Spirídon Luís entrant a l'estadi al final de la maratóCorredors de la marató de camí cap a Atenes
La marató masculina dels Jocs Olímpics d'Atenes de 1896 fou una cursa inventada per a aquesta ocasió. Michel Bréal va pensar a fer una cursa entre les ciutats de Marató i Atenes tot recordant la llegenda de Fidipides. La primera marató que es disputà fou la classificació grega pels Jocs de 1896, sent el vencedor Kharilaos Vasilakos. En aquells moments la distància a recórrer era de 40 quilòmetres i es va disputar el cinquè dia dels Jocs.
25 atletes estaven inscrits per participar en aquesta primera marató olímpica, tot i que finalment sols 17 la van començar. El primer a agafar el lideratge de la prova fou Albin Lermusiaux. Teddy Flack i Arthur Blake el seguiren, fins que al km 23 Blake es veia obligat a abandonar. Al km 32 era Lermusiaux el que abandonava, quedant Flack en primera posició. Amb tot el grecSpirídon Luís es posà al capdavant i fent ús d'un ritme més dur acabà per despenjar Flack, el qual esgotat després d'haver intentat mantenir el ritme abandonava a poc més de 3 km per al final.
El vencedor final de la primera marató olímpica fou Louis, en poc menys de tres hores. En segona posició arribà Vasilakos, seguit ben de prop per Spirídon Belokas i Gyula Kellner. Belokas fou desqualificat en descobrir-se que bona part del recorregut l'havia fet dalt un carruatge.
Lampros, S.P.; Polites, N.G.; De Coubertin, Pierre; Philemon, P.J.; & Anninos, C.. The Olympic Games: BC 776 – AD 1896. Athens: Charles Beck, 1897. (Consultable digitalment a AAFLA.orgArxivat 2013-01-16 a Wayback Machine.)
Mallon, Bill; & Widlund, Ture. The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland, 1998. ISBN 0-7864-0379-9. (Extracte consultable a AAFLA.orgArxivat 2012-09-12 a Wayback Machine.)
Smith, Michael Llewellyn. Olympics in Athens 1896. The Invention of the Modern Olympic Games. London: Profile Books, 2004. ISBN 1-86197-342-X.