Augusts Kirhenšteins

Augusts Kirhenšteins

Biografia
Naixement	18 setembre 1872 Mazsalaca (Letònia)
Mort	3 novembre 1963 (91 anys) Riga (Letònia)
Sepultura	Cementiri Rainis
Primer Ministre de Letònia
21 de juliol de 1940 – 5 d'agost de 1940
← Kārlis Ulmanis Càrrec abolit →
Dades personals
Formació	Universitat de Tartu
Activitat
Lloc de treball	Riga Zúric Limbaži Valmiera Davos
Ocupació	biòleg, polític, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Letònia
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Família
Germans	Rūdolfs Kirhenšteins (en)
Premis  Orde de Lenin  Orde de les Tres Estrelles, 4a classe  Legió d'Honor  Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de la Guerra Pàtria de 1a classe  Comanador de l'Orde de les Tres Estrelles  Heroi del Treball Socialista  Comanador de l'Orde de les Tres Estrelles
Signatura
Primer ministre de Letònia 20 juny 1940 – 25 agost 1940 Diputat del Saeima Deputy Chairman of the Presidium of the Supreme Soviet of the USSR (en)

Augusts Kirhenšteins (Mazsalaca, 18 de setembre del 1872 – Riga, 3 de novembre del 1963) fou un polític i biòleg letó.

Kirhenšteins es convertí en primer ministre de Letònia el 20 de juny del 1940, tres dies després de l'ocupació del país per tropes soviètiques. Entre l'11 i el 15 de juliol s'hi celebraren eleccions al «Parlament Popular» de Letònia, que foren eleccions arreglades, ja que els votants només podien elegir entre els candidats d'una llista aprovada per la Unió Soviètica (Bloc Popular dels Treballadors).

El 21 de juliol, Kirhenšteins esdevingué president de Letònia. El nou parlament i el «govern popular» demanaren a Stalin que permetés l'adhesió de Letònia a la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica de Letònia, fet que es consumà el 5 d'agost d'aquell mateix any.

Kirhenšteins es feu membre del Partit Comunista de Letònia i el 25 d'agost fou elegit president del Presídium del Soviet Suprem, cosa que el convertia en el cap d'estat de facto de l'RSS de Letònia tot i no tenir poder real. Abandonà el càrrec l'11 d'abril del 1952.