Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaAutoretrat de Dürer
Selbstbildnis im Pelzrock
Dürer - Selbstbildnis im Pelzrock - Alte Pinakothek.jpg
Tipus quadre
Artista Albrecht Dürer
Sèrie Self-portraits by Albrecht Dürer
Data creació 1500
Tècnica Oli sobre taula
Gènere autoretrat
Estil Renaixement
Dimensions 67 (Alçada) × 49 (Amplada) cm
Col·lecció Alte Pinakothek, Munic
Catalogació
Codi museu  537
Modifica dades a Wikidata

Autoretrat de Dürer és una obra del pintor alemany Albrecht Dürer feta en 1500, quan tenia 29 anys. Es conserva en el Alte Pinakothek de Munic. Encara que existeixen altres autoretrats, el més famós d'ells és el que es conserva en el Museu del Prado de Madrid de 1498.

Mesura 67 cm. d'alt per 49 cm. d'ample. També se li coneix com a Autoretrat amb vestit de pell.[1]

Descripció[modifica]

Aquesta obra va ser realitzada en 1498, quan Dürer tenia 27 anys, com a figura en la inscripció a la part dreta superior del quadre.[1] No obstant això, aquest home que veiem aquí sembla major. Se li veu frontalment, vestit de pelliza, amb llargs cabells i una expressió seriosa i serena, recordant un «Ecce homo». Si algú que ho veiés no sabés que és un autoretrat de Dürer, pensaria que és Crist, amb els cabells daurats emmarcant un rostre allargat i serè, recordant la iconografia de Jesucrist.

Les faccions, la cara, però sobretot la mirada són cautivadoramente profundes. Són ulls verds que estan una mica enfonsats, amb la mirada «sincera, noble i honesta».[1] Molt pocs quadres han arribat a transmetre tal efecte i Dürer ho ha aconseguit amb el seu propi rostre.

Primer, està el fons fosc que dóna un efecte de silenci. Tot sembla quietud. La cara de Dürer sobresurt dramàticament. Tot, des del seu cabell daurat fins a les seves mans són calma. Està vestit amb una bati color cafè, de vellut i llana la qual ja està molt usada i trencada com es pot veure en el braç dret, del qual es deixa veure una part del vestit que Dürer porta en l'autoretrat de 1493.

La seva mà acaricia la bata amb suavitat i ell solament ens veu a nosaltres. La llum és poca, però arriba del costat esquerre del quadre i és l'únic focus que il·lumina l'escena. Aquesta postura de la mà tocant el pit recorda igualment a les representacions de Crist, reflectint a un temps la bondat de l'artista.[1]

El detall és sorprenent. Novament, Dürer treballa àrduament en els seus cabells, pels quals està obsessionat, i li confereix tot el realisme i detallisme que li és possible. La minuciositat en el tractament del cabell és típica de Dürer.[1]

Aquest quadre

« És més inquietant i el seu misteri no s'aclarirà probablement mai. Dürer es representa frontalment com una espècie de Crist sorgit de les tenebres, en un despullament monumental, amb llargues trenes daurades que provocaven el sarcasme dels venecians. Identificació del geni de l'artista amb el geni creador diví, professió de fe en el classicisme del Renaixement, monument idealitzat de la seva pròpia glòria? El problema segueix sense ser resolt . B. Zumthor »

Aquest quadre no és simètric i això se sap gràcies a la llum que li arriba d'un costat sol i solament posa una mà en l'abric.

Altres autoretrats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Zumthor, B., «Dürer», en el Diccionari Larousse de la Pintura, Planeta-Agostini, 1987. ISBN 84-395-0649-X

Notas[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 L. Cirlot (dir.), Alte Pinakothek, Col. «Museos del Mundo», Tomo 21, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3825-3, págs. 38-39