Austremoni de Clarmont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Austremoni de Clarmont
Statue saint Austremoine.jpg
Estàtua a l'abadia de Mozac
bisbe i màrtir
Naixement Austremonius
començament del segle III
Itàlia?
Mort ca. 268
Clarmont d'Alvèrnia
Sepultura Abadia de Mozac (Puèi Domat); cap a l'abadia d'Issoire (Puèi Domat)
Ocupació sacerdot
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Mozac, Issoire, Saint-Yvoine
Festivitat 1 de novembre
Fets destacables Primer bisbe de Clarmont
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Clarmont d'Alvèrnia

Austremoni de Clarmont (Itàlia?, segle III - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ésser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Vitrall amb el martiri del sant
Façana de l'abadia de Molzac
Abadia d'Issoire

Gairebé no hi ha dades sobre la vida del sant. Sembla que era un dels Apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.

Llegenda de Sant Austremoni al segle I[modifica | modifica el codi]

A partir del segle V, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Austremoni un dels Setanta deixebles; hauria estat jueu, convertit per Sant Pere apòstol, a qui acompanyà a Roma. D'allí, Pere l'envià a la Gàl·lia, on predicà a l'Alvèrnia, el Berry i el Nivernais.[2] A Clarmont va convertir el senador romà Cassi i el sacerdot pagà Victorí, i des de la seu va enviar els seus deixebles a altres terres: Sirenat (Saint Cerneuf) a Thiers, Màrius a Salers i Nectari i Antoní en altres parts d'Alvèrnia. Austremoni va morir decapitat a Clarmont l'any 92.

Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El culte es desenvolupà sobretot a Clarmont d'Alvèrnia. Gregori de Tours explica que el cos del bisbe fou sebollit a Issoire, on fou molt venerat. El seu cos es traslladà a Volvic, on fou fins que Pipí el Breu en 764, o potser Pipí d'Aquitània en 848, en féu portar les relíquies a l'abadia de Mozac, malgrat les reclamacions del bisbat de Clarmont i l'abadia d'Issoire. Llavors se n'escrigué una Vita que en popularitzà la llegenda.

A mitjan segle IX, el cap del sant fou portat a Saint-Yvoine i cap al 900 fou retornada a Issoire, on havia estat sebollit el sant.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Com explica Gregori de Tours a la Historia Francorum, Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austremoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
  2. La llegenda volia fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austremoni de Clarmont Modifica l'enllaç a Wikidata