Vés al contingut

Avinyonet del Penedès

Plantilla:Infotaula geografia políticaAvinyonet del Penedès
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 21′ 47″ N, 1° 46′ 44″ E / 41.363055555556°N,1.7788888888889°E / 41.363055555556; 1.7788888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaAlt Penedès Modifica el valor a Wikidata
CapitalAvinyó Nou Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.782 (2025) Modifica el valor a Wikidata (61,24 hab./km²)
Llars52 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAvinyonetenc, avinyonetenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície29,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud280 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcalde Modifica el valor a WikidataCèsar Herráiz i Pujol (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal08793 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08013 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080137 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webavinyonet.org Modifica el valor a Wikidata

Avinyonet del Penedès és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Avinyó Nou. Té una extensió de 29,12 km². Amb una població molt disseminada, està format per 6 nuclis principals (Avinyó Nou, les Gunyoles, l'Arboçar, Cantallops, Can Mitjans i Sant Sebastià dels Gorgs), diferents barriades (Clariana, Collblanc, Can Fontanals, Can Merlines, Mas Comtal, la Garrofa i la Grava) i moltes masies i cases aïllades.[1]

Es troba dins de la Depressió Prelitoral i està en contacte amb el massís del Garraf per la part sud-est del municipi. El relleu està clarament diferenciat per una part més plana cap al nord-oest i una de molt més muntanyosa al sud-est, que forma part de la Serralada Litoral.[1]

El nom del municipi prové de l'antic castell d'Avinyó i la parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Sembla que el pas del nom Avinyó al d'Avinyonet es va produir cap a finals del segle XIV, arran del declivi de la població, a causa principalment de la pesta, a més de la crisi econòmica al camp català, amb males collites i fams.[2]

Geografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2025)
Avinyó Nou620
les Gunyoles302
Cantallops246
l'Arboçar217
Can Mitjans206
Sant Sebastià dels Gorgs100
Collblanc51
Clariana24
la Garrofa21
Font: Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
33 44 52 225 566 1.292 1.295 1.466 1.452 1.467
1920193019401950196019701981199019921994
1.543 1.464 1.361 1.257 1.170 1.161 1.201 1.196 1.197 1.197
1996199820002002200420062008201020122014
1.185 1.187 1.167 1.304 1.414 1.591 1.660 1.685 1.716
1.675
2016201820202022202420262028203020322034
1.665
1.669
1.697
1.706
1.744 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Hi nasqué, en 1854, el claretià Pere Marcer i Cuscó, proclamat servent de Déu i en procés de beatificació.

Calendari de festes majors

[modifica]
  1. Can Mitjans: 22 i 23 de juliol
  2. L'Arboçar: 30, 31 de juliol i 1 d'agost
  3. Les Gunyoles: 5, 6, 7 i 8 d'agost
  4. Sant Sebastià dels Gorgs: 30, 31 de juliol i 1 d'agost
  5. Avinyó Nou: 20, 21, 22 i 23 d'agost
  6. Cantallops: 15, 16 i 17 d'octubre

Balls del municipi

[modifica]
  1. L'Arboçar: Panderetes i Diables de l'Arboçar
  2. Avinyó Nou: Ball de picarols, Ball de Bastó, Cercolets, Gitanes, Diables Nefastus d'Avinyonet i la Dragona Pitaia
  3. Sant Sebastià dels Gorgs: Diables de Sant Sebastià, Capgrossos i Camallargs
  4. Les Gunyoles: Diables, Segunola, les caramelles i grup de teatre.
  5. Cantallops: Ball de cintes, Grallers, Bastoners, Les Caramelles i Llobatons

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Marcè, Carles. Avinyonet del Penedès. L'origen de la vinya. Ajuntament d'Avinyonet del Penedès, 2018, p. 18. ISBN 978-84-16445-36-3.
  2. Esteve, Anna Maria. Avinyonet del Penedès. L'origen de la vinya. Ajuntament d'Avinyonet del Penedès, 2018, p. 58. ISBN 978-84-16445-36-3.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]