Autocrom

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Autochrome)
Salta a: navegació, cerca
Els germans Lumière, pares de l'autocrom.

L'autocrom va ser el primer sistema de fotografia en color, patentat pels francesos germans Lumière el 1907, a obtenir resultats considerables, a una velocitat raonable.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ja abans hi havia hagut les proves experimentals per part del seu compatriota Louis Ducos de Hauron, qui aconseguí la primera foto en color reeixida (1872) o les de Gabriel Lippmann, a la dècada de 1890, però ambdues exigien un temps d'exposició excessiu i processos massa feixuc i inoperants per a gaudir d'èxit comercial.

Invenció[modifica | modifica el codi]

Els germans Lumière, interessats també a aconseguir un sistema definitiu per a la fotografia en color, des de ja feia temps, tampoc havien tingut massa fortuna amb les seves proves. Poc després, l'aventura cinematogràfica, els absorbí tot el temps i energia al llarg del període 1894- 1903 (anys que comprenen des de la invenció del cinematògraf fins a la del fotorama) mantenint-los allunyats d'aquesta recerca. Després de l'èxit més aviat escàs d'aquest darrer invent, van reprendre de nou el projecte anterior. Van experimentar tot tipus de combinacions químiques fins que, finalment, Louis Lumière trobà la materia primera del seu futur invent: la patata.

Louis Lumière va tintar-ne tres, cadascuna amb un dels tres colors bàsics. Un cop eixutes, les va ratllar fins a fer-ne una farina molt fina. Després les afegí a una placa fotogràfica convenientment preparada amb les emulsions que les feien sensibles a la llum i finalment ho enganxà tot amb vernís de carboni. Les fotografies resultants- els autocroms- van ser un tot èxit científic, estètic i comercial.

Autocrom Lumière de la 1a Guerra Mundial (1917)

Expansió[modifica | modifica el codi]

L'autocrom Lumière es posà a la venda el 1907 i, ja el 1913, la producció arribava a més de 6000 diàries. Els autocroms van ser el millor sistema en color fins que als anys trenta la companyia americana Kodak i l'alemanya Agfa van treure els seus sistemes molt més lleugers i moderns, en format carret i, tot i que els germans Lumière van contraatacar amb el seu propi sistema, el Lumicolor, que utilitzava com a base principal el llevat de la cervesa, no van poder fer gran cosa contra la gran competència nord-americana.

Tècniques de fabricació[modifica | modifica el codi]

Per crear el filtre de color en forma de mosaic, una placa de vidre prima es recobria amb una capa d'adhesiu transparent. Els grans de midó tenyits d'entre entre 5 i 10 micròmetres de mida i els tres colors es barrejaven completament en proporcions que feien que la barreja semblés gris a simple vista. Després s'estenia sobre l'adhesiu, creant una capa amb aproximadament 620,000 grans per centímetre quadrat, però només un gra de gruix. Encara no està clar el metode exacte pel qual es van evitar les bretxes significatives i els grans superposats. Es va descobrir que l'aplicació de pressió extrema produiria un mosaic que transmetria més eficientment la llum a l'emulsió, ja que els grans serien aplanats lleugerament, fent-los més transparents i pressionant-los més entre si, reduint l'espai perdut entre ells. Atès que no era pràctic aplicar tal pressió a tota la placa a la vegada, es va utilitzar un mètode que aplanava només una zona molt petita. S'utilitzava negre de carbó per tapar els petits espais que quedaven. La placa es recobria llavors amb goma laca per protegir els grans i els colorants de la humitat de l'emulsió de gelatina a base d'aigua, que s'aplicava sobre la placa després que s'assequés la goma laca. La placa resultant es tallava en plaques més petites de la mida desitjada, que s'empaquetaven en caixes de quatre. Cada placa estava acompanyada per una prima peça de cartró acolorida de negre del costat de l'emulsió. Aquesta s'havia de mantenir en carregar i exposar la placa i servia tant per protegir l'emulsió com per inhibir la inhalació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autocrom Modifica l'enllaç a Wikidata