Audiència Nacional

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Audiència Nacional d'Espanya)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAudiència Nacional
Audiencia Nacional
Audiencia-Nacional-141115.jpg
Dades base
Tipus entitat tribunal
Història
Fundació 1977
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència José Ramón Navarro

Modifica dades a Wikidata

L’Audiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. S'encarrega d'organitzar judicis polítics i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales ubicades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c. Goya, 14; c. Prim, 12, c. García Gutiérrez, 1...)

Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències d'un a l'altre.

Origen[modifica | modifica el codi]

L'Audiència Nacional va ser creada per Reial decret llei el 4 de gener de 1977, el mateix dia en què es suprimia el Tribunal d'Ordre Públic, vigent en els últims anys de la dictadura franquista i en els primers anys de la transició. Això ha portat a alguns autors a considerar a l'Audiència Nacional com a successora del TOP, «per jutjar delictes de terrorisme i altres d'àmbit estatal»,[1] fet que ha estat negat per altres autors usant dos arguments fonamentalment: l'Audiència Nacional és independent de l'executiu i les seves competències, en part relacionades amb delictes de terrorisme, en res afecten el relacionat amb l'exercici de drets fonamentals.[2]

Algun autor ha defensat que l'existència de l'Audiència Nacional era contrària a la Constitució Espanyola en contravenir el precepte de l'article 24.2 sobre el dret al jutge natural. Aquests autors entenen per tal un que tingui la seva seu al lloc de comissió dels fets, i que per això l'Audiència Nacional seria contrària a la Constitució. No obstant això, el Tribunal Constitucional d'Espanya[3] ha entès que la seva existència no contravé la Constitució Espanyola, ja que aquesta garanteix el dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei, és a dir, que no es creï un tribunal específic amb posterioritat al delicte, sinó que sigui un òrgan previst per la llei i dotat de competència amb anterioritat al fet que motiva l'actuació judicial.[4] Entén el Tribunal Constitucional que existeixen supòsits que, en relació amb la seva naturalesa, amb la matèria sobre la qual versen, per l'amplitud de l'àmbit territorial en què es produeixen, i per la seva transcendència per al conjunt de la societat, poden fer portar raonablement el legislador a que la instrucció i enjudiciament dels mateixos pugui dur-se a terme per un òrgan judicial centralitzat, sense que amb això es contradigui l'art. 152.1 de la Constitució.[5]

Composició[modifica | modifica el codi]

L'Audiencia Nacional està formada pel seu President, els Presidents de Sala i els magistrats que determini la llei per a cada una de les seves Sales i Seccions. Les Sales de l'Audiència Nacional són les següents:

  • Sala Penal, que s'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Família Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificació de moneda, el tràfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. També s'encarrega de procediments penal iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradició passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucció i de Menors.
  • Sala Contenciosa Administrativa, que es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.
  • Sala Social, que s'encarrega dels processos d'impugnació de convenis col·lectius d'àmbit general i d'altres conflictes col·lectius.

Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal, i els Jutjats Centrals Penals.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Presidents de l'Audiència Nacional[modifica | modifica el codi]

Presidents de Sala[modifica | modifica el codi]

  • Presidents de la Sala de Apelación
  • Presidents de la Sala de lo Contencioso-Administrativo'
    • Diego Córdoba Castroverde (2010- ).
    • Carlos Lesmes Serrano (2005-2010).
    • Eduardo Calvo Rojas (2000-2005).
    • José María Álvarez-Cienfuegos Suárez (1998-2000).
    • Juan Antonio Rossignoli Just (1990-1998).
    • José Gabaldón López (1980-1990).
    • Jerónimo Arozamena Sierra (1977-1980).
  • Presidents de la Sala de lo Social
    • Ricardo Bodas Martín (2009- ).
    • José Joaquín Evaristo Jiménez Sánchez (2004-2009).
    • Eustasio de la Fuente González (1999-2004).
    • Manuel Iglesias Cabero (1989-1999).

Titulars de los Juzgados Centrales de Instrucción[modifica | modifica el codi]

  • Juzgado Central de Instrucción número 1
  • Juzgado Central de Instrucción número 2
    • Ismael Moreno Chamarro (1989- ).
    • Alfredo Vázquez Rivera (1979-1987).
    • José Luis Bermúdez de la Fuente (1977-1979).
  • Juzgado Central de Instrucción número 3
    • Carmen Lamela Díaz (2015- ).
    • Juan Pablo González (2015) Interino.
    • Javier Gómez Bermúdez (2012-2015).
    • Fernando Grande-Marlaska (2007-2012).
    • Teresa Palacios Criado (1997-2007).
    • Miguel Moreiras (1991-1996).
    • Rodolfo Soto Vázquez (1987-1990)
    • Alfonso Barcala y Trillo Figueroa (1986-1987)
    • Luis Lerga Gonzálbez (1983-1986). Interino
    • Alfonso Barcala y Trillo Figueroa (1979-1983)
  • Juzgado Central de Instrucción número 4
  • Juzgado Central de Instrucción número 5
  • Juzgado Central de Instrucción número 6

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

Les actuacions de l'Audiència Nacional en matèria antiterrorista i pels delictes d'injúria a la Corona han generat diverses discrepàncies i algunes decisions polèmiques. Destaquen el processament d'Èric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en català a les empreses mitjançant correus electrònics, el tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, i el segrest judicial del número 1573 (juliol 2007) de la revista satírica El Jueves amb una il·lustració a la portada que representava els prínceps d'Espanya Felip i Letízia practicant el coit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gil Pecharromán, Julio. Con permiso de la autoridad. La España de Franco (1939-1975). Madrid: Temas de Hoy, 2008, p. 352. ISBN 978-84-8460-693-2. 
  2. Francisco Javier Díaz González, «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional (1977-1978)», en La transición a la democracia en España, Actas de las VI Jornadas de Castilla-la Mancha sobre investigación en archivos, 2004, pp. 5-6.
  3. STC 199/1987, de 16 de diciembre
  4. Torres del Moral, A., Principios de derecho constitucional español, Átomo ediciones, Madrid, 1988. pág. 384
  5. «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional». Francisco Javier Díaz González, Universidad de Alcalá.
  6. Ángel Juanes toma posesión como vicepresidente del Supremo. Consultado el 24 de enero de 2014
  7. «El CGPJ eludió enfrentarse a las Cortes sobre los privilegios procesales de los políticos». Diario ABC, 12-04-1991.
  8. «Clemente Auger, nuevo presidente de la Audiencia Territorial de Madrid». El País, 07-03-1986.
  9. «Gonzalo de la Concha, presidente de la sala de lo penal de la Audiencia Nacional». El País, 22-02-1977.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]