Atrapeu el lladre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAtrapeu el lladre
Amos & Andrew
Fitxa
Direcció E. Max Frye
Protagonistes
Producció Gary Goetzman
Dissenyador de producció Patricia Norris
Guió E. Max Frye
Música Richard Gibbs
Fotografia Walter "Walt" Lloyd
Muntatge Jane Kurson
Productora New Line Cinema - Castle Rock Entertainment i Columbia
Distribuïdor Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1993
Durada 96 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Carolina del Nord
Color en color
Descripció
Gènere cinema de ficció criminal, buddy movie, pel·lícula de comèdia i cinema d'acció

IMDB: tt0106266 Filmaffinity: 892761 Allocine: 117540 Rottentomatoes: m/amos_and_andrew Mojo: amosandandrew Allmovie: v2105 TCM: 21440 TV.com: movies/amos-and-andrew
Modifica les dades a Wikidata

Atrapeu el lladre (original: Amos & Andrew) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per E. Max Frye, estrenada el 1993 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Andrew Sterling, escriptor negre, lloga una casa per tal d'escriure en calma. Un veí el veu per la seva finestra i crida de seguida la policia. Hi ha un malentès, pensant que Andrew és un lladre, amb l'únic argument que és negre. Per tal d'evitar cap error, el cap de policia decideix enviar Amos Odell, un dels seus presoners, perquè faci creure en una presa d'ostatges.[2]

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

  • "Atrapeu al lladre", la primera pel·lícula dirigida i escrita per E. Max Frye, és menys que enfisèmica, una coixa farsa satírica, les arrels del qual no estan en la vida sinó en altres pel·lícules i serials.[3]
  • Aquest film no és un exemple de les fortaleses de la pel·lícula tradicional, que utilitza l'humor per al desenvolupament de dos personatges simpàtics, i que a continuació, utilitza el contrast entre ells per emfatitzar el seu missatge antiracista. Evitant l'obvi parany de trivialitzar els temes que defensa, "Atrapeu al lladre" no és un èxit rotund. El final desordenat deixa l'espectador amb un mal gust a la boca. Però, com a mínim, almenys la pel·lícula fa riure sense ofendre.[4]

Referències[modifica]

  1. Atrapeu el lladre
  2. «Amos & Andrew». Allociné.
  3. «Atrapeu al lladre».
  4. Berardinelli, James. «Atrapeu al lladre».