[7][8][9]

Sospitosos Anders Behring Breivik
Armes

Oslo: Cotxe bomba (fet utilitzant ANFO)
Utøya:


Modifica dades a Wikidata

Els atemptats de Noruega de 2011 van ser uns atacs realitzas per Anders Behring Breivik contra el govern, la població civil i el campus d'estiu de la Lliga de Joves Treballadors a Noruega el 22 de juliol de 2011. Aquests atacs van provocar la mort de 77 persones.

El primer atac va ser l'explosió d'un cotxe bomba a Oslo, prop del Regjeringskvartalet, seu del govern noruec, a les 15:25:22 (CEST).[1] La bomba era una barreja de fertilitzant i gasolina[11][12] col·locada a la part posterior d'una forgoneta.[13] El vehicle havia estat aparcat davant del bloc d'oficines on es trobava l'oficina del Primer Ministre Jens Stoltenberg, així com d'altres edificis governamentals.[14] L'explosió va matar 8 persones i en va ferir 209, 12 de les quals molt greument.[7][8][9]

El segon atac va succeir-se menys de dues hores després a un camp d'estiu situat a l'illa d'Utøya, a Tyrifjorden (Buskerud). El camp havia estat organitzat per l'AUF, divisió juvenil del Partit Laborista (AP), al poder en aquell moment. Breivik, drisfessat com un policia local i mostrant una identificació falsa,[15][16] va agafar un transbordador cap a l'illa i va obrir foc contra els participants, matant-ne 68 allà mateix,[4][5] i ferint-ne, com a mínim, 110, 55 dels quals molt greument;[8][9] la 69a víctima va morir dos dies després de la massacre.[6] Entre els morts hi havia amics personals del Primer Ministre Jens Stoltenberg, així com el cunyat de la princesa Mette-Marit.[17]

Aquest fou l'atac més mortal de la història de Noruega des de la Segona Guerra Mundial,[18][19] i una enquesta publicada mostrava que un de cada quatre noruecs coneixia "algú afectat pels atacs".[20] La Unió Europea, l'OTAN i molts altres països de tot el món van expressar el seu suport a Noruega i van condemnar els atacs. El 13 d'agost de 2012, el primer ministre noruec va rebre l'Informe Gjørv, que concloïa que la policia noruega hauria pogut preveure la bomba d'Oslo i detenir el tirador d'Utøya més de pressa, afegint que s'haurien hagut d'implementar més seguretat i mesures d'emergència per prevenir atacs futurs després dels fets del 22 de juliol.[21]

La policia noruega va arrestar a Utøya a Anders Behring Breivik, un jove de 32 anys d'extrema dreta noruec,[22] on Utøya island[23] i el va acusar dels dos atacs.[24] El judici contra Breivik es va realitzar entre el 16 d'abril i el 22 de juny de 2012, en el qual Breivik va admetre haver realitzat ambdues accions, tot i que va negar declarar-se culpable, argüint que havia actuat per necessitat (jus necessitatis).[25] El 24 d'agost de 2012 Breivik va ser condemnat i sentenciat a 21 anys de detenció preventiva a la presó, a l'expiració dels quals la sentència pot ser estesa indefinidament, augmentant cinc anys cada vegada, i tant temps com el presoner sigui considerat un perill per la societat.

Organització dels atemptats[modifica | modifica el codi]

Breivik assegura que va començar a planejar atemptats terroristes el 2002, amb 23 anys. Durant anys, va participar en diversos debats en fòrums d'Internet, on parlava en contra de l'islam i de la immigració.[26] Els atacs de 2011 els va començar a preparar, com a mínim, a principis del 2009, tot i que no va mostrar les sefves intencions violentes.[27][28][29][30]

Intent fallit de comprar armes a Praga[modifica | modifica el codi]

Breivik va passar sis dies a Praga a finals d'agost i principis de setembre de 2010. Va escollir la República txeca perquè aquest país tenia una de les normatives més laxes en relació a la venda d'armes i drogues d'Europa. Després d'investigar a internet, Breivik va exposar que "Praga és coneguda per ser un dels punts de trànsit més important d'Europa pel que fa a la compravenda il·lícita d'armes i drogues". Encara que Praga té un dels índexs més baixos de crim de les capitals europees,[31] Breivik va mostrar reserves pel que fa a la seva seguretat personal, escrivint (abans de viatjar-hi) que creia que Praga era un indret perillós amb "molts criminals brutals i cínics".[32]

Va buidar els seients posteriors del seu Hyundai Atos per disposar de prou espai per les armes de foc que pretenia adquirir a la ciutat txeca. Després de dos dies, va fer-se amb un prospecte d'una empresa dedicada a l'extracció de minerals, el qual li havia de sevir com a coartada, en cas que algú sospités que estava preparant un atemptat terrorista.[32] El seu objectiu era comprar un rifle tipus AK-47 (aquesta arma, no obstant, no és massa habitual al país centreeuropeu, a diferència del Vz. 58[33]), una pistola Glock, granades de mà i una granada propulsada per coet, afegint que l'adquisició d'aquestes dues darreres seria un "bonus".[30][32]

Breivik disposava de diverses plaques policials falses, que podia utilitzar juntament amb un uniforme de policia que havia aconseguit il·legalment a internet, i que posteriorment també utilitzaria durant l'atac.[15][16] Tot i les seves expectatives, va ser incapaç d'aconseguir cap arma a la República txeca, explicant que va ser el seu "més gran pas enrere en la seva operació". Al final, va concloure que Praga estava "lluny de ser una ciutat ideal per les armes", res comparat amb "el què la BBC ha publicat", i que es va sentir "més segur a Praga que a Oslo".[30][32][34]

Tiroteig d'Utøya[modifica | modifica el codi]

Aproximadament dues hores després de l'explosió d'Oslo,[35] Anders Behring Breivik[36] era a 40 quilòmetres al nord-oest d'Oslo, al llac Tyrifjorden, des d'on es dirigí cap a l'illa d'Utøya on se celebrava el camp juvenil d'estiu del Partit Laborista Noruec. Un cop allà, obrí foc indiscriminadament contra els assistents abans que finalment pogués ser apressat. La policia creu que els dos incidents estan relacionats.[35][37]

Breivik s'havia disfressat d'oficial de policia i havia demanat als assistents que es reunissin al seu torn abans de disparar-los indiscriminadament,[38][39] assassinant i ferint-ne a molts. Primer disparà a la gent de l'illa i més tard disparà als assistents que fugien per l'aigua.[40] Un portaveu de la Direcció Nacional de Policia, que depèn del ministeri de policia i justícia, declarà que la majoria de víctimes mortals eren joves de 15 i 16 anys;[41] segons NRK, els testimonis explicaren que l'home els havia fet senyals abans de disparar-los.[42] Alguns supervivents de l'illa explicaren que s'havien amagats als banys o al sotabosc, comunicant-se per missatge de text per evitar alertar de les seves posicions al pistoler.[43]

A les 03:50 (CEST) del 23 de juliol, l'NRK i la TV2, les dues principals cadenes noruegues, emeteren una roda de premsa en directe des del Sentrum politistasjon d'Oslo on el comissionat nacional de policia Øystein Mæland oficialitzà que el nombre de víctimes mortals a Utøya que s'elevava a "almenys 80" i a l'espera que aquesta xifra augmentés.[44][45][46][47]

El primer ministre Jens Stoltenberg tenia programat la visita al camp juvenil 23 de juliol.[48]

Presumpte autor[modifica | modifica el codi]

Article principal: Anders Behring Breivik
Serveis d'emergència responent a l'explosió

La cadena pública noruega NRK i altres mitjans de comunicació del país van identificar com a sospitós Anders Behring Breivik (nascut el 13 de febrer 1979), que anteriorment havia expressat la seva ideologia de dretes i anti-musulmana a Internet. Va ser arrestat a Utøya pels tiroteigs i també tenia relació amb el bombardeig d'Oslo.[49] Posteriorment es va detenir un segon sospitós.[50]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atemptats de Noruega de 2011 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Eksplosjonen i Oslo sentrum 22. juli 2011» (en norwegian), 23-07-2011. [Consulta: 1 agost 2011].
  2. «Notat – Redgjørelse Stortinget». Politiet, 10-11-2011. [Consulta: 10 novembre 2011].
  3. «Slik var Behring Breiviks bevegelser på Utøya». Aftenposten, 16-04-2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  4. 4,0 4,1 «Terrorofrene på Utøya og i Oslo» (en norwegian). Verdens Gang. Schibsted ASA. [Consulta: 29 juliol 2011].
  5. 5,0 5,1 «Navn på alle terrorofre offentliggjort» (en norwegian). Verdens Gang. Schibsted ASA, 29-07-2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. 6,0 6,1 «En av de sårede døde på sykehuset» (en norwegian). Østlendingen, 24-07-2011 [Consulta: 25 juliol 2011].
  7. 7,0 7,1 «Dette er Breivik tiltalt for» (en norwegian). NRK, 07-03-2012.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Oslo government district bombing and Utøya island shooting July 22, 2011: The immediate prehospital emergency medical service response». Scandinavian Journal of Trauma, Resuscitation and Emergency Medicine, 26-01-2012.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Læring for bedre beredskap; Helseinnsatsen etter terrorhendelsene 22. juli 2011» (en norwegian), 09-03-2012.
  10. «Skutt på kloss hold» (en norwegian). Dagsavisen, 03-05-2012.
  11. «Suspect in Norway attacks to face second interrogation». CNN, 28-07-2011.
  12. Wong, Curtis «Oslo Norway Bombing: Suspect Anders Behring Breivik Bought Tons Of Fertilizer, Wrote Manifesto». Huffington Post. Associated Press, 23-07-2011 [Consulta: 22 setembre 2011].
  13. «Her er restene av bombebilen» (en norwegian). NRK, 29-10-2011.
  14. «Ble sett av ti kameraer» (en norwegian). ABC Nyheter, 16-09-2011.
  15. 15,0 15,1 «Slik skaffet han politiuniformen» (en norwegian). NRK, 24-07-2011.
  16. 16,0 16,1 «Slik var Behring Breivik kledd for å drepe» (en norwegian). Dagbladet, 20-11-2011.
  17. Sanchez, Raf «Norway killings: Princess's brother Trond Berntsen among dead». The Daily Telegraph [London], 25-07-2011.
  18. «Prime minister: Norway still 'an open society' despite 'the horror'». CNN, 25-07-2011.
  19. «Tre timer som forandret Norge» (en norwegian). Stavanger Aftenblad, 28-12-2011.
  20. «1 av 4 kjenner rammede» (en norwegian). Klassekampen, 19-08-2011.
  21. «Norway police 'could have stopped Breivik sooner'». BBC News Europe, 13-08-2012 [Consulta: 1 setembre 2012].
  22. «Man held after Norway attacks right-wing extremist: report». Reuters, 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  23. Rayner, Gordon «Norway shootings: Anders Behring Breivik surrendered with his hands above his head». The Telegraph [London], 27-07-2011.
  24. «Norway suspect Anders Behring Breivik 'admits attacks'». BBC, 24-07-2011.
  25. «Norwegians value respecting killer's human rights». CNN, 17-04-2011.
  26. Clive Williams «Deadly, cruel lesson from Norway». The Australian, 26-07-2011 [Consulta: 27 juliol 2011].
  27. ; Saltmarsh, Matthew «Oslo Suspect Cultivated Parallel Life to Disguise 'Martyrdom Operation'». The New York Times, 24-07-2011 [Consulta: 25 juliol 2011].
  28. Behring Breivik, Anders «2083: A European Declaration of Independence». The Washington Post [Consulta: 11 abril 2012].
  29. Behring Breivik, Anders. «2083: A European Declaration of Independence». Internet Archive. [Consulta: 11 abril 2012].
  30. 30,0 30,1 30,2 «Norský vrah sháněl zbraně i u motorkářů v Praze» (en czech). Falta indicar la publicació. Týden, 24-07-2011. (Google Translate link)
  31. «CzechTourism: Praha je bezpečnější než Vídeň» (en czech). Falta indicar la publicació. ČT24, 15-06-2011. (Google Translate link)
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 «Zbraně jel Breivik nakoupit do "nebezpečné Prahy"» (en czech). novinky.cz, 24-07-2011. (Google Translate link)
  33. «Breivikovi chyběly kontakty, jinak by v Praze zbraně sehnal». novinky.cz, 26-07-2011. (Google translate link)
  34. «Oslo killer sought weapons from Prague's underworld». Falta indicar la publicació. Czech Position, 25-07-2011.
  35. 35,0 35,1 «Oslo: Bomb blast near Norway prime minister's office». BBC News [UK], 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  36. Dail Mail, UK: Norwegian massacre gunman was a right-wing extremist who hated Muslims, 23 July 2011
  37. «Twin terror attacks shock Norway». BBC News [UK], 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  38. Brenna, Jarle «Vi er under angrep!» (en noruec). VG Nett [NO], 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  39. «LIVE: Doden bij bomexplosie in Oslo – schietpartij op jongerenkamp» (en dutch). NL: NRC.
  40. «Nine, perhaps 10, killed in Norway shooting». , 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  41. «Blasts and Gun Attack in Norway; 7 Dead». The New York Times, 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  42. «Flere unge skutt og drept på Utøya». Norwegian Broadcasting Corporation, 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011].
  43. «Twin terror attacks shock Norway». News. UK: BBC, 22-07-2011. [Consulta: 23 juliol 2011].
  44. Live Stream. NO: TV 2.
  45. TV2, Norwegian national television station
  46. «Politiet: Minst 80 drepte på Utøya - Norge» (en noruec). Nyheter. NO: NRK. [Consulta: 23 juliol 2011].
  47. Nilssen, Dyveke «At least 80 killed in shootings». Nett. VG [NO], 23-07-2011 [Consulta: 23 juliol 2011].
  48. «Statsminister Jens Stoltenberg besøkjer AUFs sommarleir på Utøya laurdag 23. juli». NO: Rigjeringen.
  49. «Qui és Anders B. Breivik? El misteriós tuit del sospitós detingut pels atacs a Noruega». diari Ara, 23-07-2011.
  50. «Detenen un home a prop de l'hotel on el primer ministre noruec visitava els ferits». diari Ara, 23-07-2011.

Coord.: 59° 54′ 54″ N, 10° 44′ 47″ E / 59.915°N,10.7465°E / 59.915; 10.7465