Avatime

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAvatime
Altres noms Afatime, Sia, Sideme, si-ya
Tipus subjecte verb objecte
Parlants
24.000 (2003ethnologue)[1] o 32.000 (joshuaproject)[2] principalment a regió Volta
Parlat a Ghana
Autòcton de regió Volta
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües kwa orientals
        Llengües avatime-nyambos

         Avatime
Codis
ISO 639-3 avn
SIL avn
Glottolog avat1244
Ethnologue.com avn
IETF avn
Modifica les dades a Wikidata

L'avatime (o afatime, o sia, o sideme, o Si-ya, autodenominats com kedone) és una llengua kwa oriental (del grup de les llengües de la riba esquerra) que parlen els avatimes de la zona d'Amedzofe, a la regió Volta de Ghana. Hi ha entre 24.000[1] i 32.000 avatimes.[2] El seu codi 639-3 és avn i el seu codi al glottolog és avat1244.[3]

Família lingüística[modifica]

Segons l'ethnologue, l'avatime és una llengua kwa oriental que pertany al subgrup de les llengües avatime-nyangbos juntament amb el nyangbo i el tafi.[4] El glottolog fa la mateixa classificació.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns[modifica]

Amedzofe és el poblat principal dels avatimes, a la regió Volta.[1] Vane, Gbadzeme, Dzokpe, Biakpe, Dzogbefeme i Fume són altres aldees del seu territori.

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori avatime està situat al sud-est del país, a prop de la frontera amb Togo, que està a l'est. És un petit territori veí dels territoris també minúsculs dels logbes (nord), dels nyambos i dels tafis. Aquesta zona d'aquests quatre pobles està rodejada pel territori dels ewes i està situada a l'est del llac Volta.[5]

Dialectes i llengües semblants[modifica]

L'avatime no té cap dialecte conegut. És semblant al nyangbo i al tafi.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

Segons els nivells EGID, l'avatime és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): és parlada per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en l'entorn social a tots els nivells i està estandarditzada i té literatura, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[6] Menys de l'1% dels que la tenen com a llengua materna hi estan alfabetitzats i entre el 5 i el 15% dels que hi estan alfabetitzats la utilitzen com a segona llengua. Té gramàtica i està escrita en alfabet llatí des del 2010. Hi ha persones de pobles veïns que la coneixen com a segona llengua.[1] Segons l'ethnologue l'ús de l'avatime està disminuint a favor de l'ewe, que l'està desplaçant.[1]

Fonologia[modifica]

L'avatime és una llengua tonal que segons Rebecca Defina (del Max Planck Institute for Psycholinguistics), compta amb tres tons diferents, i que, segons Russell G. Schuh (de la Universitat de Maiduguri), en té quatre. Aquests tons bàsicament s’utilitzen per fer contrastos lèxics tot i que també poden tenir una funció gramatical.

Vocals[modifica]

Segons Russel G. Schuh, l'avatime té nou vocals, :  /i ɪ e ɛ a ɔ o ʊ u/. No estan del tot clares les diferències entre /i e o u/ i  /ɪ ɛ ɔ ʊ/ . Rebecca Defina, en canvi, apunta que n'hi ha set.

Igual que moltes altres llengües de Ghana, els sons vocàlics es fan a través d'avançar i retreure la base de la llengua (contracció laríngea).

L'avatime té harmonia vocàlica. No es barregen el grup de les  /i e o u/ relaxades amb el grup de les vocals / ɪ ɛ 1 ɔ ʊ / i els prefixos canvien les vocals perquè s'harmonitzin. Per exemple, el gènere pel gènere humà singular hi ha el prefix /ɔ ~ o/ i el plural hi ha el prefix /a ~ e/: /o-ze/.

Hi ha vocals llargues i curtes. Hi ha gravacions del 1710 que mostren que les vocals podrien haver estat nasals però aquestes han desaparegut i a l'actualitat hi ha poques paraules amb vocals nasals.

Consonants[modifica]

El sistema consonàntic de la llengua avatime té una consonant fricativa bilabial [β] i un seguit de labiovelars, incloent-hi fricatives labiovelars. També compta amb consonants considerades de doble articulació, ja que van seguides de l’aproximant [w]. 

Consonants de l'avatime
Bilabials Labiodentals Alveolars Postalveolars Velar Labio-velars
Nasals m n ɲ ŋ ŋʷ
Oclusives p b t d k ɡ k͡p ɡ͡b
Africades t͡s d͡z ~ t͡ʃ d͡ʒ
Fricativa     β f v s z x ɣ xʷ ɣʷ
Aproximant l ~ r j w

Gramàtica i Vocabulari[modifica]

L'avatime és una llengua amb set classes nominals (marcades per prefixos nominals) de les quals sis són subclasses del nombre (singular i plural). En el cas dels verbs, el mode i l’aspecte també vénen determinats per prefixos, en canvi, no hi ha marques pels temps verbals. Segons l’ordre canònic, l’ordre dels constituents en una oració és  SVO (Subjecte, Verb i Objecte)

Trobem diferents grups de pronoms personals que corresponen a un grup nominal determinat. Els pronoms poden tenir una funció d’objecte directe del verb o poden tenir una funció lliure.

L’avatime és una llengua amb set tipus de gèneres gramaticals dels quals un d’aques

ts compta amb dos subgèneres (un per paraules amb prefixos i l’altre per paraules sense prefixos). Els diferents gèneres agrupen diferents tipus de paraules: el gènere O/BA (representa el 33% de les paraules de la llengua) engloba gairebé tots els noms d’humans i d’animals domèstics i salvatges i, dins d’aquest grup trobem el subgrup Ø que inclou les paraules manllevades, també trobem el gènere LI/A (representa el 21% de les paraules de la llengua) usat per algunes parts del cos, alguns  animals, per expressions temporals, etc.

Pel que fa als pronoms demostratius o el indefinits es formen a partir de l’ús dels prefixos dels seus referents.

El sistema numeral de l’avatime funciona a partir de prefixos. En el cas dels nombres cardinals la seva forma ve determinada pel grup nominal al qual pertany el nom a què acompanya. A més, el nivell tonal del nombre cardinal varia segons el prefix que té el nom.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Avatime. A language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Avatime». joshuaproject. [Consulta: 16 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Avatime». glottolog. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «Avatime-Nyangbo». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Ghana. L'avatime és el número 48». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  6. «Avatime in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Ford, Kevin C. 1971. Aspects of Avatime syntax. Legon :  Universitat de Ghana. 285 pàgines.
  • Schuh, R.G. 1995. Aspects of Avatime Phonology. A: Studies in African linguistics 24. pp. 31-67.
  • Schuh, Russell G. 1995. Avatime noun classes and concord. A: Studies in African linguistics 24. pp. 123-149.
  • Maddieson, Ian. 1998. Collapsing vowel harmony and doubly-articulated fricatives: two myths about the phonology of Avatime. A: Maddieson, Ian i Hinnebusch, Thomas Joseph (eds.), Language history and linguistic description in Africa: selected papers of the 26th annual conference on African linguistics, held March 23-25, 1995, in Santa Monica, California, 155-166. Trenton NJ & Asmara: Africa World Press.
  • Ford, Kevin C. 1971. Noun classes, concord and markedness in Avatime. A: Houïs, Maurice (ed.), Actes du 8ème congrès international de linguistique africaine, Abidjan, 24-28 març de 1969, 141-149.
  • van Putten, Saskia. 2009. Talking about motion in Avatime. Universitat de Leiden.
  • Ford, Kevin C. 1971. Remarks on distinctive features of tone in light of data from a Ghanaian language with five distinctive phonetic tone levels (Avatime). Universitat de Ghana.
  • Westermann, Diedrich. 1903. Avatime-Fabeln mit Ewe und deutscher Übersetzung. A: Zeitschrift für afrikanische, ozeanische und ostasiatische Sprachen 7. (?).