Avet gegant
Abies grandis  | |
|---|---|
 Arbre | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Abies |
| Espècie | Abies grandis Lindl., 1833 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pinus grandis |
| Varietats | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'avet gegant americà o avet de Vancouver (Abies grandis)[1] és una espècie de conífera de la família Pinaceae endèmica del nord-oest de Nord-amèrica. També rep el nom d'avet americà.[1]
Característiques
[modifica]És un arbre gros, d'uns 40 a 70 m., d'alçada, arribant a aconseguir excepcionalment els 80 m d'altura, i un diàmetre del tronc de fins a 2 m. La seva escorça, gris platejada i llisa de jove, s'esquerda i emmarroneix amb l'edat. Té un port cònic i unes branques lleugerament pèndules. Les fulles són aciculars, planes, entre 3 i 6 cm de llarg i 2 mm d'ample per 0.5 mm de gruix, de color verd fosc, per l'anvers i amb dues línies blanques pel revers, escotades en l'àpex. Disposades en dues fileres de forma plana. Les pinyes apareixen a la part superior de la capçada, són petites (8 centímetres de llargada) i presenten bràctees ocultes, sobretot en els arbres més madurs.[2][3]
Distribució
[modifica]És un arbre que habita boscos litorals i de muntanya humits, entre els 0 i 1.500 msnm, de Vancouver al nord de Califòrnia. També es força freqüent a Europa on es cultiva per la seva fusta, de fet és una de les espècies fusteres més cultivades a Espanya.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 «Abies grandis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 febrer 2022].
- 1 2 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1.
- ↑ «Abies grandis». eFloras.org. [Consulta: 22 febrer 2020].
