Avinguda Gaudí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Avinguda de Gaudí)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vial urbàAvinguda Gaudí
2007-02-05-barcelona-by-RalfR-63.jpg
Tipus avinguda
Epònim Antoni Gaudí i Cornet

Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteEixample
BarriSagrada Família
Inici Temple Expiatori de la Sagrada Família, confluència entre Marina amb Provença
Fi Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, confluència entre Cartagena i Sant Antoni Maria Claret
Dimensions
Llargària 0'7 km
Construcció
Creació 1927
 41° 24′ 28″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.407819444444°N,2.1743°E / 41.407819444444; 2.1743
Modifica les dades a Wikidata

L'avinguda de Gaudí és una via urbana de Barcelona, Catalunya, que discorre en diagonal, trencant la quadrícula del districte de l'Eixample, per unir dos dels principals monuments modernistes de la ciutat: el Temple Expiatori de la Sagrada Família i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Toponímia[modifica]

Encara que originalment es va pensar a batejar-la com a Diagonal de San Pablo, quan la via va ser oberta el 1927 ho va fer amb el nom d'Avinguda del General Primo de Rivera, en honor al que en aquells dies era el cap de govern espanyol. El 1931, amb l'arribada de la Segona República, va ser rebatejada com a avinguda Gaudí, dedicant-se així a l'arquitecte català l'obra magna del qual, la Sagrada Família, es troba en un dels extrems del passeig. El 1939, després de la Guerra Civil, la dictadura franquista va recuperar el nom de Primo de Rivera; no obstant això, el nom de Gaudí ja havia calat popularment, per la qual cosa finalment el 1962 va adoptar aquesta denominació de forma oficial.

Història[modifica]

Imatge presa des de la Sagrada Família el 1927, abans de l'obertura de l'avinguda Gaudí. S'observa, al fons, l'Hospital de Sant Pau.

L'avinguda Gaudí fou concebuda originalment pel francès Léon Jaussely en el seu projecte urbanístic aprovat per l'Ajuntament de Barcelona el 1907. L'avinguda projectada per Jaussely, a més d'oferir una perfecta visualització frontal de l'hospital, en aquells dies en construcció, s'aproximava en gran manera a una de les visuals proposades per Antoni Gaudí per al seu temple. El 1917 es va aprovar el nou pla urbanístic Romeu-Porcel que, malgrat desestimar la majoria de les propostes de Jaussely per als entorns de la Sagrada Família, mantenia la creació de l'avinguda. Va caldre esperar fins al 1927 per a la seva obertura, coincidint amb les reformes urbanístiques prèvies a l'Exposició Internacional de 1929. Originalment denominada avinguda General Primo de Rivera, no va prendre el nom de Gaudí fins als anys de la Segona República (1931-1939).

Convertida, amb el pas dels anys, en una important via circulatòria, a mitjan anys 1980 l'Ajuntament de Barcelona va plantejar una reurbanització de l'avinguda per reconvertir-la, essencialment, en un passeig per als vianants. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Màrius Quintana, qui en dissenyà el seu aspecte actual, amb una rambla central. El llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va inaugurar la remodelada avinguda el 22 de setembre de 1985, coincidint amb les Festes de la Mercè. Funciona des d'aleshores com un passeig on destaquen els locals comercials i de restauració que atreuen, especialment, els turistes que visiten la Sagrada Família.[1]

Geografia urbana[modifica]

L'avinguda de Gaudí és una de les escasses vies que trenquen la quadrícula del Districte de l'Eixample. Discorre en diagonal des de la confluència entre els carrers Marina i Provença fins a la dels carrers Cartagena i Sant Antoni Maria Claret, partint quatre illes per la meitat i quedant dividida, per tant, en sengles seccions. En el seu extrem inicial -Marina amb Provença- permet contemplar la Façana del Naixement i l'absis de la Sagrada Família, mentre que el seu extrem final -Cartagena amb Sant Antoni Maria Claret- dóna a la façana principal de l'Hospital de Sant Pau.

Des de la seva remodelació el 1985, l'avinguda de Gaudí és un carrer de vianants. Compta amb una vorera central de nou metres d'ample, delimitada en tots dos costats per un carril de circulació lenta, i voreres laterals de cinc metres. Pensat com un espai de passeig, hi destaquen els bancs, l'arbrat -essencialment els til·lers i els plàtans- i les terrasses de bars i restaurants.

Elements arquitectònics destacats[modifica]

Un dels fanals modernistes de Pere Falqués a l'avinguda de Gaudí.

En la remodelació de 1985, es van afegir a l'avinguda alguns elements arquitectònics destacats. El primer tram es troba parcialment cobert per una marquesina amb bigues d'iroko, fusta procedent del Camerun i Angola. En el quart tram, just a l'extrem enfront de l'Hospital de Sant Pau, hi ha una font, realitzada en pedra sorrenca i acer inoxidable, obra de Màrius Quintana. En l'altre extrem d'aquest mateix tram, hi ha l'escultura El bon temps perseguint la tempesta, obra d'Apel·les Fenosa.

Els fanals de Pere Falqués[modifica]

En cada extrem dels tres primers trams de l'avinguda, s'hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín. Els sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d'Oros -anomenada plaça de Joan Carles I fins al 2016[2][3][4] - d'on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit. Després de diversos anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades on són ara.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Turisme Barcelona
  2. «L'Eixample i Gràcia donen via lliure a la plaça del Cinc d'Oros». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 17 novembre 2016].
  3. «La ponència de nomenclàtor aprova el canvi de nom de la plaça de Joan Carles I». BTV, 14-04-2016 [Consulta: 17 novembre 2016].
  4. «Piden a Ada Colau las placas que retirará de la Plaza Juan Carlos I» (en espanyol). Monarquía confidencial, 02-10-2016 [Consulta: 20 octubre 2016].
  5. Avinguda Gaudí (Barcelona Turisme)