Atuna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tabal i estats veïns al segle VIII aC

Atun, Atuna, Tuna, Tunna (potser la Dana de Xenofont; podria ser la clàssica Trunna o Tynna, propera a la ciutat de Tyana) fou un petit estat neohitita de Cilícia. El nom Tuna ja apareix esmentat a una inscripció de Teglatfalassar III.

El 740 aC després que Arpad va caure en mans dels assiris els reis Tarkhularas de Gurgum, Dadilu de Kask (probablement Katak/Kaska) i Samulal de Meliddu, van pagar tribut. Els van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Urballa de Tokhan, Urimmi de Khubishna, Tukhammi d'Ishtunda i Ushkhitti d'Atun.

Kiakku de Shinukhta va refusar pagar el tribut el 718 aC i Sargon II va ocupar i destruir la ciutat. El principat fou donat al cap rival, Matti d'Atuna al que es va augmentar la quantia del tribut que l'estat pagava a Assíria afegint-hi uns quants cavalls i rucs als que ja pagava.

Referència[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 30′ 52″ N, 34° 34′ 46″ E / 37.51444444°N,34.57944444°E / 37.51444444; 34.57944444