Vés al contingut

Aurora Madaula i Giménez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Aurora Madaula i Giménez

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
12a Secretària segona del Parlament de Catalunya
29 abril 2021 – 10 juny 2024
← Jaume Alonso-Cuevillas SayrolJuli Fernàndez i Olivares →
Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ResidènciaBarcelona
Sabadell Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJordi Casassas i Ymbert i Joseba Agirreazkuenaga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, tertuliana de televisió, investigadora, professora de secundària, política, escriptora Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Facebook: aurora.madaula X: Aurora_Madaula Modifica els identificadors a Wikidata

Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) [1] és una historiadora catalana.[2] Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament.[3] És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.[4]

Trajectòria

[modifica]

Amb arrels al Berguedà per part de la seva família materna, que provinent d'Extremadura s'establí a Berga per treballar a la colònia minera de Sant Corneli de Cercs.[5] Llicenciada en història contemporània,[6] és membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPOC) integrat a la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona.[7] L'any 2014 publicà conjuntament amb Agustí Colomines el llibre Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (Editorial Comanegra).[8]

Col·labora assíduament als mitjans de comunicació, en especial a Catalunya Ràdio i Betevé.[9] Fou una de les promotores de la "llista unitària 1 d'octubre".[10][11]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb la llista de Junts per Catalunya.[12][13]

Formà part del grup impulsor de la Crida Nacional per la República.[14]

Referències

[modifica]
  1. «Borràs es carrega a Cuevillas com a secretari segon de la Mesa de Parlament i col·loca a una afí». Catalunya Press, 05-04-2021. [Consulta: 6 abril 2021].
  2. «Candidatura unitària 1 d'octubre: una llista cívica de l'independentisme a disposició dels partits». [Consulta: 18 novembre 2017].
  3. ACN. «Aurora Madaula, nova secretària segona de la Mesa del Parlament - 29 abril 2021». [Consulta: 5 juny 2021].
  4. «Fitxa del diputat/ada - Aurora Madaula i Giménez». Parlament de Catalunya. [Consulta: 5 juny 2021].
  5. Regió7 «El Berguedà pot recuperar diputada amb Aurora Madaula, vinculada a Berga». Regió7.
  6. «Aurora Madaula - Universitat de Barcelona» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2021].
  7. «01 Sobre el GRENPoC». nacionalitats, 09-07-2011.
  8. «El libro 'Pàtria i progrés' reivindica la trascendencia de la Mancomunitat» (en castellà). europapress.es, 06-04-2014.
  9. Font Ribas, Marc «Qui són i d'on vénen els diputats del nucli dur de Puigdemont». Sentit Crític, 04-02-2018.
  10. «Llista Unitària 1 d'Octubre: la societat civil impulsa una candidatura per al 21-D i afegeix més pressió als partits». Ara.cat.
  11. «Entrevista a Aurora Madaula, una de les promotores de la "Llista unitària 1 d'octubre"». ccma.cat.
  12. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  13. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  14. Esculies, Joan «Opinió | La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista». El País, 21-07-2018.

Enllaços externs

[modifica]