Anacampseros papyracea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Avonia papyracea)
Infotaula d'ésser viuAnacampseros papyracea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAnacampserotaceae
GènereAnacampseros
EspècieAnacampseros papyracea Modifica el valor a Wikidata
Sond., 1862
Nomenclatura
ExautorE.Mey. Modifica el valor a Wikidata
Anacampseros papyracea

Anacampseros papyracea és una espècie de planta amb flors del gènere Anacampseros dins la família de les anacampserotàcies.[1]

Descripció[modifica]

És una herba nana perenne amb prou feines semblen plantes, amb diverses branques primes que irradien d'un tubercle cònic o càudex basal, completament cobertes amb escates sobreposades de color blanc platejat (estípules modificades, bràctees de fulles) que dissimulen completament les petites i carnoses fulles verdes que hi ha a sota.[2]

El tubercle (càudex) és espessit, suculent, molt curt, molt dividit, amb corona petita, sota terra.

Les tiges són simples, cilíndriques o globulars d'1 a 5 cm de llargada i de 6 a 8 mm de diàmetre, amb els extrems roms, blancs, coberts d'escates, creixent a terra, sovint corbats, rarament ramificats formant un arbust en miniatura.

Les arrels són fines, fibroses.

Les fulles, ocultes completament per les estípules, molt reduïdes a un cos semi globós llis més ample que llarg, disposades en espiral, cadascuna recoberta i sobreeixida per una estípula semblant a una escata. Estípules múltiples, imbricades (que agafen fermament la tija a la base i apicalment), escarioses, blanques com la neu, com de paper, semitransparents, lingüiformes a àmpliament ovades, arrodonides a la part superior, força senceres, arrugades transversalment, barbades llanoses a la base, de 5 a 10 vegades més llargues que les fulles gruixudes, de 6 a 8 mm de llarg i 2 a 3 mm d'ample. Hi ha pèls axil·lars petits.

Les flors són de color blanc cremós a blanc verdós, incloses a les estípules superiors a les puntes de la branca, sèssils, solitàries, molt més curtes que l'involucre, que s'obren durant només 1 a 3 hores a ple sol a la tarda, en cas contrari, són clistogàmiques (que no s'obren), majoritàriament auto-compatibles, el que significa que es fertilitzen amb el seu propi pol·len. Això es produeix abans que s'obri la flor o poc després que es tanqui. Peduncle llis, d'aproximadament 1 mm de llarg. 2 sèpals, subsistents. 5 pètals, lliures, de color blanc cremós, arrodonits, de 4 mm de llarg, superant el calze. Estams de 16 a 20. Anteres grogues.

Distribució[modifica]

Planta endèmica de Sud-àfrica, es troba al Petit Karoo i al Gran Karoo (Cap Oriental). La subespècie namaensis es troba al Richtersveld, al sud de Namíbia i a Bushmanland.

Creix a ple sol entre roques de quars. Les singulars escates blanques reflecteixen gran part de la llum i actuen com a ombra del sol sobre les petites fulles de sota. Les plantes són molt críptiques i estan ben camuflades. S'assemblen als còdols quarsítics entre els quals es troben al Karoo. Aquestes plantes s'han comparat fantasiosament amb el corall o excrements d'ocells i s'han considerat com a “plantes de mimetisme”, ja que durant molt de temps s'escapaven dels ulls fins i tot dels treballadors de camp més atents. La tendència poblacional és estable.

Taxonomia[modifica]

Tot i que la primera publicació sobre aquesta espècie correspon al botànic alemany Ernst Heinrich Friedrich Meyer (1791-1858), la primera descripció vàlida fou feta l'any 1840 a la publicació Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808-1879).[1][3]

Aquesta espècie fou coneguda amb aquest nom fins al 1994, any en què el botànic anglès Gordon Douglas Rowley (1921-2019) va crear el gènere Avonia i la hi va incloure (Avonia herreana). A partir de l'any 2010 va tornar al gènere Anacampseros i va passar a la família de les anacampserotàcies com a conseqüència de les investigacions de Reto Nyffeler i Urs Eggli publicades a la revista Taxon.[4][5]

Subespècies[modifica]

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:[1]

  • Anacampseros papyracea subsp. namaensis Gerbaulet
  • Anacampseros papyracea subsp. papyracea
  • Anacampseros papyracea subsp. perplexa (G.Will.) Dreher

Sinònims[modifica]

A continuació s'enumeren els noms científics que són sinònims d'Anacampseros papyracea i de les seves subespècies:

  • Sinònims homotípics d'Anacampseros papyracea:[1]
  • Avonia papyracea (E.Mey. ex Fenzl) G.D.Rowl
  • Sinònims homotípics de la subespècie Anacampseros papyracea subsp. namaensis[6]
  • Avonia papyracea subsp. namaensis (Gerbaulet) G.D.Rowley

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Anacampseros papyracea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 9 gener 2023].
  2. «The Encyclopedia of Succulents». Llifle.
  3. Fenzl, 1840, p. 295.
  4. Dreher, Rodgerson i Young, 2014, p. 105.
  5. Nyffeler, Reto; Eggli, Urs «New familial classification of Portulacineae Disintegrating Portulacaceae: A new familial classification of the suborder Portulacineae (Caryophyllales) based on molecular and morphological data». Taxon, vol. 59, núm.1, febrer 2010, pàg. 227-240.
  6. «Anacampseros papyracea subsp. namaensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 gener 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Fenzl, Eduard «Monographie der Mollugineen» (en alemany i llatí). Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte [Viena], vol 2, 1840, pàg. 213-307.
  • Dreher, Hagen; Rodgerson, Chris; Young, Andrew «A new combination and the description of a new species in the section Avonia of the genus Anacampseros (Anacampserotaceae)». Bradleya, núm. 32, 2014, pàg. 105–111. DOI: 10.25223/brad.n32.2014.a4.