Audrey Hepburn
Audrey Hepburn (Brussel·les, Bèlgica, 4 de maig del 1929 - Tolochenaz, Suïssa, 20 de gener del 1993) fou una actriu d'origen europeu que realitzà la major part de la seva carrera artística als Estats Units. La seva fràgil bellesa i elegància característiques n'han fet una de les icones del cinema occidental. Va ser igualment molt activa com a ambaixadora de l'UNICEF.
Biografia
Va néixer a Ixelles, una comuna que forma part de Brussel·les. Fou la filla única d'una aristòcrata d'origen holandès, la baronessa Ella van Heemstra i d'un anglès, Joseph Victor Anthony Ruston, que treballava per a una casa important d'assegurances, la qual cosa l'obligava a canviar sovint de residència per raons de feina. Va ser batejada com Audrey Kathleen Ruston,[1] però més tard el seu pare es va fer canviar el nom (canviant, de retruc, el de la seva filla), que es va convertir en Hepburn-Ruston. Tenia dues germanastres, fills del precedent casament de la seva mare.
L'any 1935, els seus pares es van separar i Hepburn va ser enviada en un internat a Anglaterra. El 1939, ella i els seus germans se'n van anar a viure als Països Baixos amb llur mare, on van quedar-s'hi durant la Segona Guerra Mundial. Aquest període va ser força difícil per a Hepburn, que va arribar a patir de malnutrició, i es va refugiar sovint en el dibuix. Això no li va pas impedir d'estudiar la dansa, per a la qual tenia molt bones predisposicions i, a partir de l'any 1944, va començar a participar en diversos espectacles com a ballarina.
Després de la guerra, va seguir estudiant dansa a Anglaterra i va actuar en diverses obres teatrals musicals. Gràcies a la seva figura alta i prima, també va introduir-se en el món de la moda.
Va iniciar-se en el cinema l'any 1948, tot participant en un documental neerlandès. A partir d'aleshores, començà a actuar cada cop més sovint en papers de figurant, sense acabar de decidir-se a escollir entre una carrera de ballarina o d'actriu. Durant la filmació a França de Monte Carlo Baby, l'any 1951, l'escriptora Colette li va proposar interpretar el paper de la protagonista de la seva obra Gigi, que s'estava muntant com a espectacle musical a Broadway. Hepburn va acceptar i va aconseguir-hi un èxit notable.
El 1953, va ser la protagonista de la pel·lícula de William Wyler Vacances a Roma, una comèdia romàntica co-protagonitzada per Gregory Peck. El film, que explica la història d'amor entre una princesa europea i un periodista nord-americà, fou tot un èxit: Hepburn obtingué nombrosos premis, entre els quals, el seu únic Oscar, i esdevingué una nova icona de Hollywood.
Amb els seus ulls grossos, l'esguard sorprès i l'aspecte infantil, Audrey Hepburn suposà una innovació en els cànons de bellesa dels anys 50, allunyada de les carnoses Jane Russell, Marilyn Monroe o Jayne Mansfield. La seva elegància i aparença distingida fou molt ben aprofitada en comèdies romàntiques com Sabrina (1954), una de les seves pel·lícules més conegudes, Cara d'àngel (1956) o Ariane (1957). Tot i així, també va ser una gran intèrpret de papers dramàtics.
Durant aquest període, també protagonitzà altres films importants com Guerra i pau (1956), Mansions verdes (1958) i Història d'una monja (1959).
L'any 1954, es va casar amb l'actor i director Mel Ferrer. Van treballar junts en el cinema en dues ocasions: Guerra i pau i Trobada a París. Quatre anys després de realitzar aquest darrer film es divorciarien. Van tenir un fill, Sean, nascut l'any 1960.
Els anys 60 serien igualment prolífics per Audrey Hepburn, on intervingué en títols emblemàtics com Esmorzar amb diamants (1961), Charada (1963), My Fair Lady (1964), Com robar un milió i mig de dòlars (1966) o Sola en l'obscuritat (1967). Actuà al costat d'actors tan importants com Burt Lancaster, Cary Grant, Humphrey Bogart, Gary Cooper, Fred Astaire o Rex Harrison, i de joves talents com George Peppard i Albert Finney. Va estar nominada als Oscars cinc vegades i va obtenir nombrosos altres guardons.
Després del casament amb el metge Andrea Dotti, l'any 1969 (es divorciarien el 1982 havent tingut un altre fill, Luca, nascut l'any 1970), Audrey Hepburn es va pràcticament retirar del món cinema. Va tornar-hi esporàdicament, entre d'altres, el 1976, amb la crepuscular història sobre Robin Hood titulada Robin i Marian i coprotagonitzada per Sean Connery i amb Always (1989), de Steven Spielberg.
Durant els anys 80, Hepburn es va dedicar a obres humanitàries, ocupant-se d'infants en tant que ambaixadora especial de l'UNICEF. Amb aquesta missió, va realitzar una cinquantena de viatges per països del "tercer món", fins que la manifestació d'un càncer de còlon li ho va impedir. Aquesta tasca seria recompensada, entre d'altres, l'any 1992, amb un premi honorífic de l'Acadèmia, el "Jean Hersholt".
Els darrers nou anys de la seva vida, els va compartir amb l'actor holandès Robert Wolders i ella els va considerar com "els millors que havia viscut mai".
Morí a Suïssa el 20 de gener del 1993, a l'edat de 63 anys.
Anècdotes
- El pare d'Audrey Hepburn fou un simpatitzant del nazisme.[2]
- Durant la guerra, als Països Baixos ocupats pels alemanys, la seva mare li va canviar el nom i el cognom per por de la seva consonància massa anglesa: Audrey Hepburn es va convertir en Edda van Heemstra.[2]
- Certs familiars van formar part de la resistència. Es diu que ella mateixa va participar-hi transportant missatges amb bicicleta quan era petita.
- Per a la pel·lícula Vacances a Roma, la producció havia previst contractar Elizabeth Taylor. Fou el director, William Wyler, qui va preferir prendre Audrey Hepburn en veure-la durant les proves del càsting.[3]
- El modista parisenc Hubert de Givenchy quedà fascinat per la seva silueta i acabà realitzant la quasi totalitat dels vestits que l'actriu lluí en les seves pel·lícules. Actualment, Audrey Hepburn continua sent una icona de la bellesa i l'elegància que inspira els dissenyadors de moda.
- Va sortir amb Wiliam Holden, a qui conegué durant el rodatge de Sabrina, però va acabar amb la relació en saber que s'havia fet la vasectomia, cosa que impedia el seu gran desig de tenir fills.[4][5]
- En principi, la pel·lícula Esmorzar amb diamants l'havia de protagonitzar Marilyn Monroe; com que aquesta rebutjà el paper, va poder anar a parar a Audrey Hepburn.
- El 2007, es va subhastar el vestit que l'actriu lluí en la pel·lícula Esmorzar amb diamants, que fou venut pel preu de 467.200 £, la xifra més alta que s'hagi pagat mai per una peça de roba feta per al cinema. La recaptació d'aquesta venda es destinà a la construcció d'escoles a l'Índia.
- Tingué diversos avortaments, que la van fer patir molt.
Filmografia
| Any | Títol original | Títol en català | Director | Paper | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | Nederlands in 7 lessen | "Neerlandès en set lliçons" | Charles Hugenot Van der Linden | Assistenta de vol | |
| 1951 | One Wild Oat | Charles Saunders | Recepcionista d'hotel | ||
| Laughter in Paradise | Mario Zampi | Venedora de tabac | |||
| Young Wives' Tale | Henry Cass | Eve Lester | |||
| The Lavender Hill Mob (Oro en barras) |
Charles Crichton | Chiquita | |||
| 1952 | The Secret People | Thorold Dickinson | Nora Brentano | ||
| Monte Carlo Baby | Jean Boyer i Lester Fuller | Linda Farrell | Durant el rodatge, la novel·lista francesa Colette la va descobrir i escollir per a representar Gigi a Broadway | ||
| Nous irons à Monte Carlo (Americanos en Montecarlo) |
Jean Boyer | Melissa Walter | Versió francesa de Monte Carlo Baby. | ||
| 1953 | Roman Holiday | Vacances a Roma | William Wyler | Princesa Ann | Obté l'Oscar a la millor actriu. Obté el Premi BAFTA a la millor actriu. Obté el Premi Globus d'Or a la millor actriu dramàtica. |
| 1954 | Sabrina | Billy Wilder | Sabrina Fairchild | Nominació a l'Oscar a la millor actriu. Nominació al Premi BAFTA a la millor actriu. | |
| 1956 | War and Peace | Guerra i pau | King Vidor | Natasha Rostova | Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica. Nominació al Premi BAFTA a la millor actriu. |
| 1957 | Funny Face (Una cara con ángel) |
Stanley Donen | Jo | ||
| Love in the Afternoon (Ariane) |
Billy Wilder | Ariane Chavasse | Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica. | ||
| 1959 | Green Mansions (Mansiones verdes) |
Mel Ferrer | Rima | ||
| The Nun's Story | Història d'una monja | Fred Zinnemann | Germana Luke (Gabrielle van der Mal) | Nominació a l'Oscar a la millor actriu. Obté el Premi BAFTA a la millor actriu. Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica. | |
| 1960 | The Unforgiven | Els que no perdonen | John Huston | Rachel Zachary | |
| 1961 | Breakfast at Tiffany's | Esmorzar amb diamants | Blake Edwards | Holly Golightly | Nominació a l'Oscar a la millor actriu. |
| The Children's Hour (La calumnia) |
William Wyler | Karen Wright | |||
| 1963 | Charade | Xarada | Stanley Donen | Regina Lampert | Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica. Obté el Premi BAFTA a la millor actriu. |
| 1964 | Paris, When It Sizzles (Encuentro en París) |
Richard Quine | Gabrielle Simpson | ||
| My Fair Lady | George Cukor | Eliza Doolittle | Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica. | ||
| 1966 | How to Steal a Million (Cómo robar un millón) |
William Wyler | Nicole Bonnet | ||
| 1967 | Two for the Road (Dos en la carretera) |
Stanley Donen | Joanna Wallace | Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica. | |
| Wait Until Dark (Sola en la oscuridad) |
Terence Young | Susy Hendrix | Nominació a l'Oscar a la millor actriu. Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica. | ||
| 1976 | Robin and Marian | Robin i Marian | Richard Lester | Lady Marian | |
| 1979 | Bloodline (Lazos de sangre) |
Elizabeth Roffe | |||
| 1981 | Tothom va riure (They All Laughed) | Peter Bogdanovich | Angela Niotes | ||
| 1989 | Always | Per sempre | Steven Spielberg | Hap |
Televisió i teatre
| Any | Títol | Paper | Observacions |
|---|---|---|---|
| 1949 | High Button Shoes | Corista | Teatre Musical |
| Sauce Tartare | Corista | Teatre Musical | |
| 1950 | Sauce Piquante | Actriu principal | Teatre Musical |
| 1951 | Gigi | Gigi | Estrenada al Fulton Theatre de Broadway el 24 de novembre de 1951. Hepburn obtingué l'any 1952 el Theatre World Award. |
| 1952 | Tallers Televisius de la CBS | Episodi titulat "Rainy Day at Paradise Junction" | |
| 1954 | Ondine | Nimfa aquàtica | En cartell a Broadway del 18 de febrer al 26 de juny. Obtingué el Premi Tony de la Millor Actriu. Co-protagonitzada amb Mel Ferrer. |
| 1957 | Mayerling | Maria Vetsera | Representada a la televisió americana en directe i al teatre a Europa. |
| 1987 | Love Among Thieves | Baronessa Caroline DuLac | Telefilm. |
| 1993 | Jardins del Món amb Audrey Hepburn | Programa informatiu. |
Referències
- ↑ Spoto, Donald. «1929-1939». A: Enchantment: The Life of Audrey Hepburn. Harmony, 2006-11-19. ISBN 0-307-23758-3 [Consulta: 28 octubre 2006].
- ↑ 2,0 2,1 Marta Tichner, Audrey Hepburn,CBS Sunday Morning, 26 de novembre del 2006
- ↑ http://www.audrey1.com/films/roman.html
- ↑ Paris, Barry. The Enduring Mystique of Audrey Hepburn, Audrey Hepburn, 1996
- ↑ http://www.tcm.com/thismonth/article.jsp?cid=97161&mainArticleId=136023
Enllaços externs
Audrey Hepburn a Internet Movie Database (anglès).- Audrey Hepburn a Internet Broadway Database (anglès).
- Audrey Hepburn a TCM Movie Database (anglès).
Audrey Hepburn a Allmovie (anglès).- Audrey Hepburn a Find A Grave (anglès).
- Audrey Hepburn a Genealogy Wiki.
- ETERNALLY AUDREY — informació sobre els seus papers, mitjans, vídeos, àudio, més de 9.500 fotos...
- Actors de cinema neerlandesos
- Actors de cinema anglesos
- Guanyadores del premi Oscar a la millor actriu
- Guanyadores del premi Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
- Guanyadors del premi Cecil B. DeMille
- Guanyadors del premi Humanitari Jean Hersholt
- Guanyadors del premi Grammy
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat