L'Auditori

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Auditori de Barcelona)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
L'Auditori
050529 Barcelona 031.jpg
Dades bàsiques
Tipus Sala de concerts, auditori
Arquitecte Rafael Moneo
Començament 1990
Acabament 22 de març de 1999
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Barcelona

41° 23′ 54″ N, 2° 11′ 09″ E / 41.398236°N,2.185847°E / 41.398236; 2.185847
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Sala principal de l'Auditori

L’Auditori, també L'Auditori de Barcelona, és un modern edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo[1] que es va inaugurar el 22 de març del 1999 (les obres havien començat el 1990). El seu enginyer acústic és Higini Arau. El seu director actual és Joaquim Garrigosa,[2] després que Oriol Pérez Treviño[3] renunciés al seu càrrec el febrer del 2012, sis mesos després de la seva presa de possessió.

L'Auditori es troba al centre del nou pol de desplegament urbà de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat (la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana) a prop del nucli antic de la ciutat, de l'Eixample, al costat del Teatre Nacional de Catalunya, el nus de les Glòries, l'obertura de la Diagonal al Mar, el districte 22@ i el Fòrum 2004.

L'edifici combina la sòbria modernitat externa amb una sala simfònica, la Sala 1 Pau Casals, de gran atractiu per a 2200 espectadors. Compta també amb la Sala 2 Oriol Martorell de 600 localitats, la Sala 3 Tete Montoliu de 400 places i la Sala 4 Alicia de Larrocha per a 152 espectadors. A l'atri central d'accés es va construir una monumental llanterna cúbica de vidre en forma d'impluvi, decorada amb una obra de Pablo Palazuelo.

L'Auditori és la seu de l'OBC, l'Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya i també acull l'Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música, la qual cosa el converteix en un nou focus de vida musical de la ciutat en els diferents camps de divulgació, docència i recerca.[4]

Estrenes absolutes[modifica]

Des de la seva inauguració, l'Auditori ha vist l'estrena absoluta d'obres musicals, moltes fruit dels encàrrecs fets per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona i altres formacions residents, com el grup BCN216, a músics. Entre elles, destaquen les següents. (Si no s'indica el contrari i si el títol no indica un altre repartiment, són obres per a orquestra simfònica):

  • 2015
    • Albedo de Luis Codera Puzo, per a piano (12 de juny)
    • Obra per a piano de Manuel Rodríguez Valenzuela (12 de juny)
    • Tres haikus de Benet Casablancas, per a sextet (21 de maig)
    • Concet per a clarinet i orquestra d'Unsuk Chin (9 de maig)
    • Obra encàrrec de Joan Albert Amargós (17 d'abril)
    • Sogni ed epifanie de Benet Casablancas (30 de gener)
    • Masgrau d'Octavi Rumbau, per a tercet de cordes i electrònica (27 de gener)
  • 2014
    • Fent equilibris de Jordi Vilaprinyó, per a flabiol i cobla (25 d'octubre)
    • Plasmares de Pedro Álvarez, per a conjunt i guitarra elèctrica (24 d'octubre)
    • π de Luis Codera Puzo (24 d'octubre)
    • T(t)-Blocks A+B+C+D de Manuel Rodriguez Valenzuela, per a màquines d'escriure, trombó preparat, flauti i vídeo (24 d'octubre)
    • Catalunya 1714 de Salvador Brotons i Soler (19 de juliol)
  • 2013
  • 2012
    • Cant d’amors de Ramon Llull, per a cor infantil, cor de veus blanques, cor mixt i conjunt instrumental de Jordi Domènech (22 de desembre)
    • Sento el fred de la nit per a cor mixt, cor infantil, i orgue, de Jordi Domènech (22 de desembre)
    • InFALL-Chroma III d'Hèctor Parra (24 de febrer)
  • 2011
  • 2010
  • 2009
    • Sonades d'ací i allà de Josep Maria Mestres Quadreny, per a conjunt instrumental (1 de desembre)
    • Arranjament de Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge d'Albert Guinovart, per a conjunt instrumental (1 de desembre)
    • Le Souk d'Octavi Rumbau, per a conjunt instrumental (1 de desembre)
    • Rhapsody for cobla de Kevin Kaska, per a cobla i dos percussionistes (15 de novembre)
    • Symposium for piano and cobla de Louis Stewart, per a piano, dos percussionistes i cobla (15 de novembre)
    • El plor d'Àfrica de Josep Padró, per a violí i cobla (15 de novembre)
    • L'escola de música, cantata coral de Joan Martínez Colás (7 de juny)
    • Danses d'Ibèria de Jesús Rodríguez Picó (29 de maig)
    • Gitana d'Alicia Coduras, per a conjunt instrumental (24 de maig)
    • El jardí de Kinko per a cello i piano, de Ramon Humet (25 de març)
    • Nocturn per a un capvespre blau d'Antoni Parera Fons (20 de març)
    • Tankas de Blai Soler, trio (18 de març)
    • Alegoría tri-partita de Hilda Paredes, trio (18 de març)
    • Trame VIII de Martin Matalon per a conjunt instrumental (14 de març)
    • Song of chamber symphony de John Adams per a conjunt instrumental (14 de març)
    • Concert per a contrabaix i orquestra de vent de Salvador Brotons (1 de març)
    • El lament de la terra d'Albert Guinovart (9 de gener)
  • 2008
    • Concert per a fagot d'Agustí Charles (23 de desembre), per a fagot i conjunt de cambra
    • Zorn de Lluís Codera, per a conjunt de cambra (23 de desembre)
    • I-magi-nat de Ribera, per a conjunt de cambra (23 de desembre)
    • Simfonia d'autor anònim, atribuïda al manuscrit trobat a la Seu de Manresa a Franz Joseph Haydn, però probablement d'autor català del final del s. XVIII o del cercle de Carles Baguer (7 de novembre)
    • Quatre miniatures per a cobla i percussió de Manuel Oltra (18 d'octubre)
    • Wellington, José Palafox i La paz resurge de Vladimir Havlícek (8 d'octubre)
    • Simfonia de Salvador Pueyo (19 de juny)
    • La ciutat que parla, la ciutat que sona d'Albert Guinovart, per a piano, quartet de metalls i percussió
    • Cap de Quers de David del Puerto (7 de juny)
    • Variacions de la lluna, per a veu i instruments, d'Agustí Charles, obra per a nens (4 d'abril)
    • La nuit sera blanche et noire d'Ichiro Nodaira (8 de març), per a flauta i piano
    • Intermezzi I de Misato Mochizuki, per a flauta i piano, composta el 1998 (8 de març)
    • Quartet de corda "Tempus fluidum" de José Río-Pareja (23 de febrer), quartet compost el 2006
    • Quartet de corda núm. 2, "Onada" d'Agustí Charles (23 de febrer)
    • Suomalainen tango: tango finlandés de Pablo Ortiz (18 de gener
    • Enchantements oubliés de Qigang Chen (16 de gener)
  • 2007
    • Quartet Kepler d'Albert Guinovart (19 de novembre)
    • Còdex: glosses sobre tres fragments del Llibre vermell de Bernat Vivancos i Farràs (6 d'octubre)
    • Hivernal de David del Puerto (9 de setembre)
    • El càntic dels càntics, oratori per a orquestra i cor de Ricard Lamote de Grignon, compost el 1962 i orquestrat per Manuel Oltra i Ferrer (20 de juny)
    • El gran alquimista de Bernat Vivancos, cantata per a cor de nens i nou instruments, amb text de Miquel Desclot(5 de juny)
    • Elapsed Memories (El transcórrer dels records) d'Agustí Charles (12 de maig)
    • Fantasia contrastant de Salvador Brotons, per a clarinet i percussió (20 d'abril)
    • Línies i plans de David Padrós i Montoriol (29 de març)
    • Lignes de fuite de Martin Matalon (23 de març)
    • ... from the meadows de Ramon Humet (17 de març), per a conjunt de cambra
    • ... i l'infant dorm" de Jesús Torres; Rondós de David del Puerto; Homenatge a Joaquim Homs de Josep Soler; Púlsar de Miquel Roger; Soliloquio de José Luis Turina; Impromptu de Manuel Rodeiro; Recordant Homs de Joan Guinjoan; Via Crucis: rémininiscence de Víctor Estapé; Derivacions de Jordi Masó. Obres per a piano en homenatge a Joaquim Homs (15 de març)
    • Quartet de corda núm. 1 de Josep Soler (13 de març), compost el 1966
    • Límit: quartet de corda de Lluís Codera i Puzo (13 de març)
    • La arboleda, cantata per a cor i piano de Salvador Brotons, sobre text d'Octavio Paz (3 de març)
    • Les demoiselles d'Avignon de Josep Maria Mestres Quadreny (16 de febrer)
  • 2006
  • 2005
    • Gaudiana de Gerard Schumann (2 de desembre)
    • L'assemblea dels infants de Joan Albert Amargós, cantata per a cor de nens i nou instruments ((9 de maig)
    • La festa: Pepa Vegas in memoriam d'Alberto García Demestres (28 de gener)
    • Don Quixot i Barcelona, o, El cortejo de las libreas de Pere J. Puértolas per a orquestra de corda (17 de gener)
  • 2004
    • Concert per a piano i orquestra de Xavier Benguerel i Godó (26 de novembre)
    • Da pacem Domine d'Arvo Pärt (1 de juliol)
    • .... des de l'infinit.... (Suite for cello) d'Agustí Charles, per a violoncel sol (7 de juny)
    • Eeeeooooo! de Bernat Vivancos, per a vuit veus a cappella (24 de maig)
    • El viatge de Kira i Jan de Salvador Brotons, cantata per a cor de nens i nou instruments (maig)
    • Concert per a clarinet i orquestra de Joan Guinjoan (16 d'abril)
    • Livingstone de Pere Josep Puértolas, per a quartet de percussió (16 de març)
    • Le promeneur de Mario Ros (9 de gener)
  • 2003
    • Concert per a orquestra de Feliu Gasull (28 de novembre)
    • Poema de Sant Francesc de Josep Soler (26 d'abril)
    • Folías de España de Roberto Sierra (26 d'abril)
    • Mantra II, quartet de saxofons de Ramon Humet (14 de març)
    • Centenari de Francesc Cassú per a tenora i orquestra (març)
    • La ciutat dels àngels per a orquestra de corda, de Bernat Vivancos (14 de febrer)
    • Divertiment pour petite orchestre de Jordi Cervelló (10 de gener)
  • 2002
  • 2001
    • Tres epigrames per a orquestra de Benet Casablancas
    • Quartet de corda núm. 4 de Joaquim Homs (3 de maig), compost el 1956
    • Trio de corda, núm. 1, "Panta rei" de Pere Josep Puértolas (1 de maig)
    • Concert per a tuba i orquestra de Pere Josep Puértolas (27 d'abril)
    • Non-non de Joaquim Homs, cançó per a mezzo i conjunt de cambra, del 1939 (2 d'abril).
    • Ocells perduts de Joaquim Homs, estrena de la versió per a veu i conjunt instrumental (de 1976) del cicle de cançons de 1940 (2 d'abril)
    • Música per a arpa, flauta, oboè i clarinet baix de Joaquim Homs (2 d'abril), composta el 1955
    • Concert per a clarinet i orquestra d'Albert Guinovart (24 de març)
    • Concert per a trombó, baix i orquestra de Joan Albert Amargós
    • Dedicatòria: music for percussion d'Immanuel Klein per a sis percussionistes (20 de febrer)
    • Nkunga per a quatre percussionistes, de Ramon Humet (febrer)
    • El temps segons Rama de David Padrós i Montoriol
    • Les nits de Francesc Taverna i Bech (26 de gener)
    • Concert per a piano i orquestra d'Antoni Besses (15 de gener)
  • 2000
    • Concert per a tenora i orquestra "150è aniversari de la creació de la tenora" de Xavier Boliart
    • Stabat Mater de Salvador Brotons, per a cor, solistes i orquestra (8 d'octubre).
    • Thiès i Drums and woods de Pere Josep Puértolas, per a quartet de percussió (1 de febrer)
  • 1999

Servei educatiu[modifica]

L'Auditori disposa d'un servei educatiu. Durant la temporada 2012-2013 va donar servei a 138.000 persones.

L'Auditori Apropa / Apropa Cultura[modifica]

Des de la temporada 2005-2006 L'Auditori va iniciar un projecte, actualment anomenat Apropa Cultura, en el que gairebé tota la seva programació s'adreçava a col·lectius amb risc d'exclusió social oferint entrades a 3 euros, a poc a poc es va oferir el projecte a altres institucions de Barcelona i, més tard, de Catalunya. Actualment són ja 55 institucions culturals les que formen part d'aquesta iniciativa a l'àmbit social, oferint no només música, sinó teatre, dansa i circ.[5]

Premis[modifica]

  • Guanyador dels premis ARC 2015 a "MILLOR PROGRAMACIÓ DE TEATRE O AUDITORI"[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. ↑ Joaquim Garrigosa, nuevo director de L'Auditori
  3. ↑ La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona consensuen el nom d'Oriol Pérez Treviño com a director general de l'Auditori
  4. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 28. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. ↑ «Gairebé 35.000 usuaris s’han beneficiat del programa Apropa Cultura». Dincat. [Consulta: 13 novembre 2015].
  6. ↑ «Edició 2015» (en català).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Auditori Modifica l'enllaç a Wikidata


Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Auditori&oldid=19799340»