Auguste Piccard

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAuguste Piccard
Bundesarchiv Bild 102-13738, Auguste Piccard.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 gener 1884
Basilea
Mort 24 març 1962 (78 anys)
Chexbres
Alma mater ETH Zürich
Activitat professional
Ocupació Físic, explorador, aeronauta, Privatdozent i professor d'universitat
Dades familiars
Fills Jacques Piccard
Pare Jules Piccard
Germans Jean Piccard
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Auguste Piccard al 1927
Piccard i Kipfer
El batiscaf Trieste

Auguste Piccard (Basilea 28 de gener de 1884 - Lausana 24 de març de 1962). Físic, inventor, mecànic i explorador suís. Llicenciat com enginyer mecànic per l'Escola Politècnica Federal de Zuric. Va ser professor de física el 1920.

Del 1922 fins a la jubilació va ser professor de física aplicada a la Universitat Lliure de Brussel·les. Estudià entre altres coses els raigs còsmics, els estrats ionitzats a l'estratosfera i els fons marins, inventà la cabina pressuritzada i el batiscaf, i millorà el disseny dels aèrostats. Alt, desmanegat i despistat, com un savi tret d'una novel·la de Jules Verne, el dibuixant de còmics Hergé s'inspirà en ell per a la creació del personatge del professor Silvestre Tornassol a les Aventures de Tintín.

Ascensions[modifica]

Ja en 1926 a bord d'un globus lliure, és un dels primers a comprovar experimentalment la veracitat de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, mesurant la velocitat de la llum amb un interferòmetre registrador d'alta precisió a 4.500 m d'altura.

El 27 de maig de 1931 amb el seu ajudant Paul Kipfer i l'aeròstat F.N.R.S. amb una cabina esfèrica pressuritzada de la seva invenció, arriben a 15.781 m d'altura. Amb alguns problemes tècnics, no poden fer tots els estudis científics que pretenien.

El 18 d'agost de 1932 amb Max Cosyns arriben a 16.201 m d'altura on els raigs còsmics són més lliures de col·lisions que a la superfície terrestre. Fan mesures d'intensitat, d'absorció i de direcció

El 24 d'octubre de 1934 el seu germà bessó Jean, professor d'aeronàutica a la Universitat de Minnesota, junt amb la seva dona Jeannette, amb un aeròstat enlairat a Dearbon, Michigan, arriben a una altura de 17.550 m

Exploració submarina[modifica]

L'any 1937 Piccard presenta l'invent del batiscaf per a la recerca dels fons marins. No és fins a la dècada dels 50, que pot construir amb l'ajut de Max Cosyns el batiscaf F.N.R.S.2, per poder submergir-se a grans profunditats.

El 30 de setembre de 1953 amb el batiscaf (franco-belga) F.N.R.S.3 Auguste Piccard i el seu fill Jacques, arriben a la profunditat de 3.150 m prop de l'illa de Ponça a Itàlia

El 23 de gener de 1960 amb el batiscaf millorat Trieste i amb pressupost de la marina Nord Americana; el fill de Piccard Jacques i el tinent Don Walsh, arriben al fons de la fossa Challenger Deep de 10.960 m de fondària a l'extrem sud-occidental de la fossa de les Mariannes a l'oceà Pacífic prop de l'illa de Guam.

L'any 1999 Bertrand Piccard, nét d'Auguste Piccard, junt amb Braian Jones donen per primera vegada, la volta al món sense escales a bord d'un aeròstat tipus Rozièr.

Referències[modifica]

  • Pierre de Latil i Jean Rivoire, (en castellà)El Profesor Auguste Piccard,
    Madrid, Ediciones Cid, 1.962
  • (en castellà) A Través del Ancho Mundo, Barcelona Manuel Marín y Cia Editores, 1.958 vol.10 pag. 62
  • Bertrand Piccard i Brian Jones,(en castellà) La Vuelta al Mundo en 20 Días, Barcelona,
    Ediciones Península, 2.000

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auguste Piccard Modifica l'enllaç a Wikidata