Auguste Piccard

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAuguste Piccard
Bundesarchiv Bild 102-13738, Auguste Piccard.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 de gener de 1884
Basilea
Mort 24 de març de 1962 (78 anys)
Chexbres
Alma mater ETH Zürich
Activitat professional
Ocupació Físic, explorador, aeronauta, Privatdozent i professor d'universitat
Dades familiars
Fills Jacques Piccard
Pare Jules Piccard
Germans Jean Piccard
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Auguste Piccard al 1927
Piccard i Kipfer
El batiscaf Trieste

Auguste Piccard (Basilea 28 de gener de 1884 - Lausana 24 de març de 1962). Físic, inventor, mecànic i explorador suís. Llicenciat com enginyer mecànic per l'Escola Politècnica Federal de Zuric. Va ser professor de física el 1920.

Del 1922 fins a la jubilació va ser professor de física aplicada a la Universitat Lliure de Brussel·les. Estudià entre altres coses els raigs còsmics, els estrats ionitzats a l'estratosfera i els fons marins, inventà la cabina pressuritzada i el batiscaf, i millorà el disseny dels aèrostats. Alt, desmanegat i despistat, com un savi tret d'una novel·la de Jules Verne, el dibuixant de còmics Hergé s'inspirà en ell per a la creació del personatge del professor Silvestre Tornassol a les Aventures de Tintín.

Ascensions[modifica]

Ja en 1926 a bord d'un globus lliure, és un dels primers a comprovar experimentalment la veracitat de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, mesurant la velocitat de la llum amb un interferòmetre registrador d'alta precisió a 4.500 m d'altura.

El 27 de maig de 1931 amb el seu ajudant Paul Kipfer i l'aeròstat F.N.R.S. amb una cabina esfèrica pressuritzada de la seva invenció, arriben a 15.781 m d'altura. Amb alguns problemes tècnics, no poden fer tots els estudis científics que pretenien.

El 18 d'agost de 1932 amb Max Cosyns arriben a 16.201 m d'altura on els raigs còsmics són més lliures de col·lisions que a la superfície terrestre. Fan mesures d'intensitat, d'absorció i de direcció

El 24 d'octubre de 1934 el seu germà bessó Jean, professor d'aeronàutica a la Universitat de Minnesota, junt amb la seva dona Jeannette, amb un aeròstat enlairat a Dearbon, Michigan, arriben a una altura de 17.550 m

Exploració submarina[modifica]

L'any 1937 Piccard presenta l'invent del batiscaf per a la recerca dels fons marins. No és fins a la dècada dels 50, que pot construir amb l'ajut de Max Cosyns el batiscaf F.N.R.S.2, per poder submergir-se a grans profunditats.

El 30 de setembre de 1953 amb el batiscaf (franco-belga) F.N.R.S.3 Auguste Piccard i el seu fill Jacques, arriben a la profunditat de 3.150 m prop de l'illa de Ponça a Itàlia

El 23 de gener de 1960 amb el batiscaf millorat Trieste i amb pressupost de la marina Nord Americana; el fill de Piccard Jacques i el tinent Don Walsh, arriben al fons de la fossa Challenger Deep de 10.960 m de fondària a l'extrem sud-occidental de la fossa de les Mariannes a l'oceà Pacífic prop de l'illa de Guam.

L'any 1999 Bertrand Piccard, nét d'Auguste Piccard, junt amb Braian Jones donen per primera vegada, la volta al món sense escales a bord d'un aeròstat tipus Rozièr.

Referències[modifica]

  • Pierre de Latil i Jean Rivoire, (en castellà)El Profesor Auguste Piccard,
    Madrid, Ediciones Cid, 1.962
  • (en castellà) A Través del Ancho Mundo, Barcelona Manuel Marín y Cia Editores, 1.958 vol.10 pag. 62
  • Bertrand Piccard i Brian Jones,(en castellà) La Vuelta al Mundo en 20 Días, Barcelona,
    Ediciones Península, 2.000

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auguste Piccard Modifica l'enllaç a Wikidata