Autoretrat (El Greco)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaAutoretrat / Retrat d'un home
castellà: Autorretrato / Retrato de un hombre
Portrait of an Old Man MET DT390.jpg
Tipus quadre
Artista El Greco
Data creació 1595-1600
Tècnica Pintura a l'oli
Estil Manierisme
Dimensions 46 (Alçada) × 59 (Amplada) cm
Ubicació Museu Metropolità d'Art (Nova York)
Catalogació
Codi museu 24.197.1
Modifica dades a Wikidata

Autoretrat o Retrat d'un home és una obra d'El Greco, realitzada entre 1595 i 1600 durant el seu últim període toledà. Es conserva al Museu Metropolità d'Art de Nova York.[1]

Polèmica sobre la seva identificació[modifica | modifica el codi]

Va ser identificada com a Autoretrat del pintor durant molt de temps, des de quan pertanyia a la col·lecció d'Aureliano de Beruete, a Madrid.[2][3] Tanmateix, com va escriure Lafond el 1906, la identificació només és una hipòtesi per la seva semblança amb altres figures de les seves pintures,[4] que també s'han cregut que poguessin ser retrats de l'artista com les que apareixen a L'espoli, El martiri de Sant Maurici i la legió tebana, o L'enterrament del comte d'Orgaz.[5] Josep Gudiol Ricart l'anomena com Cap d'un home ancià,[6] i Manuel Bartolomé Cossío com Retrat d'un home ancià.[7]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Aquesta pintura va ser realitzada al voltant de 1595 -quan El Greco tenia prop de 55 anys-, un dels moments de màxima creativitat en la seva carrera, després d'haver pintat L'enterrament del comte d'Orgaz. Aquí segueix l'empremta de Tizià i Tintoretto, dels qui va aprendre a Venècia, a efectes de destacar els seus grans ulls i la seva mirada directa.

El pintor empra una pinzellada molt ràpida, com en quasi tota la seva dilatada producció artística, que no es deté en detalls, sinó que contribueix a crear un poderós ambient d'intimitat, característica de tota la seva trajectòria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Portrait of a Man». [Consulta: 27 gener 2014].
  2. Sanpere i Miquel, 1900, p. 394-395.
  3. Marías, 2001, p. 6-7.
  4. Lafond, 1906, p. 28-30.
  5. Burroughs, 1925, p. 122.124.
  6. Gudiol i Ricart; 1973, pp-112-113.
  7. Cossío, 1972, p. 18-19 i altres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Álvarez Lopera, José. El Greco. Biblioteca «Descubrir el Arte», (colección «Grandes maestros») (en castellà). Madrid: Arlanza, 2005. ISBN 84-95503-44-1. 
  • Burroughs, Bryson «A Portrait by El Greco.». Bollutin Metropolitan Museum of Art, 20 de maig 1925.
  • Cossío, Manuel Bartolomé. El Greco. Barcelona: Definitive, ​​1972. 
  • Gudiolt Ricart, Josep. El Greco, 1541-1614, 1973. 
  • Lafond, Paul «Domenikos Theotokopuli, dit Le Greco». Les Arts, 5 d'octubre) 1906.
  • Marías, Fernando. El Greco in Toledo, 2001. 
  • Sanpere i Miquel, Salvador «Domenikos Theotokópoulos». Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa, març-abril 1900.
  • El Greco. Colonia: Taschen, 2003. ISBN 978-3-8228-3173-1.