Averievita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAverievita
Fórmula química Cu6(VO4)2O2Cl2
Epònim Valerii V. Averiev Tradueix
Localitat tipus Great Fissure eruption Tradueix
Classificació
Categoria vanadats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.BB.85
Nickel-Strunz 9a ed. 8.BB.85
Nickel-Strunz 8a ed. VII/B.07
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí cristalls pseudohexagonals de fins a 0,3 mm.
Estructura cristal·lina a= 6.375(1), c= 8.399(1)
Color negre
Exfoliació bona on {1010}
Tenacitat fràgil
Duresa 4
Lluïssor resinosa
Color de la ratlla negre
Diafanitat opaca
Densitat calculada 3,54; mesurada 4,01
Propietats òptiques uniaxial
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1995-027
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

L'averievita és un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom del vulcanòleg rus Valerii Viktorovich Averiev (1929-1968).

Característiques[modifica]

L'averievita és un vanadat amb fórmula Cu6(VO4)2O2Cl2. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls pseudohexagonals de fins a 0,3 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 i la seva exfoliació és bona on {1010}.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'averievita pertany a "08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trolleïta, namibita, fosfoellenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, lipscombita, richellita i zinclipscombita.

Formació i jaciments[modifica]

L'averievita va ser descoberta a la fumarola Yadovitaya, al volcà Tolbachik (Kamtxatka, (Rússia), literalment "la fumarola verinosa". Aquest lloc té el rècord mundial en nombre d'espècies noves de minerals per metre quadrat, havent-se trobat en aquesta fumarola fins a 15 nous minerals en tan sols 2 metres quadrats.[3] Sol trobar-se associada a altres minerals com: piypita, alumoklyuchevskita, fedotovita, alarsita, nabokoïta, tenorita, lammerita i langbeinita.

Referències[modifica]

  1. «Averievite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].
  2. «Averievite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 setembre 2015].
  3. «Yadovitaya fumarole, Second scoria cone, Northern Breakthrough (North Breach), Great Fissure eruption (Main Fracture), Tolbachik volcano, Kamchatka Oblast', Far-Eastern Region, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].