Avet del Pla de la Selva

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaAvet del Pla de la Selva
Imatge
TipusArbre Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlins (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 37′ 22″ N, 1° 20′ 58″ E / 42.62288°N,1.34949°E / 42.62288; 1.34949Coord.: 42° 37′ 22″ N, 1° 20′ 58″ E / 42.62288°N,1.34949°E / 42.62288; 1.34949

L'avet del Pla de la Selva o avet de les Fonts (Abies alba) és un arbre que es troba al poble d'Àreu (el Pallars Sobirà) i un dels avets més grans del Pirineu català.[1]

Dades descriptives[modifica]

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,48 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 8,63 m.
  • Alçada: 33,63 m.
  • Amplada de la capçada: 14,55 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 1.688 m.[1]

Entorn[modifica]

Aquest arbre es troba al Parc Natural de l'Alt Pirineu, al camí que porta a la pica d'Estats, des de l'inici a Àreu fins a arribar al pla. Al llarg del camí hi ha una representació de tots els boscos pirinencs. A la tardor, es produeix una simfonia de colors extraordinària: bedoll, blada, freixe, moixera de guilla, pi roig, pi negre i gatsaule. A l'estrat herbaci hi abunda l'herba fetgera, la pelosella, la prunel·la i el polístic pirinenc, i la gerdera i el saüquer roig quant a arbustos. És l'hàbitat del gall fer, del qual s'hi poden observar rastres que ho evidencien: pinyes de pi negre inserides en l'escorça per tal de treure'n el pinyó.[1]

Aspecte general[modifica]

Ha arribat fins als nostres dies amb un aspecte vigorós tot i els usos que ha tingut en el passat (combustible d'una farga, font de carbó vegetal, etc.).[2] A la base hi ha un típic foc de pastor, que hi ha deixat senyal. Presenta la típica sequera de brancatge baix, a causa del procés d'autoaclarida propi de la biologia de l'arbre. No mostra símptomes de necrosi o de patologies importants. Segurament és l'arbre mare de molts dels avets que l'acompanyen a l'excepcional avetosa on creix.[1]

Referències literàries[modifica]

Als seus peus hi ha una font amb un poema d'Anton Sala-Cornadó que diu així:

«
"El cel, baixa a la font,
i reparteix
monedes d'aigua viva
i llum de fe,
després, s'enfila
per les branques de l'arbre
i de la vida."[2]
»

Curiositats[modifica]

En aquesta zona es va matar el darrer os del Pirineu català, ara fa una mica més de 50 anys. Actualment, hi ha indicis que, si més no de manera ocasional, hi torna a ser.[1] A prop, i més cap al Pla de la Selva, s'hi pot trobar altres arbres singulars, com ara el Pi Roig de la Solana d'Ispes (també conegut com el pare dels bonsais) i el Pi de les Cinc Branques.[2]

Accés[modifica]

Deixant Alins i Àreu enrere, cal dirigir-se cap al pla de la Selva per la pista forestal. Una vegada s'ha travessat el mateix pla, aproximadament un quilòmetre més endavant, en baixada i en direcció al pla de Boet, a la mateixa pista es pot observar un cartell de fusta a mà esquerra amb la indicació de l'avet. Cal seguir-lo, avetosa endins, i l'avet es troba en qüestió al cap de dos o tres minuts. Aquest camí també és una variant de l'itinerari que duu a la Rebuira. GPS 31T 364305 4720533.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 162-163.
  2. 2,0 2,1 2,2 Arbres monumentals - Parcs de Catalunya Arxivat 2015-05-31 a Wayback Machine. (català)

Enllaços externs[modifica]