Vés al contingut

Attu

Plantilla:Infotaula geografia políticaAttu
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 54′ 09″ N, 172° 54′ 34″ E / 52.9025°N,172.9094444°E / 52.9025; 172.9094444
EstatEstats Units d'Amèrica

Estat federatAlaska

Boroughborough no organitzat

Àrea censalÀrea censal d'Aleutians West Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície896 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura30 (amplada) × 56 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Indret Històric Nacional
Data4 febrer 1985
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Data4 febrer 1985
Identificador85002729

Attu (en aleutià: Atan,[1]) és una illa de les Aleutianes, a Alaska, Estats Units. L'illa forma part del grup de les Near Islands, de les quals és la més occidental. Actualment està deshabitada.[2]

Ocupa una superfície de 893 km². La vegetació és del tipus tundra corresponent al clima propi de les Illes Aleutianes, fresc, cobert de núvols, plujós (pluviometria anual de més de 1.000 litres) i boirós.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de la Batalla d'Attu. Aquesta illa i la de Kiska van ser els únics territoris conquerits pels japonesos als Estats Units.

L'Estació Attu, anteriorment una estació LORAN del US Coast Guard, es troba a 52° 51′ Nord de latitud i a 173° 11′ Est de longitud.

Història

[modifica]

El nom d'Attu és una transliteració del nom aleutià de l'illa. L'explorador rus Aleksei Txírikov li va donar el nom de Sant Teodor el 1742. En ser la més propera a Kamtxatka, va ser la primera de les illes Aleutianes en ser explotades pels comerciants russos. S'estima que abans del contacte amb els europeus hi vivien entre 2.000 i 5.000 habitants.[3]

Els japonesos envairen aquesta illa l'any 1942, prèviament els nord-americans evacuaren els seus habitants cap al sud d'Alaka. Els 42 habitants que encara romanien en el moment de la invasió van ser portats a un camp de concentració de Hokkaido. La invasió japonesa tenia un objectiu estratègic[4]

Neteja de neu a la batalla d'Attu, maig de 1943.

L'11 de maig de 1943 els nord-americans iniciaren l'operació per recuperar l'illa amb grans dificultats logístiques pel fred i la llunyania de l'illa. La defensa japonesa va estar a càrrec del coronel Yasuyo Yamasaki. Els Estats Units van tenir 580 morts i 1.148 ferits, mentre els japonesos van tenir 2.035 morts.

El 29 de maig de 1943 les forces japoneses que restaven van atacar Massacre Bay en una gran càrrega banzai dirigida pel coronel Yamasaki, després d'aquesta càrrega gairebé tots els atacants japonesos van morir.

Com a resultat també l'illa Kiska, considerada ara vulnerable, va ser evacuada per part dels japonesos tres mesos més tard.

Aquest camp de batalla va ser declarat pels Estats Units com un National Historic Landmark el 1985.[5][6]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Bergsland, K. Aleut Dictionary. Fairbanks: Alaska Native Language Center, 1994. 
  2. «Alaska Coast Guard says goodbye to its last LORAN station». publicbroadcasting.net, 27-08-2010. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2018. [Consulta: 28 agost 2010].
  3. D.G. Corbett, D. Causey, M. Clemente, P.L. Koch, A. Doroff, C. Lefavre, D. West (2008) "Aleut Hunters, Sea Otters, and Sea Cows", Human Impacts on Ancient Marine Ecosystems, University of California Press
  4. Mitchell, Lt. Robert J.; Sewell T. Tyng, Capt. Nelson L. Drummond Jr., Gregory J. W. Urwin. The Capture of Attu: A World War II Battle As Told by the Men Who Fought There. University of Nebraska Press, April, 2000, p. 2–3. ISBN 0-8032-9557-X. 
  5. «National Register of Historic Places Inventory-Nomination: Attu Battlefield and U.S. Army and Navy Airfields on Attu (partial scanned copy)» (PDF). National Park Service, Date unavailable. Arxivat de l'original el 25 de març 2009. [Consulta: 22 juny 2009]. i Accompanying photos from 1943, 1982, and 1983.PDF (2.58 MB)
  6. «Attu Battlefield and U.S. Army and Navy Airfields on Attu». National Historic Landmark summary listing. National Park Service. [Consulta: 8 gener 2008].

Enllaços externs

[modifica]