Atena

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeAtena
ACMA Athéna contemplative.jpg
Atena pensativa. Estela del 460 aC. Museu de l'Acròpolis, Atenes.
Tipus divinitat olímpica
deesa
Context
Present a l'obra Odissea i Ilíada
Mitologia Religió a l'antiga Grècia
Dades
Sexe dona
Ocupació deïtat de la guerra, deïtat de les arts, deïtat de la saviesa i deïtat de l'artesania
Residència Mont Olimp
Família
Parella Hefest
Mare Metis i Q58818193 Tradueix
Pare Zeus
Fills sense valor i Broteus Tradueix
Germans Manes Tradueix
Altres
Domini Deessa de la saviesa, la guerra, la intel·ligència, l'arquitectura i l'artesania. Patrona de la ciutat d'Atenes.
Símbol Mussol, olivera, serp, ègida, armadura, casc, llança o gorgoneion
Equivalent Minerva
Modifica les dades a Wikidata

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però del seu vessant estratègic, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes d'altres. Tenia temples a les ciutadelles de diversos nuclis d'Esparta, Mègara i Argos. És una de les sis deesses principals del Panteó grec, i era anomenada Minerva pels romans.

Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant, i sempre va mantenir-se verge (parthenos). El Partenó d'Atenes, a Grècia, és el seu homenatge més resplendent. Se la representa amb una llança, un casc i l'Ègida, un escut que compartia amb Zeus. A l'escut hi va posar el cap de Medusa que li va donar Perseu, i que tenia la virtut de transformar en pedra tot el que la mirés. També se l'anomena Atenea o Pal·las Atenea.[1] L'animal que la simbolitza és l'òliba][2] i la seva planta, l'olivera.

Atena és la divinitat tutelar d'Atenes; l'acròpolis d'aquesta ciutat era el principal centre de culte de la dea a l'antiguitat. De fet, la semblança entre els dos noms ha fet pensar a molts que un d'aquests, possiblement el de la dea, derivi de l'altre. Els antics explicaven l'origen del nom d'Atena mitjançant els mots grecs athánatos "immortal" i atithéne "sense nodrissa", teories avui descartades, i Plató el considerava una traducció del nom de la dea egípcia Neith.

El naixement d'Atena[modifica]

Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada, se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena, ja adulta i armada. Va tenir un paper important en la lluita contra els gegants lluitant al costat de Zeus i la resta de déus olímpics. Va matar Pal·lant i Encèlad. Va treure la pell del primer i se'n va fer una cuirassa, l'Ègida. Al segon el va perseguir fins a Sicília i el va immobilitzar llençant-li al damunt l'illa sencera.

La disputa amb Posidó[modifica]

Posidó, déu del mar, i Atena, es van disputar la protecció de la ciutat d'Atenes. Per decidir quin dels dos s'hi imposaria, tots dos van fer un regal i van deixar que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atena va regalar a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi va fer brollar una font d'aigua salada. Els atenencs van preferir el regal d' Atena, ja que era molt més útil.

Les filadores o Faula d'Aracne, de Diego Velázquez, 1644.

Atena i Aracne[modifica]

Un altre mite relacionat amb Atena té a veure amb la gelosia. El déus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s'ofenien molt fàcilment quan aquests pretenien superar-los. Això és el que va fer una teixidora anomenada Aracne. El seu art era exquisit. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la dea Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el destruí. Quan Aracne veié la seva obra mestra perduda, se suïcidà penjant-se d'un arbre. Atena tenia prou sentit comú per adonar-se de la injustícia de la seva mort, de manera que la perdonà parcialment. Li retornà la vida, però convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria.

Pallas Athena, de Gustav Klimt, 1898.

La poma de la discòrdia[modifica]

Un altre mite molt relacionat amb la deessa és el que marca l'origen de la guerra de Troia. A les noces de Peleu i Tetis, a les quals assistien molts dels déus, Eris, dea de la discòrdia, llençà una poma d'or amb aquestes paraules gravades: "Per a la més bella". De seguida, tres deesses reclamaren la poma com a seva: Hera, Atena i Afrodita. Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i, per tant, qui n'era la més bella, s'escollí Paris, el jove fill del rei Príam de Troia. Les tres dees intentaren subornar-lo. Hera oferí a Paris poder, Atena saviesa i gloria militar i Afrodita el temptà amb la dona més bella de la terra, Helena. Paris es decidí per Afrodita. Aquest incident fou l'inici de la guerra de Troia, ja que Afrodita ajudà Paris a enamorar i raptar Helena. Atena i Hera, en canvi, donarien suport als grecs en la futura guerra i Afrodita seria la protectora de Paris i els troians.

Referències[modifica]

  1. D'acord amb la mitologia grega, Pal·las fou un sobrenom d'Atena, tan usual entre els grecs com entre els romans. Sembla que el seu significat original era el de "donzella", en al·lusió a la virginitat de la deessa.
  2. Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, p 46.

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 166. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1