Vés al contingut

Austràlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Austràlia

Estació membre
Final Nacional Australia Decides
Aparicions 9 (7 finals)
Primera aparició 2015

2014 (simbòlica)

Millor resultat
Final 2n 2016
Semifinal 1r 2016, 2019, 2023
Pitjor resultat
Final 20è 2018
Semifinal 14è 2021
Enllaços externs
Pàgina d'Austràlia en Eurovision.tv

Austràlia participa en el Festival de la Cançó d'Eurovisió de forma ininterrompuda des del seu debut en 2015.

El 10 de febrer de 2015, la Unió Europea de Radiodifusió va confirmar a través de la pàgina web oficial de festival el debut d'Austràlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2015, la qual va ser la seva primera participació.[1] Austràlia hi va participar a través de la televisió pública SBS, membre associat però no actiu de la UER. Per tant, Austràlia es va convertir en el primer país no membre de la UER que va participar en el festival.

La participació va estar ideada com un esdeveniment excepcional per un sol any, ja que coincidia amb el 60è aniversari del Festival d'Eurovisió. La UER va citar com a raó de la participació l'existència d'un públic fidel a Eurovisió al país oceànic: una mitjana de 2,7 milions de teleespectadors segueixen el festival a Austràlia en televisió.

Malgrat això, el 17 de novembre de 2015, la UER va confirmar el retorn d'Austràlia i la possibilitat que la seva participació fos permanent al Festival.[2] No obstant això, a diferència de 2015, Austràlia va haver de passar per una semifinal per poder participar en la gran final de 2016. De fet, va passar a la final com a favorita, ja que va finalitzar en segon lloc.

D'altra banda, davant la impossibilitat d'albergar el festival a Austràlia en cas de guanyar, podria triar qualsevol radiotelevisió dels països membres de la Unió Europea de Radiodifusió perquè fes el paper d'amfitriona en el seu nom. No obstant això, el 2020, SBS va arribar a un acord amb RÚV perquè Islàndia fos la seu si Austràlia guanyés alguna edició, fet que va comptar amb el beneplàcit dels governs, de manera que el certamen seria organitzat pels dos països.[3]

Excepte en 2018, les altres quatre participacions australianes al festival (2015, 2016, 2017 i 2019) van quedar entre els deu primers en la gran final. A més, des dels seus començaments, ha rebut la major quantitat de punts dels països nòrdics (amb l'excepció de Finlàndia), i anecdòticament, els països que reben punts d'Austràlia no li solen atorgar molts vots (Bèlgica, Bulgària, Rússia i França, entre d'altres).

Història prèvia a la participació

[modifica]

La televisió pública australiana SBS va retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió per primera vegada el 1983 i des de llavors ha sigut retransmès successivament tots els anys. Des del principi de les retransmissions, el festival va atreure una gran audiència a Austràlia, segurament, com a raó principal, pels llaços culturals i polítics amb Europa.[4]

En 2006 i 2007, la SBS va retransmetre el festival amb els comentaris de la BBC. En 2008, la SBS va tenir la seva pròpia comentarista per primera vegada, Julia Zemiro, qui ha seguit com a comentarista en anys successius.[5] Des del 2009, a Zemiro se li va unir Sam Pang.[6]

Des de 2010, la SBS va permetre a l'audiència participar en el seu propi televot durant les grans finals.[7] Aquests vots no es comptabilitzaven en el concurs i no afectaven al resultat, sinó que perseguien finalitats propagandístiques i lucratives, ja que només es difonien a Austràlia. En 2012, els comentaristes de la SBS i la delegació de la televisió australiana van tenir la seva pròpia cabina de comentaristes per primera vegada dins del recinte del festival, així com en anys successius.

Retransmissió de 2013

[modifica]

El 14 de maig de 2013, en l'interval de la primera semifinal d'Eurovisió d'aquest any, es va emetre un vídeo al·lusiu al seguiment d'Eurovisió a Austràlia, produït per la SBS.

Participació simbòlica de 2014

[modifica]

En 2014, la televisió danesa DR, encarregada d'organitzar el festival aquell any, va convidar la SBS a actuar en l'intermedi de la segona semifinal, fora de concurs. La SBS va escollir Jessica Mauboy com a representant d'Austràlia, qui va interpretar la cançó "Sea of Flags".[8]

Participacions

[modifica]
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
2014 Dinamarca Copenhaguen Jessica Mauboy «Sea of Flags» Participació Simbòlic
2015 Àustria Viena Guy Sebastian «Tonight Again» 5 196 Finalista automàtic
2016 Suècia Estocolm Dami Im «Sound of Silence» 2 511 1 330
2017 Ucraïna Kíev Isaiah Firebrace «Don't Come Easy» 9 173 6 160
2018 Portugal Lisboa Jessica Mauboy «We Got Love» 20 99 4 212
2019 Israel Tel-Aviv Kate Miller-Heidke «Zero Gravity» 9 284 1 261
2020 Països Baixos Rotterdam Montaigne «Don't Break Me» Festival cancel·lat
2021 Països Baixos Rotterdam Montaigne «Technicolour» No es va classificar 14 28
2022 Itàlia Torí Sheldon Riley «Not the Same» 15 125 2 243
2023 Regne Unit Liverpool Voyager «Promise» 9 151 1 149
2024 Suècia Malmö Electric Fields «One Milkali (One Blood)» No es va classificar 11 41

Referències

[modifica]
  1. «Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest». Eurovision.tv, 10-02-2015.
  2. «Australia to return to the Eurovision Song Contest!». Eurovision.tv, 17-11-2015.
  3. «Australia acuerda que Islandia sea el anfitrión si un año gana el festival» (en castellà). Eurovision-Spain, 15-05-2020. [Consulta: 18 maig 2020].
  4. «Why Australia loves Eurovision», 17-05-2013. Arxivat de l'original el 14 de febrer de 2015. [Consulta: 13 febrer 2015].
  5. «The Who We Are update: week 24». smh.com.au, 26-05-2008. Arxivat de l'original el 2012-05-12. [Consulta: 13 febrer 2015].
  6. Knox, David. «Airdate: Eurovision 2009». TV Tonight, 16-04-2009. [Consulta: 13 febrer 2015].
  7. «Australian televoters choose their winner». Eurovision.tv. [Consulta: 11 febrer 2015].
  8. Vincent, Peter. «Jessica Mauboy performs at Eurovision Song Contest». The Sydney Morning Herald, 09-05-2014. [Consulta: 13 febrer 2015].