Atzeneta d'Albaida

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAtzeneta d'Albaida
Escut d'Atzeneta d'Albaida
Escut d'Atzeneta d'Albaida
Atzeneta d'Albaida (09).jpg

Localització
Localització d'Atzeneta d'Albaida respecte del País Valencià.png
38° 50′ 05″ N, 0° 29′ 51″ O / 38.834722222222°N,0.4975°O / 38.834722222222; -0.4975
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 1.153 (2016)
• Densitat 190,26 hab/km²
Gentilici Atzenetí, atzenetina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,06 km²
Altitud 450 m
Limita amb Muro d'Alcoi
Partit judicial Ontinyent
Organització i govern
• Alcalde José Hermenegildo Descals Guerrero
Indicatius
Codi postal 46860
Codi INE 46003
Codi ARGOS 46003
Altres dades

Web www.atzenetadalbaida.com
Modifica dades a Wikidata

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Topònim[modifica]

El topònim deriva de l'àrab الزناتة (az-Zanāta) fent referència a la tribu berber dels zenatas.[1]

Geografia[modifica]

Es troba a les estribacions de la serra del Benicadell. El territori és quebrat i les seues muntanyes estan cobertes de pins; les més destacades són: Alt del Pare Sant, La Serreta els Pins i la Serreta La Creu. Entre els nombrosos barrancs que corren pel terme municipal cal destacar els de Fosca, les Figueroles de Domenyo i el que porta el nom del poble, així com l'anomenada Séquia del Port, que té el seu origen en la Fonteta d'igual denominació, que amb les fonts de l'Arriero, Ordinari, del Plana de Roda i algunes més, ofereixen excel·lents aigües.

El terme municipal d'Atzeneta d'Albaida limita amb les següents localitats: Albaida, Carrícola i El Palomar a la Vall d'Albaida, i Muro d'Alcoi al Comtat.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-35 per a enllaçar amb CV-40.

Història[modifica]

Alqueria d'origen àrab, al Llibre del Repartiment figura com Azenet, paraula berber que correspon al nom d'una tribu de la zona de la Cabília, a Algèria, anomenada zanata, i es tracta de la primera vegada que el nom d'aquest poble apareix documentalment. Fou conquerida per les tropes de Jaume I i passà a la propietat de Jaume del Milà, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores pertangué al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que el 1787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1707 i el 1787 va formar part del Corregiment de Xàtiva. Durant 1812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que l'abril del 1812, en enfrontar-se amb civils de la rodalia, causaren vora els 150 morts. Aquest enfrontament és conegut com la Batalla del Raboser, pel nom d'una partida al terme de Bèlgida on va tindre lloc. Una de les filades cristianes d'Atzeneta commemora la batalla i du el nom de Rabosers en rememoració d'aquells fets.

Demografia[modifica]

El 90,51% declarà l'any 2001 saber parlar valencià.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
1.137 1.258 1.277 1.243 1.234 1.246 1.286 1.349 1.297 1.312 1.282

Economia[modifica]

El terreny és de secà i produeix principalment cereals, garrofes, oliveres i ametlers, a excepció d'una reduïda horta que envolta el poble, d'on s'obtenen verdures, taronges i fruites. Els regs provenen de la Séquia del Port i d'una cabalosa font situada en la mateixa població.

A més dels treballs agrícoles existeix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart, el vímet i el cànem. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedra picada que treballen aquest material.

La fosa de campanes, iniciada en el segle XVIII, ha donat renom al poble. El municipi compta amb un polígon industrial en el qual diverses empreses que es dediquen a la fabricació d'edredons "nòrdics", roba de llar, productes per a la neteja de la llar i higiene personal.

Govern[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Andrés Amorós Nácher Independent 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Nácher Vañó Independent 28/05/1983
1987 - 1991 Juan Garcia Quilis PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Juan García Quilis PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Rafael Mompó Sanchis PP 17/06/1995
1999 - 2003 Rafael Mompó Sanchis PP 03/07/1999
2003 - 2007 Rafael Mompó Sanchis PP 14/06/2003
2007 - 2011 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE 13/06/2015

Monuments d'interés[modifica]

Església de Sant Joan Baptista.
  • Església parroquial de Sant Joan Baptista. Va ser reedificada a principis del segle XVIII (1724). És bé d'interés local.
  • Calvari i ermita del Crist de la Fe. A la rodalia del municipi està situat el calvari, on es venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari. De principis del segle XIX, és bé d'interés local.
  • Séquia del Port. Obra hidràulica del temps dels moriscos que envolta el poble per l'oest, creant una de les mostres d'arquitectura tradicional més significatives de la comarca
  • Nevera de Dalt i Nevera de Baix (pous de neu)
  • Font dels 21 xorros
  • Parc 9 d'octubre
  • Creu del terme
  • Fonts pel terme municipal: la de la Solana, Ariero, Anoueret, Pla Roda
  • Museu de les Artesanies: pedra-campanes-espart situat en l'antic safareig

Festes locals[modifica]

  • Festes de Sant Antoni Abat. El cap de setmana més proper al dia 17 de gener se celebra Sant Antoni Abat. El divendres és la Plantà de la foguera i la cremà a la vesprada. El Dissabte es realitza la benedicció d'animals i de pans que després es reparteixen per les cases, la missa i processó en honor al sant. El diumenge és la pericana i festa dels borratxos.
  • Mig Any Fester. L'últim dissabte del mes de març se celebra el mig any fester, on les comparses mores i cristianes desfilen pel carrer principal del poble.
  • Setmana Santa. Processó de palmes el Diumenge de Rams, torns de vela al monument el dijous sant, dejuni de campanes i tocs de matraca, processó del sant soterrament el divendres sant, i processó del "Colomet" amb el Crist Ressuscitat i la Verge Miraculosa.
  • Festes Patronals.

Personatges destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Asín Palacios, Miguel. Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1940, p. 43. 

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Atzeneta d'Albaida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atzeneta d'Albaida Modifica l'enllaç a Wikidata