Atzeneta del Maestrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAtzeneta del Maestrat
Bandera d'Atzeneta del Maestrat Escut d'Atzeneta del Maestrat
Bandera d'Atzeneta del Maestrat Escut d'Atzeneta del Maestrat
Ajuntament d'Atzeneta.JPG
Façana posterior de l'Ajuntament

Localització
Localització d'Atzeneta del Maestrat respecte del País Valencià.png
40° 12′ 59″ N, 0° 10′ 14″ O / 40.216388888889°N,0.17055555555556°O / 40.216388888889; -0.17055555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alcalatén
Municipis 4 (Atzeneta, Cap de Terme, El Castell i Meanes)
Població
Total 1.286 (2016)
• Densitat 18,07 hab/km²
Gentilici Atzenetí, atzenetina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 71,16 km²
Altitud 402 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major
Sant Bertomeu i Les sagrades relíquies
Del 15 al 25 d'agost
Organització i govern
• Alcalde José Barberà Centelles
Indicatius
Codi postal 12132
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12001
Codi ARGOS 12001
Altres dades

Web www.atzenetadelmaestrat.es
Modifica dades a Wikidata

Atzeneta del Maestrat és un municipi del País Valencià que segons unes propostes de comarques està situat en l'Alcalatén i segons la comarcalització històrica en l'Alt Maestrat.

El seu terme municipal, de 71,26 km² està situat just en contacte amb la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb els termes municipals de Vistabella, Benafigos, Culla, Xodos, Llucena i les Useres. Les comunicacions són fàcils des de la capital castellonenca, a uns 47 quilòmetres.

Símbols[modifica]

L'escut oficial té el següent blasonament: Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d'or amb tres homenatges, maçonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.[1] Es tracta de l'escut tradicional de la vila, usat si més no des del segle XVIII, que representa el castell d'Atzeneta, construcció del segle XI de la qual es conserven tan sols la torre mestra i una ermita.

Geografia[modifica]

El municipi d'Atzeneta se situa en una cubeta a 400 m d'altitud, envoltat de muntanyes que tenen entre 700 i 1200 m. Les serres que tanquen la cubeta són el massís de Penyagolosa (1.814 m) a l'oest, serra de la Creu al sud i serra d'En Segures al nord i Esparreguera a l'est. El pic més elevat al terme municipal és el pic Nevera, a 1.194 m d'altitud.

Aquest corredor afavoreix l'acumulació de materials sedimentaris i està drenat per un gran nombre de barrancs i rambles el més important dels quals és el riu Monlleó que naix a terres de Terol per a vessar el seu cabal a la Rambla de la Vídua a pocs quilòmetres del municipi.

El clima és de transició entre el mediterrani costaner i el de muntanya, si bé s'ha de tenir en compte que la situació del municipi enfonsat en una cubeta, provoca freqüents situacions d'inversions tèrmiques a l'hivern. Les temperatures mitjanes estan al voltant dels 14,5 °C i les precipitacions s'apropen als 645 mm anuals.

Història[modifica]

El topònim "Adzeneta" és d'origen àrab, deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Encara que s'han trobat restes de l'Edat de Bronze, la història documentada d'Atzeneta, s'inicia amb l'ocupació dels berbers d'aquesta vall, essent Culla el cap d'aquest territori. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Blasc d'Alagó l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla. Guillem d'Anglesola donà carta pobla l'11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l'orde del Temple. A la dissolució d'aquesta passa a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l'orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins a 1834 en què s'aboleix el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donnell (1809–1867) quan va alçar el setge de Llucena.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.438 1.415 1.405 1.417 1.442 1.457 1.463 1.462 1.448 1.424 1.409 1.367 1.342 1.325

Economia[modifica]

L'economia s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, però la decadència d'ambdues activitats obliga, a hores d'ara, el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa. Actualment, Atzeneta depén en gran mesura de la indústria taulellera de l'Alcora, Sant Joan de Moró, Onda, etc.

Política i Govern[modifica]

Corporació municipal[modifica]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 5 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) i 4 de Partit Popular (PP).

Escut d'Atzeneta del Maestrat.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Atzeneta del Maestrat

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Santiago Agustina Segarra 481 52,57% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Barberá Centelles 352 38,47% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Som Atzeneta Som Atzeneta.png Miguel Alfanjarín Pérez 72 7,87% 0
Vots en blanc Transparent.gif 10 1,09%
Total vots vàlids i regidors 915 100 % 9
Vots nuls 15 1,61%**
Participació (vots vàlids més nuls) 930 85,64%**
Abstenció 156* 14,36%**
Total cens electoral 1.086* 100 %**
Alcalde: Santiago Agustina Segarra (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Eleccions municipals des de 1979[modifica]

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Històric de regidors a l'ajuntament d'Atzeneta
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
AP - PP 6 4 5 6 6 3 4 5 4
PSPV-PSOE 2 3 3 4 3 3 2 5 4 5
UCD 7
CDS 2
AIDA[nota 1] 2
AMI[nota 2] 2
SA[nota 3] 0
Fonts: Ministeri de l'Interior[5]

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde d'Atzeneta del Maestrat és Santiago Agustina Segarra de PSPV.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan José Bertrán Agut UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan José Bertrán Agut AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Enrique Barberá Gil AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Barberá Centelles PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Barberá Centelles PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Miguel Ángel Carrillo López
José Barberá Centelles
PP
PP
03/07/1999
25/10/2002
Dimissió/renúncia
--
2003 - 2007 Miguel Ángel Barreda Porcar PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Joaquim Escrig Escrig PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Barberá Centelles PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Santiago Agustina Segarra PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Llocs d'interès[modifica]

La Cova Oscura. Paratge Natural Municipal.

Monuments[modifica]

Església de Sant Bartomeu

Monuments religiosos[modifica]

Ermita de Sant Gregori.
  • Ermita de Sant Joan del Castell. Edifici del 1516 amb retaule del s. XV
  • Ermita de Loreto. situada entre la plaça de Loreto i el carrer del Calvari, té el seu origen l'any 1602. Presenta una construcció de maçoneria, pedra i teula àrab a dos aigües. A l'exterior s'observa l'elegant atri d'entrada i les dues portes de fusta amb carreus, una d'elles original de 1596. Enfront de l'ermita tenim un magnífic peiró, mostra excel·lent de l'art religiós civil.
  • Ermita de Sant Josep. Situada a la partida del Pla de Meanes, al mas de la Vila, a uns 8 km del poble, és una ermita d'autor desconegut i de traces molt modestes. Presenta una xicoteta espadanya que guarda una campaneta i un rellotge de sol, pintat sobre la blanca façana.
  • Ermita de Sant Roc. Situada a la plaça Major, és d'estil barroc i data del 1757. Hi destaca l'espadanya sobre la façana i la cúpula decorada amb teules vidriades i un panell ceràmic amb la imatge de sant Roc. probablement del 1775. La façana està rematada amb una espadanya neogòtica, d'una etapa posterior a l'ermita.
  • Ermita de Sant Gregori. Situada a 1 km del poble en direcció a la Torre d'En Besora, va ser construïda l'any 1723 per lliurar-nos de la plaga que patia el terme en les seues vinyes. És l'ermita més gran d'Atzeneta, amb estil barroc al seu interior. Destaca l'espadanya amb una campana fosa l'any 1854, que presenta relleus amb imatges de sant Gregori. L'interior sorprèn per les pintures murals del sostre de l'altar major, del s. XIX i un retaule amb la imatge del sant conjurant les tempestes.
  • Ermita del Pilar Situada a la partida del Cap del Terme, a la masada del Pou de la Riba, va ser construïda l'any 1951 pels veïns d'aquesta partida.
  • Església de Sant Bartomeu. Temple d'estil renaixentista construït probablement a finals del segle XV i reformat en diverses ocasions entre els segles XVII i XVIII. Destaca el retaule i decoració barroca (1744). També destaca la imatge del Crist de la Pietat (s. XVIII) i de la Verge de Betlem (s. XV).
  • El campanar de pedra del segle XVII, cronològicament anterior a l'actual temple. És quadrat d'estil toscà. S'hi accedeix per la capella del Cor de Jesús, per una escala de caragol. El segon cos, conté la primitiva sala del rellotge amb la corresponent esfera exterior que donava a la plaça fins a l'any 1973. El tercer cos és l'espaiosa sala de campanes, el qual és rematat pel compartiment superior popularment conegut pels perxets als que es puja per una escala de gat situada a la part esquerra del portal de la campana menuda. Els perxets són un remat o chapitel superior, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents.
  • Museu parroquial. Conserva peces valuoses, com ara el retaule de Sant Joan Baptista, taules centrals del Baptisme del Senyor, Sant Joan Baptista i Sant Onofre. Taules de la flagel·lació de la Verge, amb fragments d'un retaule del segle XV.
  • El calvari està situat al final del carrer del Calvari. Hi destaquen les ceràmiques de les 14 capelletes del Viacrucis.

Monuments civils[modifica]

El Castell d'Atzeneta del Maestrat
  • Casa de la vila. És un històric edifici, avui reconstruït, que va ser antigament hospital i palau del Comanador de la Setena de Culla durant el segle XVI. Presenta un bell pati interior i una finestra d'estil gòtic. Actualment la primera planta de l'edifici està ocupada per les dependències de l'Ajuntament, mentre que a la planta baixa hi ha el Local de la Tercera Edat i la Sala d'Actes de la Casa de Cultura. A la segona planta hi ha la Sala d'Exposicions, la Biblioteca, la Sala d'Informàtica i diversos despatxos municipals.
  • Castell. Fortalesa musulmana del segle XI edificada sobre restes romanes. Situat a tres quilòmetres del nucli urbà d'Atzeneta des d'on es vigilava el pas cap al municipi des de la Serra de Llucena. Únicament es conserven la torre de l'homenatge i una ermita del segle XVI dedicada als sants Fabià i Sebastià i a la Verge de l'Esperança.
  • Vila closa del segle XIV, que és l'antic casc urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa.
  • Torre de la presó La Torre de la Presó, situada al carrer de Sant Bartomeu, forma part de les antigues muralles medievals que protegien la població. Es tracta d'una torre de planta quadrada, la primera planta de la qual fou construïda a finals del segle XIV o principis del XV, amb finestres i grosses reixes de ferro, la qual va ser utilitzada com a presó de la vila des del 1853 fins als anys seixanta del segle XX. Actualment, ha estat restaurada completament i s'ha condicionat per convertir-se en el Centre d'Interpretació de la Història d'Atzeneta del Maestrat.
  • Muralles d'Atzeneta del Maestrat
    Muralles medievals Es troben al carrer de l'Orde de Montesa i en bon estat de conservació. Formaven part de l'antiga muralla medieval que envoltava la vila fins al final del segle XVIII. Es pot observar la gran alçada de la construcció i l'ús de merlets o petits pilars que permetien la defensa dels vilatans. El pas del temps ha fet que l'antiga muralla s'haja deteriorat o afegit a les cases contigües.

Festes i altres celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Durant la darrera setmana d'agost, la població gaudeix de bous de carrer, balls, teatre, concerts, exposicions, esport, focs d'artifici, ...
  • Romeria al Castell d'hivern. En gener es fa una romeria al Castell.
  • Romeria al Castell d'estiu. Catorze dies després del dilluns de Pasqua repeteix la romeria al Castell. A partir del 2010 i degut al resultat d'una consulta popular realitzada el 24 d'agost de 2009, el castell d'estiu es realitza el diumenge anterior a la data tradicional.
  • Dilluns de Pasqua. Al llogaret de Meanes es fa una festa on es reparteix pa i oli.
  • Festes de la Placeta. Festes de la barriada de la Placeta, el 25 de juliol.
  • Ball dels Quintos. El 7 de desembre a la nit es fa una gran festa i l'endemà al matí, es fa la processó dels farolets.
  • Fira Tradicional d'Atzeneta d'arts i oficis antics. 8 de desembre.
  • Fira de la caça i la natura Cap de setmana d'activitats relacionades amb el món de la caça i la natura. Últim cap de setmana de setembre.

Gastronomia[modifica]

  • El corder del Maestrat ha estat reconegut com a marca de qualitat gastronòmica, que fa referència al corder nascut i criat al Maestrat, de gran prestigi des de l'època medieval.
  • Dolços. La tradició pastissera d'Atzeneta compta amb un gran nombre de pastes, entre les quals destaquen els cruixidors fets amb mel i sucre, el "panquemao", els pastissets, els rotllets d'aiguardent, els mostatxons, els "mantecaos", les figues albardades i el cóc de collita, de tomata, sardina o cansalada i, per finalitzar, la coca amb figues o panses.
  • Torrons. Un apartat especial mereixen els torrons i massapans d'Atzeneta. Tota una fabricació artesana i de renom. El massapà és senzillament únic.
  • Embotits. Els embotits d'Atzeneta són ben coneguts i apreciats arreu de la província, ja que s'hi compta amb una llarga tradició en l'elaboració dels productes derivats del porc, destacant les botifarres, les llonganisses i els embotits curats.
  • Oli. L'oli d'Atzeneta, recollit de les seues oliveres mil·lenàries i amb una elaboració artesanal, és de gran qualitat, així com la mel que produeixen les abelles en aquesta terra i que compta també amb una elaboració artesanal.

Jocs i esports[modifica]

  • U.D. Atzeneta de Castelló, es un Club de futbol amb diversos equips: 1 equip D'Amateur, 1 de Infantil, 1 de Benjamí i 1 de Prebenjamí[10]
  • Club de muntanya At-zenet[11]
  • Escola comarcal de pilota d'Atzeneta del Maestrat

Associacions[modifica]

  • Associació d'Ames de casa d'Atzeneta del Maestrat
  • Associació d'Amics del cavall d'Atzeneta del Maestrat
  • Associació d'Aurosos-Verge del Rosari
  • Associació de caçadors d'Atzeneta del Maestrat
  • Associació Fira de la caça i la natura
  • Associació de Joves d'Atzeneta del Maestrat AMB*JIAM
  • Comissió Cultural de persones crítiques amb iniciativa d'Atzeneta del Maestrat
  • Coral Cristobal Badenes
  • Grup de danses d'Atzeneta
  • Grup de teatre la Bambolina
  • Grup de teatre l'Albarda
  • Rondalla Soroll del Maestrat
  • U.D. Atzeneta. Equip de futbol fundada en 1947, federat primer amb el nom de ATLETIC ADZANETA des de 1978 a 1986 y després com a U.D. ATZENETA de CASTELLÓN des de l'any 1993.
  • Societat musical Banda de música d'Atzeneta del Maestrat. Fundada el 1882 és una de les associacions més antigues de la localitat. Dirigida per Isidre Andreu i Renau, la banda compta al voltant de 45 músics, 50 educands i més de 200 socis.

Altres[modifica]

  • El 28 de setembre de 2002, l'ajuntament va dimitir en ple[12] per a sumar-se a les protestes que des de feia setmanes s'estaven produint al poble per impedir que els xiquets i xiquetes del primer cicle d'ESO hagueren que marxar a la localitat veïna de la Vall d'Alba per cursar els seus estudis. Fruit d'aquesta acció i de la forta oposició veïnal a aquest trasllat, la Conselleria d'educació va permetre que durant un parell d'anys més se seguira impartint els primers dos cursos d'ESO en l'escola de la localitat.
  • Durant els dies 2, 3 i 4 de maig de l'any 2008 s'hi va celebrar la V Trobada d'Estudiants dels Països Catalans, organitzada pel SEPC.
  • El 8 de maig de 2010 es va realitzar a Atzeneta la I Trobada d'Escoles en valencià de les comarques d'interior de Castelló. Organitzada per la Comissió Cultural d'Atzeneta, el col·legi públic de la localitat i Escola Valenciana, va ser la tornada, després d'alguns anys d'absència, de les Trobades d'Escoles en Valencià als pobles d'interior de Castelló.
  • Atzeneta va ser un dels primers pobles del País Valencià en unir-se a la xarxa Guifi.net, i el primer poble d'aquest territori en superar els 100 nodes operatius.

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Resolució del 19 de febrer de 2002, del conseller de Justícia i Administracions Públiques. Publicat en el DOGV núm. 4.209, del 13 de març de 2002.
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Redacció «Constitució de les noves corporacions municipals als ajuntaments dels nostres pobles». La veu de l'Alcalatén, 14-06-2015.
  5. 5,0 5,1 Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 5. de la inserció 03700-2015-U [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Atzeneta del Maestrat», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Atzeneta d'Albaida. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  10. Lloc web de la UD Atzeneta
  11. [ http://at-zenet.blogspot.com.es lloc web del Club de muntanya At-zenet]
  12. Dimiteix l'Ajuntament en ple d'Atzeneta i els xiquets al carrer Racó Català. Setembre, 2002

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atzeneta del Maestrat Modifica l'enllaç a Wikidata


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent