Aulacogen
S'anomenen aulacogens[1] o rifts avortats[2][3] les conques que es formen a l'interior d'una placa tectònica quan es produeix un procés d'obertura (rifting). Normalment s'origina a partir d'una zona de triple unió tectònica (lloc de convergència de tres plaques), on dues zones de rift donen lloc a oceans amb marges continentals passius, i la tercera zona es converteix en una fosa tectònica continental, formant l'aulacogen. El terme aulacogen prové del grec aulax (solc) i va ser proposat l'any 1946 pel geòleg rus Nikolai Shatscky.[4] Els aulacogens solen ser més llargs (centenars de quilòmetres) que amples (desenes de quilòmetres) i s'hi solen sedimentar seqüències molt gruixudes (milers de metres) acompanyades de vulcanisme, fet que produeix l'anivellament de la depressió, motiu pel qual els aulacogens no constitueixen accidents morfològics a diferència dels rifts.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Vocabulari de geologia : català-castellà-anglès. [Barcelona]: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, DL 2001. ISBN 8493100196.
- ↑ 2,0 2,1 «Aulacogen». Diccionari de Geologia - IEC.[Enllaç no actiu]
- ↑ «aulacogen - Schlumberger Oilfield Glossary». [Consulta: 18 juny 2019].
- ↑ Sengör, A. M. Celal. AULACOGEN,Aulacogen (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1987, p. 18–25. DOI 10.1007/3-540-31080-0_5. ISBN 9783540310808.