Autoestimulació
 Nen que juga amb un plàstic de bombolles  | |
| Tipus | comportament i símptoma |
|---|---|
| Recursos externs | |
| MeSH | D012653 |
| UMLS CUI | C0036602 i C0870225 |
El comportament autoestimulador, també conegut com a autoestimulació[1] o stimming,[2] és la repetició de moviments físics, sons o moviments repetitius d'objectes comuns en individus amb discapacitats del desenvolupament i que prevalen en persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA).[1][3] Tanmateix, també es pot veure en persones amb trastorns d'ansietat, com el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), síndrome de Tourette, i en persones amb trastorns neurològics o infeccions cerebrals.[4][5] Es considera una forma en què una persona amb autisme es calma i s'estimula.[1] Els terapeutes consideren que aquest comportament és una resposta protectora, en ser excessivament sensibles als estímuls, amb els quals els blocs individuals són més previsibles que els estímuls ambientals.[6] El trastorn de processament sensorial (SPD, Sensory processing disorder) també es dona com una raó per alguns terapeutes per a la condició.[6] Una altra teoria és que l'autoestimulació és una forma d'alleujar l'ansietat i altres emocions.[7]
Els comportaments comuns d'autoestimulació inclouen aleteig dels braços (flapping),[8] moviment de balanceig, parpadeig excessiu o fort, moviments rítmics (semblant a tics), cops de cap, repetició de sons o paraules, fer cops amb els dits i moure objectes.[9][10]
L'autoestimulació és gairebé sempre un aspecte de l'autisme, però també es considera part d'alguns patrons de comportament dels individus no autistes.[11] La diferència més gran entre l'autoestimulació autista i no autista és el tipus d'estímul i la quantitat d'autoestimulació.[11] Quan la necessitat d'estimular o la quantitat d'autoestimulació interfereix amb el comportament normal, es diagnostica com autisme, síndrome d'Aspeger o trastorn de processament sensorial (encara no reconegut en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM)).
En el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentalss, publicat per l'Associació Americana de Psiquiatria, aquest tipus de comportament figura com un dels símptomes de l'autisme o «moviments motors estereotipats i repetitius».[12] Hi ha moltes maneres de reduir o eliminar comportaments estereotipats.[3] Alguns d'ells inclouen proporcionar formes alternatives d'estimulació a un individu; s'han utilitzat medicaments per reduir l'autoestimulació (no obstant això, no està clar si els medicaments són realment beneficioses o si només fan que l'individu trobi alleugeriment).[3] La majoria de la comunitat autista s'oposa als intents de reduir o eliminar l'autoestimulació perquè l'autoestimulació és una eina important per a l'autoregulació.[13][14][15] Molts afirmen que són potencialment abusius els intents de cessament de l'autoestimulació. Aquesta és una de les raons principals per que la comunitat autista tendeix a oposar-se a la teràpia ABA (entre una gran quantitat d'altres motius, incloent-hi l'ús de tractaments de xoc i la mateixa base de l'entrenament de conformitat amb l'anàlisi de comportament aplicat).[16][17][18][19]
En alguns casos, l'autoestimulacio pot ser un comportament d'autolesió.[20] Les formes comunes d'aquests comportaments inclouen els cops de cap, mossegar-se les mans i el fregament i gratament excessiu.[20] Aquests comportaments, quan es veuen a través de la lent del trastorn de processament sensorial i de l'autisme, es poden veure com una resposta adaptativa a la interpretació excessiva i subtil d'estímuls sensorials.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Valerie Foley. The Autism Experience. ReadHowYouWant.com, 2011. ISBN 9781458797285.
- ↑ Rosalind Bergemann. An Asperger Leader's Guide to Living and Leading Change. Jessica Kingsley Publishers, 2013. ISBN 9780857008725.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stephen M. Edelson, Ph.D. «Self-Stimulatory Behavior». Autism Research Institute. Arxivat de l'original el 2018-04-04. [Consulta: 31 març 2018].
- ↑ «Is Stimming Always Autism? | LoveToKnow» (en anglès). LoveToKnow.
- ↑ Insights, TMI: Tourette Mama. «Stimming, Tics & ADHD: The More You Know», 16-09-2017.
- ↑ 6,0 6,1 Gretchen Mertz Cowell. Help for the Child with Asperger's Syndrome: A Parent's Guide to Negotiating the Social Service Maze. Jessica Kingsley Publishers, 2004. ISBN 9781846420429.
- ↑ Eileen Bailey. «Autism Spectrum Disorders and Anxiety». Health Central, 15-07-2011. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ Temple Grandin, PhD. «Why Do Kids with Autism Stim?». Autism Digest, November–December 2011. Arxivat de l'original el 2014-03-31. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ Eileen Bailey. «Stimming». Health Central, 27-08-2012. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ «Stimming: What autistic people do to feel calmer». BBC, 05-06-2013. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ 11,0 11,1 Lisa Jo Rudy. «Stimming». About.com, 13-10-2009. Arxivat de l'original el 30 de març 2014. [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ “Autism Spectrum Disorders”, 1994, Diagnostic and Statistical Manual, American Psychiatric Association
- ↑ «Autism and Stimming». Arxivat de l'original el 2015-06-07.
- ↑ «Meet the company that's making jewelry for adults with autism | The Daily Dot» (en anglès). The Daily Dot, 20-07-2016.
- ↑ «On Stimming and why “quiet hands”ing an Autistic person is wrong» (en anglès). The Caffeinated Autistic, 10-02-2013.
- ↑ DeVita-Raeburn, Elizabeth «Is the Most Common Therapy for Autism Cruel?» (en anglès). The Atlantic.
- ↑ «My Thoughts on ABA - Autism Women's Network» (en anglès). Autism Women's Network, 11-02-2015.
- ↑ «The controversy over autism’s most common therapy | Spectrum | Autism Research News» (en anglès). Spectrum | Autism Research News, 10-08-2016.
- ↑ «I Abused Children And SO DO YOU: A Response To An ABA Apologist» (en anglès). Diary Of A Birdmad girl, 25-04-2017.
- ↑ 20,0 20,1 Stephen M. Edelson, Ph.D. «Self-Injurious Behavior». Autism Research Institute. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 29 març 2014].