Avior

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAvior
Avior.png
Nomenclatura
Bayerε Car Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
Format pereps Car A (en) Tradueix i eps Car B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 22m 30.8353s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-60° 29' 25.8569''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,953[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatbinària eclipsant Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−25,52 mas/a[1] (ascensió recta)
22,06 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial11,6 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−4,58 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,39 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deFalsa Creu Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB2Vp (UV type for hot comp.)[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat9.097,39 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi120,55 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* eps Car Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Avior és el nom de l'estel ε Carinae (ε Car / HR 3307), la tercera més brillant a la constel·lació de la Quilla, Carina, amb magnitud aparent +1,95.[5] El seu nom és d'origen recent, car va ser assignat a la dècada de 1930 en crear-se The Air Almanac, un almanac de navegació usat per les forces aèries britàniques. És l'estel més brillant de la Falsa Creu, asterisme que forma al costat d'Aspidiske (ι Carinae), δ Velorum i κ Velorum.

Quant a les seves característiques físiques, Avior és un estel binari que s'hi troba a 630 anys llum del sistema solar. La component principal és una gegant taronja de tipus espectral K3III que està acompanyada per un estel blau de la seqüència principal de tipus B2V. La massa estimada d'aquesta última és de 7 masses solars. Conjuntament, el sistema té una lluminositat 6.000 vegades major que la lluminositat solar, i és difícil precisar quina de les dues components és la més lluminosa. Separades visualment 0,02 segons d'arc, la distància entre ambdós estels és d'unes 4 ua. Existeix certa evidència que Avior constitueix una binària eclipsant, on el pas d'un estel per davant de l'altre produeix fluctuacions en la seva lluentor de l'ordre de 0,1 magnituds cada 2,2 anys.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  4. «Ultraviolet and Optical Studies of Binaries with Luminous Cool Primaries and Hot Companions. V. The EntireIUESample». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, novembre 1998, pàg. 83-104. DOI: 10.1086/313152.
  5. «Epsilon Car -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 gener 2021].
  6. «Avior» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 gener 2021].