Aviv Kochavi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAviv Kochavi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) אביב כוכבי Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Qiryat Byaliq (Israel) Modifica el valor a Wikidata
22è Ramatcal
15 gener 2019 – 16 gener 2023
← Gadi EizenkotHerzi Halevi →
Deputy Chief of the General Staff (en) Tradueix
11 maig 2017 – 13 desembre 2018
← Jair GolanEyal Zamir →
Comandant militar Comandament del Nord
novembre 2014 – 2017
← Jair GolanYoel Strick (en) Tradueix →
Director Directori Militar d'Intel·ligència d'Israel
novembre 2010 – setembre 2014
← Amos YadlinHerzi Halevi → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Hebrea de Jerusalem - grau en filosofia
Escola de Govern John F. Kennedy
Universitat Johns Hopkins - relacions internacionals
Universitat Harvard - màster en administració pública
Paul H. Nitze School of Advanced International Studies Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, oficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatIsrael i Forces de Defensa d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Rang militarRav Aluf
tinent general Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)101st Paratrooper Battalion "Elapidae" (en) Tradueix, 98a Divisió de Paracaigudistes, Divisió de Gaza, 551st Paratroopers Brigade (en) Tradueix, Ramatcal, Comandament del Nord, Directori Militar d'Intel·ligència d'Israel i Brigada Paracaigudista 35 Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Líban de 2006, Guerra del Líban de 1982, Conflicte del sud del Líban, Primera intifada, segona intifada, Operació Plom Fos, Operació Columna de Núvol, Operació Marge Protector, Conflicte entre Gaza i Israel de novembre de 2019, crisi israeliano-palestina de 2021, Operació Escut Defensiu i Operació Pluja d'Estiu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Aviv Kochavi (hebreu: אביב כוכבי‎; Qiryat Bialiq, 23 d'abril de 1964) és un militar israelià. Va ser Cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel del gener de 2019 al gener de 2023, quan va ser substituit pel general Herzi Halevi. Abans d'ocupar aquest càrrec havia estat comandant de la Divisió de Gaza, comandant del Comandament del Nord, comandant de la Brigada de Paracaigudistes i Director d'Intel·ligència Militar.

Primers anys i educació[modifica]

Kochavi allistat a l'exèrcit el 1982.

Kochavi va ser un dels tres fills nascuts del matrimoni entre Shaul i Riva Kochavi.[1] El seu pare era propietari d'una botiga i la seva mare era professora d'educació física.[1] El seu avi matern i alguns dels seus germans van emigrar a Israel des de Rússia abans de la Segona Guerra Mundial. La família del seu avi patern vivia a Cracòvia, Polònia. El seu avi, Romek-Abraham, va emigrar a Israel a la dècada de 1920, i va ser un dels pioners de la carretera 75 i un dels fundadors de l'assentament de Kiryat Haim.[2]

Va créixer a Kiryat Bialik al districte de Haifa i va ser membre del moviment juvenil sionista laborista HaMahanot HaOlim. Va estudiar a l'escola Habonim i a l'escola ORT Kiryat Bialik.

Kochavi té una llicenciatura en filosofia per la Universitat Hebrea de Jerusalem, un màster en administració pública per la Universitat de Harvard i un màster en relacions internacionals per la Universitat Johns Hopkins.[3]

Kochavi és vegetarià,[4] està casat i és pare de tres filles. Viu a Adi.

Carrera militar[modifica]

Kochavi va ser reclutat per les FDI el 1982. Va ser voluntari com a paracaigudista a la Brigada de Paracaigudistes i desdtinat al 890è Batalló.[5] Va servir com a soldat i cap d'esquadra.

Kochavi el 2002 durant l'Operació Escut Defensiu.

El 1985 es va convertir en oficial d'infanteria després d'acabar l'Escola de Candidats a Oficials i va tornar a la Brigada de Paracaigudistes com a cap de secció. Kochavi va dirigir també la companyia antitanc de la Brigada.[6]

Entre 1993 i 1994, va dirigir el 101è batalló de paracaigudistes "Peten" (Elapidae) en operacions de contraguerrila al sud del Líban. Després va comandar una brigada regional al sud del Líban i una brigada de paracaigudistes de reserva.[7] Més tard va dirigir la base d'entrenament de la brigada, va ser comandant adjunt de la brigada i comandant de la brigada de paracaigudistes reservistes 551.[8]

Comandant de la Brigada de Paracaigudistes[modifica]

El 2001, va ser nomenat comandant de la Brigada de Paracaigudistes, càrrec que va ocupar fins al 2003. Juntament amb un grup d'altres comandants de les unitats de camp, com Moshe Tamir, Yair Golan, Gal Hirsch i Noam Tibon, va ser un dels impulsors de l'actuació contra les fonts de la militància palestina durant la Segona Intifada a les kasbahs i camps de refugiats, tot i ser zones urbanes concorregudes i complicades, i malgrat les vacil·lacions del comandament superior de les FDI. Va dirigir amb èxit la brigada en una presa del camp de refugiats de Balata a Nablus el febrer de 2002.[9][10]

Desplegament de soldats israelians durant l'ocupació de Betlem de 2002.

Després va dirigir la brigada a l'Operació Escut Defensiu, i en altres operacions a tota Cisjordània contra la infraestructura militant palestina, entre elles la conquesta de Betlem i la imposició d'un setge a l'Església de la Nativitat, on cinquanta homes armats s'hi van fortificar retenint-hi uns 200 ostatges.[11]

L'any 2002, durant la Segona Intifada, Kochavi va desenvolupar l'ús d'un martell de 5 kg per enderrocar murs i travessar les cases dels camps de refugiats pel mig, per evitar d'aquesta manera el foc de franctiradors contra els seus soldats. Aquesta tàctica ha estat copiada per altres exèrcits, inclòs el dels Estats Units.[12]

Funcions de general de brigada[modifica]

Aviv Kochavi el 2005, reunit amb els Muchtars beduïns per a coordinar l'evacuació de l'exèrcit israelià de gaza.

El 2003, va ser ascendit al grau de general de brigada i nomenat comandant de la 98a Divisió de Paracaigudistes, càrreg que va conservar fins al novembre de 2004. El 30 de novembre d'aquell any va ser nomenat comandant de la Divisió de Gaza,[13] amb la que va dirigir operacions contra el llançament de coets Qassam i la infraestructura dels militants palestins a la Franja de Gaza.[9] Va participar també en l'Operació Pluja d'Estiu de 2006 iniciada arran del segrest del soldat Guilad Shalit.[14] Durant el seu servei com a comandant de la divisió, es va dur a terme el pla de desvinculació el setembre de 2005.[11]

El 2007 va ser nomenat cap de la Divisió d'Operacions del Directori d'Operacions de les FDI, càrrec que va ocupar fins al gener de 2010, temps durant el qual va participar en la planificació de l'Operació Plom Fos. Després d'això, va exercir com a director de projectes al Directori de Planificació.

Altres tasques[modifica]

De dreta a esquerra: el Cap d'Estat Major Benny Gantz, el cap del Comandament del sud Tal Russo i el cap del Directori Militar d'Intel·ligència d'Israel Aviv Kochavi, el 2011.

Va exercir el càrrec de cap del Directori Militar d'Intel·ligència d'Israel des del 22 de novembre de 2010.[15][16][17] Durant la seva gestió va participar en la planificació de les operacions Pilar Defensiu, Divulgació Completa, Marge Protector i Guardià del Germà.

El novembre de 2014 va ser nomenat comandant del Comandament del Nord.[8] Durant el seu mandat, es va construir la barrera contra Hesbol·là a la frontera amb el Líban, alhora que les forces de comandament van dur a terme activitats per frustrar les infraestructures militants en el territori sirià, juntament amb la promoció d'un projecte de bon veïnatge anomenat Operació Bon Veí a la frontera amb Síria.

L'11 de maig de 2017 va ser nomenat cap adjunt de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel.[8] Va ocupar aquest càrrec fins al 13 de desembre de 2018.

Cap de l'Estat Major[modifica]

El 26 d'octubre de 2018, el ministre de Defensa Avigdor Lieberman va recomanar el seu nomenament com a 22è Cap de l'Estat Major de les FDI, i va rebre el consentiment del primer ministre Benjamin Netanyahu. El 25 de novembre el govern va aprovar el seu nomenament. El 15 de gener de 2019 va ser ascendit al grau de General de Divisió i va començar el seu servei com a Cap d'Estat Major.[18]

El novembre de 2019, Kochavi va comandar les FDI en l'Operació Cinturó Negre contra la Gihad Islàmica Palestina (PIJ), amb l'assassinat selectiu del comandant superior del PIJ Baha Abu al-Ata a Gaza.[19] També va dirigir l'exèrcit israelià durant l'Operació Guardià dels Murs el maig de 2021.[20]

El ministre de Defensa, Benny Gantz, va anunciar el maig del 2021 que demanaria al govern que aprovés l'ampliació del seu mandat com a Ramatcal un any més,[21] i el juliol el govern va aprovar-ne l'ampliació.[22]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «New Chief of General Staff Aviv Kochavi - a different breed» (en anglès). The Jerusalem Post, 24-11-2018. [Consulta: 31 juliol 2022].
  2. «משפחת שטרנגסט והרמטכ"ל "הקרקובאי" הראשון» (en hebreu) p. 2-3. Nowiny Krakowskie, gener 2019. [Consulta: 31 juliol 2022].[Enllaç no actiu]
  3. «Liberman names pick for next IDF chief: Maj. Gen. Aviv Kochavi» (en anglès). The Times of Israel, 26-10-2018. [Consulta: 31 juliol 2022].
  4. «Kochavi is IDF’s first vegetarian chief of staff» (en anglès). The Jerusalem Post, 16-01-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
  5. «דרך כוכבו» (en hebreu). Nakor Rishon, 24-04-2005. [Consulta: 31 juliol 2022].
  6. «IDF promotes officers who think outside the box, but still follow the line» (en anglès). The Jerusalem Post, 18-06-2018. [Consulta: 31 juliol 2022].
  7. «האביב הגיע מוקדם השנה» (en hebreu). Davar, 26-06-2018. [Consulta: 31 juliol 2022].
  8. 8,0 8,1 8,2 «הרמטכ"ל ה-22» (en hebreu). Forces de defensa d'Israel. [Consulta: 31 juliol 2022].
  9. 9,0 9,1 «משימת חייו של תת-אלוף אביב כוכבי» (en hebreu). NRG, 21-04-2006. [Consulta: 3 agost 2022].
  10. «Israeli Forces Storm Into 2 Palestinian Refugee Camps» (en anglès). Los Angeles Times, 01-03-2002. [Consulta: 3 agost 2022].
  11. 11,0 11,1 «כוכבי עולה: ראש אמ"ן הבא – לוחם ופילוסוף» (en hebreu). NRG, 24-09-2010. [Consulta: 3 agost 2022].
  12. «Who is Major General Aviv Kochavi?» (en anglès). Israel National News, 26-10-2018. [Consulta: 3 agost 2022].
  13. «Changing the rules in the Gaza Strip comes with a cost» (en anglès). The Jerusalem Post, 13-10-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  14. «מלחמות לוקחות זמן שלישראל אין» (en hebreu) p. 19. Maarachot. 487, 2020. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 4 agost 2022].
  15. «Between fire and maneuver, or a combination of the two» (en anglès). The Jerusalem Post, 06-09-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  16. «New Leadership for Israeli Intelligence: Performance Indicators and Directions» (en anglès). ECSSR, 09-12-2010. [Consulta: 4 agost 2022].
  17. «אמ"ן בידיו: כוכבי יקבל היום פיקוד על המודיעין» (en hebreu). NRG, 22-11-2010. [Consulta: 4 agost 2022].
  18. «The IDF that Eisenkot leaves behind is ready» (en anglès). The Jerusalem Post, 01-01-2019. [Consulta: 5 agost 2022].
  19. «IDF: Operation Black Belt achieved its goals» (en anglès). The Jerusalem Post, 24-12-2019. [Consulta: 5 agost 2022].
  20. «Netanyahu, defense chiefs call operation ‘game-changing’ defeat of Hamas» (en anglès). The Jerusalem Post, 21-05-2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  21. «Gantz to extend Kochavi's tenure as IDF chief by an additional year» (en anglès). ynetnews, 27-05-2021. [Consulta: 5 agost 2022].
  22. «Government Approves Extension of IDF Chief-of-Staff Kochavi's Term for a Fourth Year» (en anglès). Govern d'Israel, 20-06-2021. [Consulta: 5 agost 2022].