Avinguda de Pearson
  | |
| Tipus | avinguda |
|---|---|
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) |
Interseccions
| |
 Traçat de la via | |
L'avinguda de Pearson és un vial al barri de Pedralbes de Barcelona que comença a l'avinguda d'Esplugues i finalitza en un atzucac al vessant de la serra de Collserola, per sota de la carretera de les Aigües.[1]
Història
[modifica]Es va obrir en uns terrenys que pertanyien a la torre de Santa Caterina o «lo Lleó», dels frares dominics, i que amb la desamortització de Mendizábal del 1836 passaren a ser propietat de l'Estat, essent adquirits el 1842 per Francesc Buxó i Oliana.[2][3] A principis del segle xx, els seus fills hi promogueren l'obertura d'un carrer, les alineacions del qual foren aprovades el 1904 per l'Ajuntament de Sarrià.[3]
El 1915, el carrer fou dedicat a l'enginyer estatunidenc Frederick Stark Pearson, fundador de la companyia Barcelona Traction, Light and Power, més coneguda com «La Canadenca».[1][3] L'11 d'octubre del 1918 es constituí la societat anònima Sant Pere Màrtir, que adquirí els terrenys als germans Buxó per a construir-hi una ciutat jardí.[1][3]
Troballes arqueològiques
[modifica]El 1922 es van trobar fortuïtament ossos de mamut en una finca d'aquest carrer. La troballa és coneguda com el mamut de Sarrià,[4] o a vegades, el mamut de l'Avinguda Pearson.
El 1950 es va trobar molt a prop la necròpoli alt-medieval de Finestrelles.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Portavella i Isidoro, Jesús. Enciclopèdia de Barcelona. vol. 3. Grup Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 2006, p. 315-316. ISBN 8441213976.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «La Masia: la urbanització de l'Avinguda Pearson». Clínica Barraquer, 20-07-2018.
- ↑ «'Els secrets de Sarrià’, novetat editorial al districte». Ajuntament de Barcelona, 24-12-2019. Arxivat de l'original el 2023-07-20.
- ↑ «Avinguda de Pearson». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Barraquer i Roviralta, Gaietà. «Los conventos barceloneses después del incendio». A: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, tomo IV, libro III. F.J. Altés y Alabart, 1915-1917.