Avellaner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Avellanes)
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Avellaner
Avellanes i fulles de l'avellaner
Avellanes i fulles de l'avellaner

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Betulaceae
Gènere: Corylus
Espècie: C. avellana
Nom binomial
Corylus avellana
L.

L'avellaner (Corylus avellana)[1] és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pertany a la família de les Betulaceae. Hi ha unes deu espècies dintre del gènere Corylus. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner mesura fins a 6 metres d'alçada, amb l'escorça llisa i un to grisenc. Té fulles arrodonides simples i serrades i de tacte aspre. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a finals de l'estiu i segueixen creixent fins a l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits estils vermells destaquen. De les flors també se'n pot dir moc, ja que la flor té una forma similar a la mucositat nasal. La floració té lloc entre els mesos de gener i març.[2] Els fruits d'1-2 cm de diàmetre, estan parcialment dins d'un involucre verd al principi i marronós en la maduració (popularment anomenat floc).

Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres. Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.600 metres d'altitud.[3] Les avellanes silvestres també són comestibles però aquests arbres són poc productius i amb el fenomen acusat de la contranyada.

Es conrea tant en secà com en regadiu. Necessita que hi faci vent durant la pol·linització que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de Tarragona principalment a l'Alt i Baix Camp. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta" i el "Pauetet", originària d'Alcover.

Els bosc d'avellaners són els avellanars, avellanets, les avellanedes, avellaneredes o avellanoses.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És una planta de climes templats, tot i que té una gran àrea de distribució. Prefereix localitzacions airejades amb una temperatura elevada, juntament a un cert grau d'humitat, ja que afavoreix la fructificació i el desenvolupament de les avellanes.

Sense ser molt exigent, l'avellaner requereix un terreny profund, fresc, tou, de naturalesa silici-calcari-argilosa o calcari-silici-argilosa, i de subsòl permeable, amb pH entre 5,5 i 7,8. L'avellaner és molt sensible a la sequera i, si les terres són excessivament calcàries i de naturalesa seca pot ressentir-se'n per la falta d'humitat. Li agrada la boira i la humitat atmosfèrica, contribuint a mantenir-la.

La seva àrea de distribució de l'Àsia Septentrional passa a Rússia, Àustria, Alemanya, França, Espanya i Itàlia. Des de l'última glaciació es va convertir en una espècie comú al sotabosc d'avets. Actualment, el límit septentrional d'aquesta espècie ronda al paral·lel 63º, pel sud arriba fins al Nord d'Àfrica i s'estén per l'est fins a Armènia.[4]

A la Península Ibèrica es troba principalment a la meitat septentrional, i no és gaire comú a l'interior tot i que arriba fins a Serra Nevada.

Es cultiva a Astúries, al País Valencià i a Catalunya.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Existeixen documents on es menciona el seu cultiu que es remunten al segle IV a.C. És una espècie molt tolerant en quant al clima, podent resistir els hiverns de freds extrems i sequeres. Però per obtenir una bona producció vegeta millor en terrenys humits, permeables i profunds amb exposicions assolellades.

Aquesta espècie es cultiva directament pels seus fruits, principalment a Europa, Xina, Austràlia i Turquia. Existeixen moltes varietats: "Negreta", "Pauetet", "Constantí", "Barcelona", "Butler", "Casina", "Daviana", "England", "Ennis", "Halls Giant", "Tonda Gentile", "Delle Langhe", "Tokolyi", "Cosford", "Tonda di Giffoni", "Tonda Romana", "Wanliss Pride", "Willamette", "Lewis", "Clark" i "Jemtegaard". Algunes d'elles es cultiven per les qualitats específiques del fruit i per la seva producció precoç i tardana, mentre que altres s'utilitzen com a polinitzadores. La falta de sincronia en el moment de maduració de les flors masculines i femenines és una de les principals raons per utilitzar varietats polinizadores.

Oli de gra d'avellana[modifica | modifica el codi]

L'oli d'avellana s'obté generalment dels grans de l'avellaner comú (Corylus avellana) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà (Corylus americana) i de l'avellaner xilè (Gevuina avellana).[5] És un oli comestible però s'utilitza més com a cosmètic. L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'oli d'oliva[6] L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.[7] Com a cosmètic es fa servir per a la cura dels cabells (com l'oli d'ametlla) i la pell.[8]

Plagues[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]