Atzeneta d'Albaida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAtzeneta d'Albaida
Escut d'Atzeneta d'Albaida
Escut d'Atzeneta d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
Atzeneta. Ombria del Benicadell. Vista d'Atzeneta i Albaida.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Atzeneta d'Albaida respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 50′ 05″ N, 0° 29′ 51″ O / 38.834722222222°N,0.4975°O / 38.834722222222; -0.4975
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesVall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.165 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat190,98 hab/km²
GentiliciAtzenetí, atzenetina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície6,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud450 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Hermenegildo Descals Guerrero Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46869 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46003 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46003 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webatzenetadalbaida.com Modifica el valor a Wikidata

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Topònim[modifica]

El topònim deriva de l'àrab الزناتة (az-Zanāta), que fa referència a la tribu amaziga dels zenetas.[1]

Geografia[modifica]

Es troba als contraforts de la serra del Benicadell. El territori és quebrat i les seues muntanyes estan cobertes de pins; les més destacades són: Alt del Pare Sant, La Serreta els Pins i la Serreta La Creu. Entre els nombrosos barrancs que corren pel terme municipal cal destacar els de Fosca, les Figueroles de Domenyo i el que porta el nom del poble, així com l'anomenada Séquia del Port, que té el seu origen en la Fonteta d'igual denominació, que amb les fonts de l'Arriero, Ordinari, del Plana de Roda i algunes més, d'on xorren excel·lents aigües.

El terme municipal d'Atzeneta d'Albaida limita amb les següents localitats: Albaida, Carrícola i El Palomar a la Vall d'Albaida, i Muro d'Alcoi al Comtat.

Des de València, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb CV-615.

Història[modifica]

Alqueria d'origen àrab, al Llibre del Repartiment figura com Azenet, paraula amaziga que correspon al nom d'una tribu de la zona de la Cabília, a Algèria, anomenada zanata, i es tracta de la primera vegada que el nom d'este poble apareix documentalment. Fou conquerida per les tropes de Jaume I i passà a la propietat de Jaume del Milà, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores pertangué al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que el 1787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1707 i el 1787 va formar part del Corregiment de Xàtiva. Durant 1812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que l'abril del 1812, en enfrontar-se amb civils de la rodalia, causaren vora els 150 morts. Eixe enfrontament és conegut com la Batalla del Raboser, pel nom d'una partida al terme de Bèlgida on va tindre lloc. Una de les filades cristianes d'Atzeneta commemora la batalla i du el nom de Rabosers en rememoració d'aquells fets.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
1.137 1.258 1.277 1.243 1.234 1.246 1.286 1.349 1.297 1.312 1.282

Economia[modifica]

El terreny és de secà i produïx principalment cereals, garrofes, oliveres i ametlers, a excepció d'una reduïda horta que envolta el poble, d'on s'obtenen verdures i fruites, especialment taronges. Els regs provenen de la Séquia del Port i d'una cabalosa font situada en la mateixa població.

A més dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart, el vímet i el cànem. L'existència de pedreres per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedra picada.

La fosa de campanes, iniciada en el segle xviii, ha donat renom al poble. El municipi compta amb un polígon industrial en el qual diverses empreses que es dediquen a la fabricació d'edredons "nòrdics", roba de llar, productes per a la neteja de la llar i higiene personal.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Atzeneta d'Albaida (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).

Escut d'Atzeneta d'Albaida-2.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Atzeneta d'Albaida

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José H. Descals Guerrero 342 41,35% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Compromís per Atzeneta d'Albaida Compromís (isotip).svg Manuel Tomàs Calatayud 268 32,41% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular Logo PP 2019.png Juan Vicente Soler Soriano 215 26,00% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 2 0,24%
Total vots vàlids i regidors 827 100 % 9
Vots nuls 6 0,72%
Participació (vots vàlids més nuls) 833 86,95%**
Abstenció 125* 13,05%**
Total cens electoral 958* 100 %**
Alcalde: José H. Descals Guerrero (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[2] JEZ Ontinyent,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2007 l'alcalde d'Atzeneta d'Albaida és José H. Descals Guerrero del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Andrés Amorós Nácher ADA 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Nácher Vañó API 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Garcia Quilis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan García Quilis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Rafael Mompó Sanchis PP 17/06/1995 --
1999–2003 Rafael Mompó Sanchis PP 03/07/1999 --
2003–2007 Rafael Mompó Sanchis PP 14/06/2003 --
2007–2011 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments d'interés[modifica]

Església de Sant Joan Baptista.
  • Església parroquial de Sant Joan Baptista. Va ser reedificada a principis del segle xviii (1724). És bé d'interés local.
  • Calvari i ermita del Crist de la Fe. A la rodalia del municipi està situat el calvari, on es venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari. De principis del segle xix, és bé d'interés local.
  • Séquia del Port. Obra hidràulica del temps dels moriscos que envolta el poble per l'oest, creant una de les mostres d'arquitectura tradicional més significatives de la comarca
  • Nevera de Dalt i Nevera de Baix (pous de neu)
  • Font dels 21 xorros
  • Parc 9 d'octubre
  • Creu del terme
  • Fonts pel terme municipal: la de la Solana, Ariero, Anoueret, Pla Roda
  • Museu de les Artesanies: pedra-campanes-espart situat en l'antic safareig

Festes locals[modifica]

  • Festes de Sant Antoni Abat. El cap de setmana més proper al dia 17 de gener se celebra Sant Antoni Abat. El divendres és la Plantà de la foguera i la Cremà a la vesprada. El dissabte es realitza la benedicció d'animals i de pans que després es repartixen per les cases, la missa i processó en honor del sant. El diumenge és la pericana i festa dels borratxos.
  • Mig Any Fester. L'últim dissabte del mes de març se celebra el mig any fester, on les comparses mores i cristianes desfilen pel carrer principal del poble.
  • Setmana Santa. Processó de palmes el Diumenge de Rams, torns de vela al monument el dijous sant, dejuni de campanes i tocs de matraca, processó del sant soterrament el divendres sant, i processó del "Colomet" amb el Crist Ressuscitat i la Verge Miraculosa.
  • Festes Patronals.

Personatges destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Asín Palacios, Miguel. Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1940, p. 43. 
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.470 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona d'Ontinyent «Edicto de la Junta Electoral Zona de Ontinyent sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 13 [Consulta: 2 agost 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Atzeneta d'Albaida», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Atzeneta d'Albaida. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Atzeneta d'Albaida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atzeneta d'Albaida