Aterratge lunar

Un aterratge lunar o allunatge[1] és l'arribada d'una nau espacial a la superfície de la Lluna. El terme inclou tant missions tripulades com no tripulades (robòtiques). El primer objecte creat per l'home que arribà a la superfície lunar fou el Luna 2, en la missió del 13 de setembre del 1959 de la Unió Soviètica que porta el mateix nom.[2] La missió Apollo 11 dels Estats Units va realitzar el primer aterratge lunar tripulat a la Lluna el 20 de juliol del 1969.[3]
Procés[modifica]
El primer problema en un aterratge lunar és l'alta velocitat necessària perquè una nau espacial pugui escapar de la gravetat de la Terra. Els únics mitjans desenvolupats fins ara per a aconseguir aquest resultat són els coets, que proporcionen un gran impuls inicial que permet que la seva càrrega continuï deplaçant-se aprofitant la pròpia inèrcia generada; és per aquest motiu que cal una velocitat d'escapament. A diferència d'altres vehicles aeris, com ara els aeròstats o els avions de reacció, un coet pot perllongar la seva acceleració fins a l'atmosfera superior i al buit espacial, fora de l'atmosfera terrestre.
Un cop la Terra queda enrere, l'aterratge a la Lluna requereix una nau espacial capaç de reduir la velocitat i annul·lar o superar la gravetat lunar, per aconseguir frenar-ne el descens. En el cas d'un recorregut Terra-Lluna, s'arriba al nostre satèl·lit a la velocitat de 2.400 m/s, o sigui 8.640 km/h. Generalment aquesta velocitat s'anul·la a través de retrocoets. Si aquesta velocitat no es pot contrarestar i controlar, el vehicle espacial no arribarà a allunar amb suavitat, sinó que s'estavellarà a la seva superfície. Molts dels primers intents d'aterratge lunar russos i nord-americans van acabar amb el xoc de la sonda espacial. Alguns d'aquests objectes també es van llançar deliberadament a la superfície lunar, com en el programa Apollo: els tercers trams dels coets Saturn V es van projectar deliberadament cap a la Lluna per a registrar-ne els impactes gràcies als sismògrafs instal·lats a la superfície de la Lluna en missions anteriors. Aquests xocs van permetre analitzar amb més precisió l'estructura interna de la Lluna.
Llista d'aterratges lunars[modifica]


Les dates d'aterratge lunar són el temps universal coordinat. A excepció dels aterratges lunars de l'Apollo, tots van ser no-tripulats.[4]
- 14 de setembre de 1959,
Unió Soviètica: la sonda Luna 2 s'estavella contra la Lluna.
- 26 d'abril de 1962,
Estats Units: La sonda Ranger 4 s'estavella contra la Lluna.
- 2 de febrer de 1964,
Estats Units: La sonda Ranger 6 s'estavella contra la Lluna.
- 31 de juliol de 1964,
Estats Units: La sonda Ranger 7 aconsegueix transmetre fotos abans d'estavellar-se contra la Lluna.
- 20 de febrer de 1965,
Estats Units: La sonda Ranger 8 aconsegueix transmetre fotos abans d'estavellar-se contra la Lluna.
- 24 de març del 1965,
Estats Units: La sonda Ranger 9 aconsegueix transmetre fotos abans d'estavellar-se contra la Lluna.
- 3 de febrer de 1966,
Unió Soviètica: El Luna 9 es converteix en la primera nau en allunar "suaument" i transmetre fotos desde la superfície lunar.
- 2 de juny de 1966,
Estats Units: Surveyor 1.
- 23 de setembre de 1966,
Estats Units: Surveyor 2.
- 24 de desembre de 1966,
Unió Soviètica: La sonda Luna 13 repeteix l'aterratge lunar de la Luna 9.
- 20 d'abril de 1967,
Estats Units: Surveyor 3.
- 20 de juliol de 1969,
Estats Units: L'Apollo 11, primer aterratge lunar tripulat de la història (Neil Armstrong i Buzz Aldrin).
- 21 de juliol de 1969,
Unió Soviètica: La sonda Luna 15 s'estavella al Mare Crisium poques hores després de la fita de l'Apollo 11.
- 19 de novembre de 1969,
Estats Units: L'Apollo 12 segon vol tripulat en allunar (Charles Conrad i Alan Bean).
- 20 de setembre de 1970,
Unió Soviètica: La sonda Luna 16 aconseguir allunar i tornar després a la Terra amb mostres del sòl lunar.
- 5 de febrer de 1971,
Estats Units: L'Apollo 14, tercer vol tripulat en allunar (Alan Shepard i Edgar Mitchell).
- 7 d'agost de 1971,
Estats Units: L'Apollo 15, quart vol tripulat en allunar (David R. Scott i James B. Irwin).
- 21 d'abril de 1972,
Estats Units: L'Apollo 16, cinquè vol tripulat en allunar (John W. Young i Charles M. Duke Jr).
- 11 de desembre de 1972,
Estats Units: L'Apollo 17, sisè i últim vol tripulat en allunar (Eugene Cernan i Harrison Schmitt).
- 18 d'agost de 1976,
Unió Soviètica: La sonda Luna 24 darrera missió russa a la Lluna, amb el retorn exitós de mostres lunars a la Terra.
- 14 de novembre de 2008,
Índia: La sonda Moon Impact Probe, part de la nau índia Chandrayaan-1, aconsegueix allunar.
- 14 de desembre de 2013,
Xina: El rover d'exploració Yutu, element de la sonda xinesa Chang'e 3, aconsegueix allunar.
- 3 de gener de 2019,
Xina: La sonda Chang'e 4, aconsegueix allunar a la cara oculta de la Lluna.
Referències[modifica]
- ↑ Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. «aterrar». ésAdir. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Luna 2». NASA - NSSDC.
- ↑ 40è aniversari de l'Apollo 11 de la NASA.
- ↑ «Lunar Exploration Timeline» (en anglès). NASA. [Consulta: 30 juliol 2019].
Vegeu també[modifica]