Atena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeAtena
ACMA Athéna contemplative.jpg
Atena pensativa. Estela del 460 aC. Museu de l'Acròpolis, Atenes.
Tipusdeesa Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraOdissea, Ilíada, Les suplicants i Hades (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódeïtat de la guerra, deïtat de les arts, deïtat de la saviesa i deïtat de l'artesania Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMont Olimp
Família
MareMetis i Còrife Modifica el valor a Wikidata
PareZeus
Fillscap valor i Broteus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansManes Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part dedivinitat olímpica Modifica el valor a Wikidata
DominiDeessa de la saviesa, la guerra, la intel·ligència, l'arquitectura i l'artesania. Patrona de la ciutat d'Atenes.
SímbolMussol, olivera, serp, ègida, armadura, casc, llança o gorgoneion
EquivalentMinerva

Atena o Atenea (en grec antic, Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα), en donades circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les,[1] és una deessa de l'Antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra. A més a més, va exercir també de deessa protectora de la ciutat d'Atenes, ciutat de la qual probablement va rebre el seu nom i que hostatja el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes —centre de culte a aquesta deessa en l'Antiguitat.[2][3]

Des del seu origen com a deessa del palau egeu, Atena va estar estretament associada amb la ciutat i de fet és la divinitat tutelar d'Atenes.[2] Dos dels seus epítets grecs van ser Polias i Polioukhos (ambdós derivats de polis, «ciutat-estat») i els seus temples se situaven habitualment sobre l'acròpoli fortificada a la part central de la ciutat.[4] Altres ciutadelles de diversos nuclis d'Esparta, Mègara i Argos també tenien temples que lloaven Atena.[5] Es tracta d'una de les sis deesses principals del Panteó grec, que més tard va ser sincretitzada amb la deessa Minerva per la mitologia romana.[6] Els principals símbols que se li associen són el mussol d'Atena, l'olivera, la serp i el gorgoneion.[7] En l'art, es representa generalment amb un casc mentre sosté una llança.

Com a patrona de l'artesania, del teixit i alhora dels ferrers i dels vaixells, Atena també era coneguda amb l'epítet Ergáne.[8] Aquesta també és una vessant de deessa guerrera,[8] de la qual hom pensa que va liderar soldats de batalla encarnada en el mite d'Atena Prómakhos. El seu principal festival a Atenes van ser les Panatenees, celebrades durant el mes d'Hecatombeon —pertanyent a mitjans d'estiu— i que van esdevenir la celebració més important del calendari àtic.[9]

En la mitologia grega, es creu que Atena va néixer de la templa del seu pare Zeus.[8] En el mite de la fundació d'Atenes, Atena va superar Posidó en una competició sobre el patronatge de la ciutat mitjançant la creació de la primera olivera.[10] És coneguda també com a Atena Partenos («Atena la Verge», atès que segons un mite àtic arcaic el déu Hefest va provar de violar-la però no ho va aconseguir, resultant en Gaia donant a llum a Erictoni, un important heroi fundador d'Atenes. Atena era la deessa patrona de l'esforç heroic; es creia que havia ajudat els herois Perseu, Heracles, Bel·lerofont i Jàson. Juntament amb Afrodita i Hera, Atenea va ser també una de les tres deesses que van donar lloc a l'inici de la Guerra de Troia.

A més a més, Atena té un paper molt actiu en els poemes èpics de la Ilíada —en la qual ajuda els aqueus— i en l'Odissea, on hi actua de consellera divina d'Odisseu. En els escrits posteriors del poeta romà Ovidi, Atena va competir contra el mortal Aracne en una competició de teixir, després de transformar Aracne en la primera aranya. Ovidi també hi descriu com va transformar Medusa en un Gorgon després de veure que era violada per Posidó en el seu temple.

Des del Renaixement, Atena s'ha convertit en un símbol internacional de la saviesa, les arts i l'aprenentatge clàssic. Artistes occidentals i al·legoristes de diverses etapes històriques l'han emprat sovint com a símbol de la llibertat i de la democràcia.

El naixement d'Atena[modifica]

Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada, se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena, ja adulta i armada. Va tenir un paper important en la lluita contra els gegants lluitant al costat de Zeus i la resta de déus olímpics. Va matar Pal·lant i Encèlad. Va treure la pell del primer i se'n va fer una cuirassa, l'Ègida. Al segon el va perseguir fins a Sicília i el va immobilitzar llençant-li al damunt l'illa sencera.

La disputa amb Posidó[modifica]

Posidó, déu del mar, i Atena, es van disputar la protecció de la ciutat d'Atenes. Per decidir quin dels dos s'hi imposaria, tots dos van fer un regal i van deixar que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atena va regalar a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi va fer brollar una font d'aigua salada. Els atenencs van preferir el regal d'Atena, ja que era molt més útil.

Les filadores o Faula d'Aracne, de Diego Velázquez, 1644.

Atena i Aracne[modifica]

Un altre mite relacionat amb Atena té a veure amb la gelosia. El déus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s'ofenien molt fàcilment quan aquests pretenien superar-los. Això és el que va fer una teixidora anomenada Aracne. El seu art era exquisit. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la dea Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el destruí. Quan Aracne veié la seva obra mestra perduda, se suïcidà penjant-se d'un arbre. Atena tenia prou sentit comú per adonar-se de la injustícia de la seva mort, de manera que la perdonà parcialment. Li retornà la vida, però convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria.

Pallas Athena, de Gustav Klimt, 1898.

La poma de la discòrdia[modifica]

Un altre mite molt relacionat amb la deessa és el que marca l'origen de la guerra de Troia. A les noces de Peleu i Tetis, a les quals assistien molts dels déus, Eris, dea de la discòrdia, llençà una poma d'or amb aquestes paraules gravades: «Per a la més bella». De seguida, tres deesses reclamaren la poma com a seva: Hera, Atena i Afrodita. Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i, per tant, qui n'era la més bella, s'escollí Paris, el jove fill del rei Príam de Troia. Les tres dees intentaren subornar-lo. Hera oferí a Paris poder, Atena saviesa i gloria militar i Afrodita el temptà amb la dona més bella de la terra, Helena. Paris es decidí per Afrodita. Aquest incident fou l'inici de la guerra de Troia, ja que Afrodita ajudà Paris a enamorar i raptar Helena. Atena i Hera, en canvi, donarien suport als grecs en la futura guerra i Afrodita seria la protectora de Paris i els troians.

Referències[modifica]

  1. D'acord amb la mitologia grega, Pal·les fou un epítet d'Atena, tan usual entre els grecs com entre els romans. Sembla que el seu significat original era el de "donzella", en al·lusió a la virginitat de la deessa.
  2. 2,0 2,1 Burkert, 1895, p. 139.
  3. Parramon i Blasco, 2010.
  4. Hurwit, 1999, p. 15.
  5. Schmitt, P «Athena Apatouria et la ceinture. Les aspects féminins des apatouries à Athènes» (en francès). Annales: Economies, Societies, Civilisations. Thames and Hudson [Londres], 2000, pàg. 1059–1073.
  6. Deacy, 2001.
  7. Thompson, 1895, p. 46.
  8. 8,0 8,1 8,2 Clua Serena, 2010, p. 66-67.
  9. Camps i Gaset, Montserrat. Les festes gregues (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (Tesi). Barcelona: Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, 1985, p. 349 [Consulta: 8 abril 2021]. 
  10. Garland, 2008, p. 217.

Bibliografia[modifica]

  • Burkert, Walter. Greek Religion (en anglès). Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1985. ISBN 978-0-674-36281-9. 
  • Clua Serena, Josep Antoni. El rostre de la Medusa : manual de mitologia grega en els seus textos literaris. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010. ISBN 978-84-8409-339-8. 
  • Deacy, Susan; Villing, Alexandra. Athena in the Classical World. Leiden: Koninklijke Brill NV, 2001. 
  • Hurwit, Jeffrey M. The Athenian Acropolis : history, mythology, and archaeology from the Neolithic era to the present (en anglès). Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-41786-4. 
  • Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 9788492672851. 
  • Redondo, Jordi. Introducció a la religió i la mitologia gregues. València: Universitat de València, 2011, p. 131. ISBN 978-84-370-8688-0. 
  • Thompson, D'Arcy. A glossary of Greek birds (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1895, p. 46. 
  • Garland, Robert. Ancient Greece: Everyday Life in the Birthplace of Western Civilization (en anglès). Nova York: Sterling, 2008. ISBN 978-1-4549-0908-8.