Audiència (mitjans de comunicació)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'audiència dels mitjans de comunicació, és la quantitat de persones que segueixen un mitjà de comunicació, sigui aquest una televisió, ràdio o, cada cop més, una pàgina web.[1] Es mesura amb les quotes d'audiència, que representen els percentatges de consum d'un mitjà determinat en relació amb el consum total de tota la demanda.

Hi ha dos conceptes sobre la dimensió relativa de l'audiència dels mitjans audiovisuals, en particular la televisió, que se solen aplicar de manera confusa, especialment quan s'utilitzen traduïts de l'anglès. El share o quota de pantalla és una xifra que indica el percentatge de llars o espectadors que estan veient un programa o cadena de televisió respecte del total que, en aquell moment, tenen encès el seu televisor.[2] El rating o índex d'audiència indica el percentatge de llars o espectadors amb la televisió encesa en un canal, programa, dia i hora específics respecte del total de possibles televidents, tinguin l'aparell encès o apagat.[3] En tots dos casos l'àmbit de referència pot ser, cosa més habitual, un espai geogràfic determinat, però també un segment demogràfic, com ara una franja d'edat, o altres poblacions.[4][a] El rating sempre serà més baix que el share en aplicar-se sobre una població de referència major. Aquests percentatges també es poden agrupar, ja sigui per a retransmissions que fan diverses cadenes, per a programes emesos alhora en diversos canals d'una cadena, etcètera.      

Sistemes de mesura[modifica]

El càlcul d'Audiència mesura quanta gent són en una audiència, normalment en relació amb una ràdio (oients) i televisió (teleespectadors), però també en relació amb la premsa i revistes (lectors) i, cada vegada més, el tràfic web sobre llocs web (visites). A vegades, el terme es fa servir per definir els sistemes que tant emissors com publicistes fan servir per determinar qui està escoltant més que quants hi ha escoltant. Aquest significat més ample també s'anomena investigació d'audiència.

En els mesuraments se solen tenir en compte paràmetres com ara el màxim i el mínim de quota d'audiència de cada programa, la fidelitat de l'audiència (temps que miren la cadena) o les quotes d'audiència de les cadenes durant un període determinat (com ara un dia, un mes o un any). Una forma de mesurar les audiències és mitjançant l'audímetre.

Els càlculs són descompostos pels mitjans de comunicació, corresponent la major part a l'anàlisi que correspon a les àrees metropolitanes, tant grans com petites.

Mètodes[modifica]

Diaris[modifica]

Els diaris van ser el primer i fins fa poc l'únic mètode d'enregistrament d'informació. Tanmateix, eren propensos a equivocacions i a la subjectivitat, això com depenien de la falta de memòria.

Electrònic[modifica]

La tecnologia s'ha fet servir per seguir escoltant i veient costums. El Portable People Meter d'Arbitron fa servir un micròfon per enregistrar tons subaudibles arrelats en les emissions per un codificador a cada estació o xarxa. S'ha fet servir fins i tot per seguir ràdios locals.[5]

Programari[modifica]

Hi ha certes aplicacions de programari que es desenvolupen per controlar operadors de Televisió per cable amb plena funcionalitat de càlcul d'espectador passiva i permissiva, per controlar els índexs de canal de televisió. El sistema segueix totes les vegades que el canal és canviat i ho enregistra consegüentment. Permet què s'estava veient i a quin canal canvia l'espectador. Aquesta informació permet als operadors, als radioemissors i als mitjans publicitaris controlar els costums d'ús de l'audiència de televisió.

Nous mitjans de comunicació[modifica]

L'empresa Nielsen-NetRatings mesura Internet i les audiències de mitjans de comunicació digitals, a través d'un telèfon i d'enquestes d'internet. BuzzMetrics analitza els continguts generats pels usuaris. D'altres companyies que recullen informació sobre usos d'internet inclouen comscore i Hitwise, que mesuren clics en pàgines d'Internet. Les companyies com Visible Measures se centren a mesurar tipus específics de mitjans de comunicació, en termes de Mesures Visibles, analitzant el consum de vídeo en línia.

TruMedia, Quividi, i CognoVision proporcionen dades d'audiència en temps real, incloent-hi mida, amplitud d'atenció i demografia, fent servir tecnologia d'analítica de vídeo per detectar automàticament, seguir i classificar espectadors que miren emissions digitals.

Notes[modifica]

  1. L'expressió «en relació amb el total d'audiència», utilitzada tant pel DIEC al definir "índex d'audiència" com pel TERMCAT al definir "quota" en l'àrea de comunicació i audiovisuals, resulta ambigua.

Referències[modifica]

  1. «audiència». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Glossary. "Share (of Audience)"» (en anglès). The Nielsen Company. [Consulta: 18 maig 2018].
  3. «Glossary. "Rating"» (en anglès). The Nielsen Company. [Consulta: 18 maig 2018].
  4. «rating es 'índice de audiencia' y share, 'cuota de pantalla'» (en castellà). FUNDEU, 22-11-2011. [Consulta: 18 maig 2018].
  5. Plunkett, Jack W. Plunkett's Entertainment and Media Industry Almanac 2009 (en anglès). Plunkett Research, Ltd., 2009. ISBN 1593924712. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]