Augmentatiu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un augmentatiu és una paraula derivada d'una arrel que indica que és el mateix, però «de mida gran».[1] En català, el procediment més freqüent és l'ús d'un sufix augmentatiu.[2] En principi no hi ha límit quant a les paraules que en poden adoptar i és un procediment lingüístic productiu, per bé que no tan freqüent com el seu corol·lari, el diminutiu. Es poden afegir a noms, adjectius, o verbs.

L'augmentatiu també es pot usar per a demostrar afecte o admiració. Segons el context pot tenir un valor apreciatiu o despectiu. De vegades el mot amb sufix obté una significació diferent del mot arrel, i esdevé un lexema sui generis, com per exemple «ventalló» en el sentit de porticó,[3] no és un ventall gran o la ironia fa que un sufix diminutiu «-et» pren una valor augmentativa: «Quin cotxet t'has comprat, de set places!»[4] Davant l'efecte sobre el significat del mot primitiu més complicat que fer-lo més gran certs lingüistes troben la distinció entre diminutiu, augmentatiu i intensiu no gaire adequada i proposen el terme genèric «sufix apreciatiu».[5]

En català[modifica]

Els augmentatius catalans es poden formar amb diferents sufixos. Els més comuns són:[6] Un prefix augmentatiu és «hiper-».

  • -arro, -arra: cotxe, cotxarro
  • -às, -assa (del llatí -aceus, exemple xicotàs (de xic, amb doble sufix augmentatiu: -ot i -as), o «portassa»
  • -assar: allargar, allargassar
  • -ot, ota: home, homenot; lleig, lletjot
  • -otar: espellar, espellotar, xerrar, xerrotejar (amb un segon sufix freqüentatiu -ejar)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Augmentatiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «sufix augmentatiu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «ventall». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Lloret, 2015.
  5. Gràcia i Solé, Lluísa; Turon, Lídia «Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una proposta d'anàlisi semàntica». Estudi General, 17, 1998, pàg. 11-36.
  6. «6.3 Sufixos valoratius, Quadre III.19 sufixos augmentatiius». A: Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d'estudis catalans, p. 343.