Autovia A-38

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Autovia A-38
Autovia A-38 - Obres a la variant de Gandia.jpg
Autovia A-38. Obres a la variant de Gandia-Xeresa
Identificador A-38 
Gestió
Tipusautovia
Administració responsableMinisteri de Foment d'Espanya
Configuració física
ÀreaPaís Valencià
IniciSollana 39° 13′ 48.75″ N, 0° 20′ 21.41″ O / 39.2302083°N,0.3392806°O / 39.2302083; -0.3392806Coord.: 39° 13′ 48.75″ N, 0° 20′ 21.41″ O / 39.2302083°N,0.3392806°O / 39.2302083; -0.3392806
FiEl Verger
Longitud72,2 km modifica

Autovia A-38 és la nova nomenclatura de la duplicació de la carretera N-332 que passa entre València i Alacant per la costa valenciana, paral·lela a la Mar Mediterrània, per ara almenys des de Sollana fins a Ondara - El Verger.

Tot i que en un principi l'autovia havia d'abastar el recorregut total de la N-332 des l'enllaç amb l'AP-7 a Sollana fins a l'enllaç amb l'A-70 a El Campello, el setembre de 2015 es publicà la llei de carreteres 37/2015 de 29 de setembre que reduí el trajecte de l'A-38 des de Sollana fins El Verger.[1] D'aquesta forma, els projectes de duplicació realitzats més al sud del Verger, com la variant de Benidorm (en servei des de 2014) [2] i la variant de Benissa (en obres),[3] mantenen, tot i la duplicació, la denominació de N-332.

En l'actualitat estan en servei els trams des de Sollana fins a Cullera i des de Xeresa fins a Gandia. El tram que uneix Cullera i Tavernes de la Valldigna es troba a hores d'ara en obres, amb previsió d'entrar en servei durant l'any 2020, degut a un nou endarreriment i condicionada per l'absència de pressupostos generals de l'Estat al 2019.[4][5] La resta de trams es troben en fases molt endarrerides, pendents de redacció o licitació. L'alliberament del peatge a l'autopista AP-7, que transcorre paral·lela al recorregut de l'A-38, la nit del 31 de desembre de 2019 [6] condicionà alguns d'ells, com el d'Oliva,[7] substituint la intenció inicial de creació de variants o duplicacions de la N-332, per la construcció d'enllaços amb l'AP-7 per tal d'utilitzar la pròpia autopista com a variant i via ràpida. D'aquesta manera, la continuació de l'A-38 com a tal, més al sud de Gandia, és incerta.

Trams[modifica]

Denominació
després d'obres
Tram Estat (2020) km
 A-38  Sollana (AP-7) - Sueca Nord En servei (2011) 8,2
 A-38  Variant de Sueca (Sueca Nord - Cullera) En servei (2008) 6,7
Cullera - Tavernes En obres (obertura endarrerida fins 2020) 10
Tavernes - Xeresa En redacció del projecte 13
 A-38  Xeresa - Gandia En servei (2011) 2,8
Variant de Gandia (Gandia Nord - Gandia Sud) Estudi informatiu aprovat (pendent DIA) 5,2
Variant de la Safor (Gandia Sud - Oliva Sud) Obres licitades (utilitzarà l'AP-7) (inici d'obres al 2020, obertura prevista al 2022)[8] 12,6
Oliva Sud - El Verger/Ondara Nord En redacció del projecte 13,7

Controvèrsies[modifica]

El projecte de l'Autovia A-38 tenia com a intenció inicial connectar València i Alacant per la costa mediterrània a través d'una via ràpida gratuïta utilitzant el traçat de la N-332. Era una vella reclamació de tots els municipis i comarques afectats per aquest traçat entre els quals hi ha importants nuclis turístics com Cullera, Gandia, Dénia i Benidorm.

Des d'un principi aquesta via fou criticada pel seu plantejament, ja que la N-332, especialment en el tram des de Favara fins Alacant, circula paral·lela, en alguns trams quasi a tocar, a una via ràpida ja construïda, l'AP-7. La justificació de les obres de l'A-38 es basà en que l'AP-7 era una via de peatge. Les crítiques a la poca viabilitat de l'A-38 es centraren en assenyalar la incongurència per part de les administracions entre prorrogar diverses vegades la concessió de l'AP-7 i destinar fons per a la construcció d'una via paral·lela que seria innecessària si l'autopista fos gratuïta.

Altres crítiques se centraren directament en el plantejament del projecte. Aquest es basava en duplicar el traçat existent de la N-332, obres que en determinats trams suposaven despeses desorbitades, ja que obligaven a modificar el traçat original. Eren els casos dels municipis on la carretera encara travessa els nuclis de població (Favara, Bellreguard, Palmera, L'Alqueria de la Comtessa, Oliva, Gata de Gorgos, Benissa i Altea) en els quals es feia necessària la construcció de variants, i també dels trams entre Gata de Gorgos i Benissa i entre Calp i Altea, els quals travessaven zones orogràficament accidentades i que complicaven excessivament la duplicació de la N-332.

Una vegada iniciades les obres de desdoblament i fins i tot amb alguns trams ja en servei, va aparèixer un nou entrebanc, la falta de finançament. Durant els anys 2008, 2009 i 2010 molts dels projectes foren paralitzats indefinidament. No fou fins 2015 quan es van reprendre les obres en el tram de Cullera - Tavernes, i un mes després l'Estat reduïa el traçat de l'autovia, abandonant la pretensió inicial de connectar València amb Alacant. Aquest problema d'infrafinançament ha estat denunciat en reiterades ocasions, i perdura encara avui dia, fins i tot posant en dubte les dates previstes d'inauguració per a l'únic tram que a hores d'ara està en obres.[9] La principal conseqüència d'aquest problema és el lent o nul progrés de les obres. A l'any 2011 l'autovia disposava de tan sols 18 dels 157 quilòmetres que en aquell moment estaven projectats oberts al trànsit.

La proximitat de la finalització de la concessió de l'AP-7 en acabar l'any 2019 va fer que molts dels municipis afectats i la Generalitat Valenciana abandonaren els projectes inicials de construcció de variants, considerant-los innecessaris si l'autopista és gratuïta, i demanaren al Ministeri de Foment que dediqués els esforços en potenciar els enllaços entre la N-332 i l'AP-7, de forma que, una vegada lliure de peatge, l'AP-7 acabés acomplint l'objectiu inicial que tenia l'A-38.[10] Així quedà palés al pla de millora de la connectivitat de l'AP-7 que la Conselleria d'Obres Públiques va presentar al Ministeri de Foment al juliol del 2018. Aquest pla contemplava la creació de 7 nous accesos a l'AP-7, 3 dels quals es troben dins el traçat inicial de l'A-38: a Gandia, Oliva i Altea.[11] La seva presentació es va fer poques setmanes després que el ministre de foment, José Luis Ábalos, confirmés definitivament que l'AP-7 seria d'ús lliure en finalitzar la seva concessió.[12]

Al 2020, quan l'AP-7 va esdevenir lliure de peatge, l'A-38 continuava amb els mateixos trams oberts que al 2011, i amb només 1 dels 5 trams pendents en obres. Per tot això, en l'actualitat l'A-38 té un futur molt incert.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]