Atenodor Cananita
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I aC Tarsus |
| Mort | segle I aC |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Historiador i filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Moviment | Estoïcisme |
| Professors | Posidoni |
| Família | |
| Pare | Sandon (en)  |
Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia, perquè ell mateix era nascut a Tars i fou conegut també com a Atenodor de Tars.
Probablement era la mateixa persona que Ciceró anomena Atenodor Calv. Va viure a Rodes on va aprendre de Posidoni les doctrines estoiques. Després va anar a Apol·lònia, on va atreure l'atenció d'Octavi, al que va seguir a Roma. Fou conseller de l'emperador al que donava les seves opinions amb total llibertat, i segons Zòsim, el govern d'August fou benigne mercès als consells d'Atenodor. Fou el mestre de Claudi, després emperador. Ja gran, va tornar a Tars llavors governada per Boet (Boethus) que havia estat favorit de Marc Antoni. Atenodor va provocar la seva expulsió i va establir l'ordre trencat en el període de l'anterior governant. Va aconseguir d'August la remissió de la vectigàlia per la ciutat de Tars. Va morir als 82 anys i la seva memòria fou honorada per un festival anyal i un sacrifici ritual.
Va escriure una obra contra les Categories d'Aristòtil, atribuïda per alguns autors a Atenodor Cordilió, una història de Tars, un llibre dirigit a Octàvia i d'alguns altres que mencionen Plutarc i Diògenes Laerci.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 3.Athenodorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 403-404
