Atmosfera (unitat)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«atm» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «ATM».
Infotaula d'unitatAtmosfera
Tipusunitat de pressió, unitat derivada en UCUM, constant física i UCUM constant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Unitat depressió Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI101.325 Pa Modifica el valor a Wikidata

L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats.[1] Aquesta unitat no forma part del Sistema Internacional, però va ser considerada acceptable durant força temps, fins el 1982.[2] Tampoc no està inclosa entre les unitats que es poden utilitzar dins de la Unió Europea, les úniques unitats de pressió admeses a la Directiva 80/181/EEC són el pascal (Pa), el bar i el mil·límetre de mercuri (mmHg).[3]

Història[modifica]

En la seva definició original, una atmosfera equivalia a la pressió mitjana a nivell del mar, corresponent a la pressió exercida per una columna vertical de mercuri de 760 mm d'altura.[4]

El 1954, la desena Conferència General de Pesos i Mesures, a la seva resolució número 4 va definir l'atmosfera estàndard com 1.013.250 dines per centímetre quadrat. És a dir, fou definida en termes d'unitats de l'antic sistema CGS.[1] A la primera edició del Fullet del SI publicat el 1970 sota el títol Le Système international d'unités, s'indica que la Conferència General de Pesos i Mesures del 1969 havia estimat que era preferible mantenir temporalment algunes unitats, com l'atmosfera, per a ser utilitzades conjuntament amb les unitats del SI a causa de que eren força utilitzades.[5] Les edicions del Fullet del SI del 1973 (segona) i del 1977 (tercera) mantenen el mateix estatus d'unitat admesa temporalment.[6][7] La quarta edició, del 1981, manté la situació, indica que el 1978 el CIMP va considerar que, per raons de la seva utilització en alguns països en alguns dominis específics, era acceptable continuar utilitzant algunes unitats com l'atmosfera conjuntament amb les unitats del SI, però afegeix que no s'ha d'utilitzar em àmbits nous.[8] A les edicions quarta (1985) i cinquena (1991) del Fullet del SI l'atmosfera ja apareix a la llista d'unitat que es recomana de no utilitzar, s'indica que el CIPM considera que és preferible d'evitar la seva utilització i reemplaçar-la per la unitat del SI.[9][10] A l'edició del 1998, la setena, no canvia l'estatus però s'introdueix la consideració de que es tracta d'una unitat present en textos antics.[11] A la vuitena edició, del 2006, ja no s'esmenta l'atmosfera, a l'apartat de les altres unitats d'utilització no recomanada s'indica que el CIPM considera que no hi ha cap raó per a continuar utilitzant les unitats que s'havien llistat en el passat.[12]

En química, s'havia utilitzat l'atmosfera com a unitat de les condicions normals de pressió i temperatura, per exemple una temperatura de 0 °C (273,15 K) i una pressió d'una atm. Però el 1982 la IUPAC va canviar les seves recomanacions en adaptar-les encara més al Sistema Internacional d'Unitats i des de llavors recomana que la pressió estàndard sigui 100 kPa, és a dir, 100.000 Pa.[13][14]

Equivalències[modifica]

Equival a:

  • 1 atm = 760 mmHg= 101 325 Pa= 1 013,25 hPa
  • ≡101 325 Pa
  • ≡1013,25 hPa
  • ≡1,01325 bar
  • ≈760 mmHg
  • ≡760 Torr
  • ≡29,92 polzades de mercuri
  • ≈1,033 227 452 799 886 at
  • ≈14,695 948 775 5134 psi

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 BIMP, 2019, p. 52.
  2. Gupta, S. V.. Units of Measurement. Past, Present and Future. International System of Units. Springer, 2010, p. 94. DOI 10.1007/978-3-642-00738-5. ISBN 978-3-642-00737-8. 
  3. «Council Directive 80/181/EEC of 20 December 1979 on the approximation of the laws of the Member States relating to Unit of measurement and on the repeal of Directive 71/354/EEC». The Council of the European Communities, 27-05-2009. [Consulta: 29 maig 2021].
  4. «Standard atmosphere» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 17 agost 2021].
  5. BIMP, 1970, p. 15.
  6. BIMP, 1973, p. 15.
  7. BIMP, 1977, p. 15-16.
  8. BIMP, 1981, p. 18.
  9. BIMP, 1985, p. 22.
  10. BIMP, 1991, p. 22.
  11. BIMP, 1998, p. 32.
  12. BIMP, 2006, p. 40.
  13. «STP» (en anglès). Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. "Gold Book". IUPAC, 2019. [Consulta: 17 agost 2021].
  14. Jespersen, Neil D. Barron's AP Chemistry (en anglès). Barron's Educational Series, 2010, p.282. ISBN 0764140507. 

Bibliografia[modifica]