Avet siberià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

{{Infotaula d'ésser viu L'avet siberià (Abies sibirica), és una espècie conífera d'arbre de fullatge persistent, natiu de l'ecoregió de la taigà, d'àmplia distribució des de l'est del riu Volga i al sud de la latitud 67° 40′ Nord a la Sibèria oriental passant pel Turquestan, el nord-est de Xinjiang, Mongòlia i Heilongjiang.

Ecologia i Distribució[modifica]

Espècie àmpliament distribuïda arreu de la taiga siberiana, des del nivell del mar fins als 2.000 metres d'altitud. en zones de clima boreal fred sobre sòls humits d'origen al·luvial, podzols o en zones de muntanya sòls de litologia calcària, ben drenats i desprovistos de permafrost en zones de clima boreal fred i continental. Tolera molt l'ombra, resisteix freds intensos de fins −50 °C, de fet és un dels arbres més tolerants al fred.[1] Rarament viu més de 200 anys, ja que els fongs ataquen la seva fusta. És una de les espècies d'arbres més abundants del món i és una de les espècies singulars de la taigà.[2] Forma avetoses pures però sovint creix en boscos mixtos de coníferes, acompanyat de Picea obovata, Larix gmelinii, en les zones muntanyoses per Larix sibirica i Pinus sibirica. Altres espècies de frondoses que l'acompanyen en aquests boscos poden ser Betula pendula, Populus tremula, Sorbus aucuparia i Viburnum opalus. En el seu límit sud-occidental de distribució pot cohabitar amb altres espècies de Tilia cordata, Ulmus scabra i Acer platanoides.[1][3]

Present a la província xinesa de Xinjiang, al Kazakhstan, Kyrgyzstan, i a les regions russes de l'Altai, Amur, Buriàtia, Txità, Irkutsk, Khabarovsk, Krasnoyarsk, Tuva, Sibèria oriental i Sakhà.[4]

Descripció[modifica]

Espècie d'arbre molt semblant a Abies sachalinensis, ateny els 30-35 m d'alt els 50 cm. de diàmetre, de capçada cònica. Escorça de color gris-verdós, llisa amb nombroses glàndules resiníferes, Té unes fulles aciculars de 2-4 cm de llarg, les apicals més curtes de 1 - 1,5 cm., ascendents, de color verd-grogós pàl·lid, amb dues bandes estomàtiques grisoses al revers; Desprenen una forta olor de resina, lleugerament escotades que surten d'uns brots de color marró clar amb densos pèls blancs i borrons de color bru-groguenc o verds petits, globosos i resinosos. Les pinyes són cilíndriques, de 5-9.5 cm de llarg i 2.5-3.5 cm, blavoses abans de la maduració, d'ample amb bràctees ocultes. Els pinyons fan 7 mm de llarg amb una ala triangular de 0,7-1.3 cm de llarg.[1][2]

Detall de les fulles i els cons pol·línics

Usos[modifica]

Els olis essencials que s'extreun de les fulles es fan servir en aromateràpia i en perfums.[1] La fusta és tova, llegera i feble, es fa servir en la construcció, mobles i per a pasta de paper.[4]

Taxonomia[modifica]

Varietats[modifica]

  • Abies sibirica var. sibirica. La més estesa, prèviament descrita.
  • Abies sibirica var. semenovii (B. Fedtschenko) Farjon.[5] Endèmica del Kirguizistan (regió de Talasskij Ala Tau) però es creu que també és present a la Xina. Es diferencia per tenir els branquillons marcadament carenats i acanelats, canals resinífers marginals i pinyes de color groc marronós i bràctees més amples que la varietat Abies sibirica var. sibirica.[4]
  • Abies sibirica forma un híbrid de forma natural amb Abies nephrolepis, anomenat Abies x sibirico-nephrolepis.[1]

Sinonímia[modifica]

  • Abies krylovii Golub
  • Abies pichta J.Forbes
  • Abies sibirica f. alpina
  • Abies sibirica var. alpina
  • Abies sibirica f. alpina Poljakov ex Kom.
  • Abies sibirica subsp. sibirica
  • Picea pichta (J.Forbes) Loudon
  • Picea sibirica Gordon
  • Pinus picea Pall.
  • Pinus pichta (J.Forbes) Fisch. ex Endl.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Abies sibirica». The Gymnosperm Database. [Consulta: 3 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. 
  3. «Siberian Fir». UICN. [Consulta: 3 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Flora of China». Tropicos. [Consulta: 3 novembre 2019].
  5. 5,0 5,1 «Abies sibirica». The Plant List. [Consulta: 3 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avet siberià