Aterratge lunar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aterratges lunars

Un aterratge lunar o allunatge[1] és l'arribada d'una nau espacial a la superfície de la Lluna. El terme inclou tant missions tripulades com no tripulades (robòtiques). El primer objecte creat per l'home que arribà a la superfície lunar fou el Luna 2, en la missió del 13 de setembre del 1959 de la Unió Soviètica que porta el mateix nom.[2] La missió Apollo 11 dels Estats Units va realitzar el primer aterratge lunar tripulat a la Lluna el 20 de juliol del 1969.[3]

Procés[modifica]

El primer problema en un aterratge lunar és l'alta velocitat necessària perquè una nau espacial pugui escapar de la gravetat de la Terra. Els únics mitjans desenvolupats fins ara per a aconseguir aquest resultat són els coets, que proporcionen un gran impuls inicial que permet que la seva càrrega continuï deplaçant-se aprofitant la pròpia inèrcia generada; és per aquest motiu que cal una velocitat d'escapament. A diferència d'altres vehicles aeris, com ara els aeròstats o els avions de reacció, un coet pot perllongar la seva acceleració fins a l'atmosfera superior i al buit espacial, fora de l'atmosfera terrestre.

Un cop la Terra queda enrere, l'aterratge a la Lluna requereix una nau espacial capaç de reduir la velocitat i annul·lar o superar la gravetat lunar, per aconseguir frenar-ne el descens. En el cas d'un recorregut Terra-Lluna, s'arriba al nostre satèl·lit a la velocitat de 2.400 m/s, o sigui 8.640 km/h. Generalment aquesta velocitat s'anul·la a través de retrocoets. Si aquesta velocitat no es pot contrarestar i controlar, el vehicle espacial no arribarà a allunar amb suavitat, sinó que s'estavellarà a la seva superfície. Molts dels primers intents d'aterratge lunar russos i nord-americans van acabar amb el xoc de la sonda espacial. Alguns d'aquests objectes també es van llançar deliberadament a la superfície lunar, com en el programa Apollo: els tercers trams dels coets Saturn V es van projectar deliberadament cap a la Lluna per a registrar-ne els impactes gràcies als sismògrafs instal·lats a la superfície de la Lluna en missions anteriors. Aquests xocs van permetre analitzar amb més precisió l'estructura interna de la Lluna.

Llista d'aterratges lunars[modifica]

Amstrong a punt de trepitjar la Lluna per primer cop.
Primera instantània d'un altre cos celest presa des de l'espai, feta pel Luna 3.

Les dates d'aterratge lunar són el temps universal coordinat. A excepció dels aterratges lunars de l'Apollo, tots van ser no-tripulats.[4]

  1. 14 de setembre de 1959, Unió Soviètica: la sonda Luna 2 s'estavella contra la Lluna.
  2. 26 d'abril de 1962, Estats Units: La sonda Ranger 4 s'estavella contra la Lluna.
  3. 2 de febrer de 1964, Estats Units: La sonda Ranger 6 s'estavella contra la Lluna.
  4. 31 de juliol de 1964, Estats Units: La sonda Ranger 7 aconsegueix transmetre fotos abans d'estavellar-se contra la Lluna.
  5. 20 de febrer de 1965, Estats Units: La sonda Ranger 8 aconsegueix transmetre fotos abans d'estavellar-se contra la Lluna.
  6. 24 de març del 1965, Estats Units: La sonda Ranger 9 aconsegueix transmetre fotos abans d'estavellar-se contra la Lluna.
  7. 3 de febrer de 1966, Unió Soviètica: El Luna 9 es converteix en la primera nau en allunar "suaument" i transmetre fotos desde la superfície lunar.
  8. 2 de juny de 1966, Estats Units: Surveyor 1.
  9. 23 de setembre de 1966, Estats Units: Surveyor 2.
  10. 24 de desembre de 1966, Unió Soviètica: La sonda Luna 13 repeteix l'aterratge lunar de la Luna 9.
  11. 20 d'abril de 1967, Estats Units: Surveyor 3.
  12. 20 de juliol de 1969, Estats Units: L'Apollo 11, primer aterratge lunar tripulat de la història (Neil Armstrong i Buzz Aldrin).
  13. 21 de juliol de 1969, Unió Soviètica: La sonda Luna 15 s'estavella al Mare Crisium poques hores després de la fita de l'Apollo 11.
  14. 19 de novembre de 1969, Estats Units: L'Apollo 12 segon vol tripulat en allunar (Charles Conrad i Alan Bean).
  15. 20 de setembre de 1970, Unió Soviètica: La sonda Luna 16 aconseguir allunar i tornar després a la Terra amb mostres del sòl lunar.
  16. 5 de febrer de 1971, Estats Units: L'Apollo 14, tercer vol tripulat en allunar (Alan Shepard i Edgar Mitchell).
  17. 7 d'agost de 1971, Estats Units: L'Apollo 15, quart vol tripulat en allunar (David R. Scott i James B. Irwin).
  18. 21 d'abril de 1972, Estats Units: L'Apollo 16, cinquè vol tripulat en allunar (John W. Young i Charles M. Duke Jr).
  19. 11 de desembre de 1972, Estats Units: L'Apollo 17, sisè i últim vol tripulat en allunar (Eugene Cernan i Harrison Schmitt).
  20. 18 d'agost de 1976, Unió Soviètica: La sonda Luna 24 darrera missió russa a la Lluna, amb el retorn exitós de mostres lunars a la Terra.
  21. 14 de novembre de 2008, Índia: La sonda Moon Impact Probe, part de la nau índia Chandrayaan-1, aconsegueix allunar.
  22. 14 de desembre de 2013, Xina: El rover d'exploració Yutu, element de la sonda xinesa Chang'e 3, aconsegueix allunar.
  23. 3 de gener de 2019, Xina: La sonda Chang'e 4, aconsegueix allunar a la cara oculta de la Lluna.

Referències[modifica]

  1. ↑ Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. «aterrar». ésAdir. [Consulta: 21 febrer 2021].
  2. ↑ «Luna 2». NASA - NSSDC.
  3. ↑ 40è aniversari de l'Apollo 11 de la NASA.
  4. ↑ «Lunar Exploration Timeline» (en anglès). NASA. [Consulta: 30 juliol 2019].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aterratge_lunar&oldid=31270751»