Atrazina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicAtrazina
Atrazine-3D-balls.png
Substància compost químic, Herbicida i compost heterocíclic
Massa molecular 215,094 uma
Estructura química
Fórmula química C₈H₁₄ClN₅
Atrazin.svg
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,19 g/cm3 (20 °C)
Solubilitat 0,003 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió 340 °F
Pressió de vapor 3,0E-7 mm Hg
Perills
Dosi letal mediana 5.200 mg/m3, 700 mg/Kg, 626 mg/Kg, 235 mg/Kg, 1 g/Kg, 850 mg/Kg, 750 mg/Kg, 2 g/Kg, 672 mg/Kg, 7.500 mg/Kg i 3 g/Kg
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 5 mg/m3 (10 h, Austràlia, Bèlgica, França, Corea del Sud, Nova Zelanda, Noruega, Perú, Països Baixos, Estats Units d'Amèrica)
2 mg/m3 (, Àustria, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Suïssa)
10 mg/m3 (, Finlàndia, Mèxic)
Límit d'exposició a curt termini 20 mg/m3 i 2 mg/m3
Identificadors
CAS 1912-24-9
InChIKey MXWJVTOOROXGIU-UHFFFAOYSA-N
PubChem 2256
RTECS XY5600000
AEPQ 217-617-8
ChEBI 15930
ONU 2763
KEGG C06551
ChemSpider 2169
ChEMBL CHEMBL15063
UNII QJA9M5H4IM
ZVG 41090
DrugBank 07392
Infocard ECHA 100.016.017
HMDB HMDB41830
DSSTOX DTXSID9020112
Beilstein 612020
MeSH D001280
Modifica dades a Wikidata

Atrazina, 2-cloro-4-(etilamino)-6-(isopropilamino)-s-triazina, és un compost orgànic consistent en un anell de s-triazina i es fa servir com herbicida. El seu ús és controvertit pel seu efecte en espècies als quals no va dirigit com amfibis i per la contaminació de les aigües. Malgrat que va quedar exclòs del procés de re-registre de la Unió Europea, es fa servir molt en herbicides a tot el món. Com la majoria d'herbicides es presenta sota diversos noms comercials.

Usos[modifica]

L'atrazina es fa servir males herbes de fulla ampla i gramínies en la seva pre i post emergència. És un herbicida de cost econòmic i es fa servir en conreus de poc marge econòmic com sovint passa en el panís. És l'herbicida més usat en sistema de conservació del sòl.

Química[modifica]

L'atrazina es prepara des de clorur de cianur, traqctat successivament amb etilamina i amina disopropil. En la planta afecta el fotosistema II que els animals no tenen.[1]

Biodegradació[modifica]

L'atrazina es degrada al sòl principalment per acció microbiana i al sòl té una vida mitjana de 13 a 261 dies.[2]

Efectes sobre la salut i el medi ambient[modifica]

La dosi oral mitjana letal o LD50 per l'atrazina és 3.090 mg/kg en rates, 1750 mg/kg en ratolins, 750 mg/kg en conills, i 1000 mg/kg en hàmsters. La LD50 dermal en conills és 7.500 mg/kg.[3]

L'atrazina va ser prohibida a la Unió Europea el 2004 per la seva persistent contaminació de les aigües subterrànies. En canvi, als Estats Units es fa servir àmpliament.[4][5] Probablement és l'herbicida més usat del món, en uns 80 països. Es creu que pot tenir efectes disruptors endocrins, carcinògens i provocar baixos nivells d'esperma en homes, alguns experts propugnen que també es prohibeixi als Estats Units.

Efecte en amfibis[modifica]

Es sospita que l'atrazina és teratògena i desmasculinitza la granota lleopard del nord,[6][7] i que és un disruptor dels estrogens.[8]

Referències[modifica]

  1. Arnold P. Appleby, Franz Müller, Serge Carpy “Weed Control“ in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim.doi:10.1002/14356007.a28_165
  2. Interim Reregistration Eligibility Decision for Atrazine, U.S. EPA, January, 2003.
  3. Pesticide Information Profile: Atrazine, Extension Toxicology Network (Cooperative Extension Offices of Cornell University, Oregon State University, the University of Idaho, and the University of California at Davis and the Institute for Environmental Toxicology, Michigan State University), June 1996.
  4. Walsh, Edward «EPA Stops Short of Banning Herbicide». Washington Post, 01-02-2003, p. A14 [Consulta: 27 abril 2007].
  5. Environmental Protection Agency. «Restricted Use Products (RUP) Report: Six Month Summary List». [Consulta: 1 desembre 2009].
  6. Jennifer Lee «Popular Pesticide Faulted for Frogs' Sexual Abnormalities». The New York Times, 19-06-2003.
  7. Tyrone Hayes, Kelly Haston, Mable Tsui, Anhthu Hoang, Cathryn Haeffele, and Aaron Vonk «Atrazine-Induced Hermaphroditism at 0.1 ppb in American Leopard Frogs» (Free full text). Environmental Health Perspectives, 111, 2003, pàg. 568. DOI: 10.1289/ehp.5932.
  8. Mizota, K.; Ueda, H. «Endocrine Disrupting Chemical Atrazine Causes Degranulation through Gq/11 Protein-Coupled Neurosteroid Receptor in Mast Cells». Toxicological Sciences, 90, 2, 2006, pàg. 362. DOI: 10.1093/toxsci/kfj087. PMID: 16381660.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atrazina Modifica l'enllaç a Wikidata