August Wilhelm Ambros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ambros el 1862

August Wilhelm Ambros (17 de novembre de 1816Viena, 28 de juny de 1876) fou un compositor austríac.

Estudia dret a Praga (la seva família era de la República Txeca), i el (1850) fou fiscal de l'audiència d'aquesta ciutat, dedicant-se al mateix temps a l'estudi de la música i l'estètica. Compongué diverses obres, entre elles les òperes Bretislava Jitka, Otello, Catalina d'Heilbron, un Stabat Mater, diversos lieder, simfonies i obertures, inspirades en l'escola de Mendelssohn, i que tingueren un èxit molt fluix.

Es donà a conèixer com escriptor musical en la Neue Zeitschriftür Musik, sota el pseudònim de Flamis. Poc després formà part de la direcció del conservatori de Praga i obtingué la càtedra (1869) d'història de la música en la universitat de Praga. Traslladant-se a Viena (1872) per ser professor del príncep imperial Rodolf i del conservatori i funcionari del Ministeri de Justícia.

També va ser un excel·lent pianista, tenint reminiscències de Felix Mendelssohn, del qual n'era un admirador.

Llur obra més important és la Història de la música, a la que segueixen en mèrits les següents: Els límits de la música i la poesia (Leipzig, 1856-1872); El conservatori de Praga (1857); La catedral de Praga (1858); La teoria de la interdicció dels quintets (Leipzig, 1859); La música considerada com element de civilització en la Història (Leipzig, 1860); El llogarret de Kartstein (1865), interessant estudi d'arqueologia; Fulles barrejades; Apunts i estudis (Leipzig, 1872-1874). Llur obra pòstuma és un tom d'articles solts, titulat Des d'Itàlia (Presburg, 1880).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom nº 5 de l'Enciclopèdia Espasa.