Vés al contingut

Awbube

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretAwbube
Imatge
Tipusvila Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAwbere (Etiòpia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 10° 06′ N, 43° 00′ E / 10.1°N,43°E / 10.1; 43

Awbube (en amhàric: አውቡቤ, en somali: Aw Bube), també lletrejat Awbuube, pel seu patró sant somali Awbube, i com Alaua o Halaua, és una antiga ciutat hui en ruïnes, situada a l'àrea de Fafan a la regió Somali d'Etiòpia.[1] Es troba a 34 km al nord-oest de Borama, la capital d'Awdal de Somalilàndia a través de Quljeed, travessant la frontera cap al districte d'Awbare a Etiòpia.[2]

Descripció general

[modifica]

Awbube és una ciutat antiga del districte d'Awbare.[3] Fou un centre d'activitat durant l'edat d'or del sultanat d'Adal.[4][2] Duu el nom del sant i heroi Awbube, conegut com el "sant volador", que tingué un paper decisiu en la difusió de la fe islàmica a Abissínia, heroi de moltes batalles contra l'Imperi etíop i els primers habitants de l'àrea, segons esmenten alguns relats.[5] El seu nom apareix en Futuh al Habasha (La conquesta d'Abissínia), en què es narra que els exèrcits visitaven la seua tomba i cercaven la seua benedicció en les seues batalles contra els exèrcits portuguesos i abissinis.[5][6][7]

Durant la seua recerca en l'antiga ciutat d'Amud, l'historiador G. W. B. Huntingford va comprovar que en topònims antics amb prefix Aw (com les ruïnes d'Awbare i Awbube), aquest denotava el lloc de descans final d'un sant autòcton.[8][9]

Història

[modifica]

Shihab al-Din Ahmad esmenta al sant patró Awbube pel seu nom en Futuh al Habasha, en què afirma:

“Quan les dues columnes de soldats que avançaven pel camí es van trobar, els idòlatres carregaren contra la rereguarda dels musulmans. Els de la rereguarda es van mantenir ferms i muntaren als cavalls. Entre els que eren en la rereguarda hi havia Zaharbui Utman, el xèrif Ahmad i l'hegà 'Abd Allah, 'Ali Farasaham i el xeic Kalil, un descendent d'Aububah -que Déu ens beneïsca a través d'ell, amén. Eren deu cavallers, i els idòlatres en rondaven els dos-cents. Els musulmans carregaren contra els idòlatres, i s'hi entaulà una batalla sagnant, fins que els avantbraços se'ls van esgotar".[10]

Sobre la tomba del sant patró s'ha construït un enorme sepulcre cònic.[11] Segons alguns relats històrics, tant els sants patrons Awbare com Awbube provenen de l'antiga família del clan Dir; les seues tombes són molt freqüentades i estan sota la protecció del clan local Gadabuursi Dir, que domina la regió on són enterrats.[5][12] El capità H. G. C Swayne (1895) descriu així les àrees properes d'Awbube del país del clan Gadabuursi, en el seu llibre Seventeen Trips Through Somaliland:

"Al país dels Gadabursi hi ha les ruïnes de l'antiga ciutat d'Aubóba, i al principi del pas de Gáwa, en un turó a l'oest, i a uns 120 m al seu damunt, hi ha unes enormes ruïnes antigues, que degueren ser un fort, i dominen el pas. Es diuen Samawé, pel nom d'un xeic la tomba del qual corona les ruïnes. El cim del turó està envoltat de murs de contenció paral·lels construïts amb carreus, que s'eleven en esglaons des del fons. En alguns llocs els murs tenien sis o vuit peus d'alt, i hi havia restes d'amplis edificis antics que omplien el recinte. Rematant el conjunt, al centre hi havia les ruïnes d'un edifici de pedra tallada, que semblava la tomba del xeic".[13]

Richard Francis Burton (1856) descriu l'escena en passar-hi per a visitar la tomba del xeic Awbube, en First Footsteps in East Africa:

"En sentir-me una mica descansat, vaig començar l'endemà, "amb la cua posada" a inspeccionar les ruïnes d'Aububah. Després d'un dur viatge per terreny pedregós, arribem a una foia coberta d'herba, a prop d'una línia de turons, i desmuntem per a visitar les restes del xeic Aububah. Reposa davall d'una petita cúpula cònica de rajola, argila i fusta, de construcció semblant a la de Zeila: s'està caient a trossos, i la mesquita contigua, sense sostre des de fa molt de temps, està coberta d'arbres, que mormolen sons malencònics en la lleu i alegre brisa."[14]

Richard Francis Burton (1856) descriu un antic conflicte entre les ciutats d'Awbube i Darbiyah Kola (a prop d'Abasa, a Awdal) en First Footsteps in East Africa:

"Després d'una hora de cavalcada, ens allunyem d'Abbaso Fiumara i entrem en una conca entre turons, a unes setze milles de l'Arbre Sagrat. Aquest és l'indret de Darbiyah Kola, el 'Fort de Kola', anomenat així per la seua reina Galla. Es diu que aquesta ciutat i la seua veïna Aububah lluitaren com gats a Kilkenny, fins que totes dues es "devoraren": els Gudabirsi en situen el fet en l'època en què els seus ancestres encara vivien a Bulhar, a la costa, fa uns 300 anys. Si la data és certa, les ruïnes han lliurat una dura batalla amb el temps. Algunes restes d'habitatges cobreixen el terra, i els pous acuradament construïts estan plens d'enderrocs: em van assenyalar el palau amb les parets de pedra i argila travessades per capes de fusta. La mesquita és un gran edifici sense sostre que conté dotze pilars quadrats de maçoneria tosca, i el mihrab, o nínxol d'oració, està emmarcat per un arc circular de construcció acceptable. Però la veu del muetzí s'ha silenciat per sempre, i ara les plantes enfiladisses s'enrosquen al voltant del temple enrunat. L'escena era quieta i trista com una tomba; durant una milla i mitja de llarg tot eren ruïnes, ruïnes, ruïnes".[15]

Richard Francis Burton (1856) també descriu el camp de batalla:

"Des d'allà ens encaminem cap al camp de batalla, una àmplia làmina de gres, aparentment abonyegada pels cascos de mules i cavalls: en aquest terreny, que, segons els meus guies, en l'antiguitat era molt i molt tou, va ocórrer la gran acció entre Aububah i Darbiyah Kola".[16]

Demografia

[modifica]

La regió de la rodalia de l'antiga ciutat està habitada principalment pels Reer Dudub del subclan Jibriil Yoonis, del clan Gadabursi Dir.[17][18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lewis, I.M.. Saints and Somalis: Popular Islam in a Clan-based Society, 1998, p. 90. ISBN 9781569021033. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Insoll, Timothy. The Archaeology of Islam in Sub-Saharan Africa (en anglés). Cambridge University Press, 2003-07-03. ISBN 978-0-521-65702-0. 
  3. ↑ Saints and Somalis: Popular Islam in a Clan-based Society (en anglés). 
  4. ↑ Saints and Somalis: Popular Islam in a Clan-based Society.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Nur, Sheikh Abdurahman 1993 «Ilbaxnimadii Adal Iyo Sooyaalkii Soomaaliyeed: The Renaissance of Adal Somali history», 1993.
  6. ↑ "Local History in Ethiopia" Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine. (pdf) The Nordic Africa Institute website (accessed 28 January 2008).
  7. ↑ R.S. Whiteway, editor and translator, The Portuguese Expedition to Abyssinia in 1441-1543, 1902. (Nendeln, Liechtenstein: Kraus Reprint, 1967), pp. 66f.
  8. ↑ Lewis, I.M.. Saints and Somalis: Popular Islam in a Clan-based Society, 1998, p. 90. ISBN 9781569021033. 
  9. ↑ G.W.B. Huntingford, "The Town of Amud, Somalia", Azania, 13 (1978), p. 184.
  10. ↑ ʻArabfaqīh, Shihāb al-Dīn Aḥmad ibn ʻAbd al-Qādir. The conquest of Abyssinia: 16th century (en anglés). Tsehai Publishers & Distributors, 2003. ISBN 9780972317269. «When the two columns of soldiers that were proceeding on the road came into each other's view, the idol-worshippers mounted a charge against the rear guard of the Muslims. Those in the rear guard held their ground, and mounted their horses. Among those in the rear was Zaharbui Utman, the sharif Ahmad and the hegano 'Abd Allah, 'Ali Farasaham and the sheikh Kalil, a descendant of Aububah - may God bless us through him, Amen. They were ten knights, and the idol-worshippers were around two-hundred. The Muslims charged the idol-worshippers, and a bloody battle was engaged, until their forearms became exhausted.» 
  11. ↑ The Ruined Towns of Somaliland (en anglés). 
  12. ↑ "Local History in Ethiopia, Asta Dega - Azzazzo". Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine. The Nordic Africa Institute website (consultat el 20 de novembre del 2007).
  13. ↑ Swayne. Seventeen Trips Through Somaliland, 1895. «In the Gadabursi country there is the ancient ruined town of Aubóba, and at the head of the Gáwa Pass, on a hill to the west, and about four hundred feet above it, are some massive ancient ruins, which must have once been a fort, commanding the pass. They are called Samawé, from the name of a sheikh whose tomb crowns the ruins. The hill-top is surrounded by parallel retaining walls built of dressed stone, rising in steps from the bottom. In some places the walls were six or eight feet high, and there were remains of extensive ancient buildings filling the enclosure. Surmounting the whole in the centre was the ruin of a building of cut stone, which appeared to be the sheikh’s tomb.» 
  14. ↑ Burton, Richard. First Footsteps in East Africa. 1st. Longman, Brown, Green, and Longmans, 1856. «Feeling somewhat restored by repose, I started the next day, “with a tail on” to inspect the ruins of Aububah. After a rough ride over stony ground we arrived at a grassy hollow, near a line of hills, and dismounted to visit the Shaykh Aububah’s remains. He rests under a little conical dome of brick, clay and wood, similar in construction to that of Zayla: it is falling to pieces, and the adjoining mosque, long roofless, is overgrown with trees, that rustle melancholy sounds in the light joyous breeze.» 
  15. ↑ Burton, Richard. First Footsteps in East Africa. 1st. Longman, Brown, Green, and Longmans, 1856. «After an hour’s ride we turned away from the Abbaso Fiumara and entered a basin among the hills distant about sixteen miles from the Holy Tree. This is the site of Darbiyah Kola — Kola’s Fort — so called from its Galla queen. It is said that this city and its neighbour Aububah fought like certain cats in Kilkenny till both were “eaten up:” the Gudabirsi fix the event at the period when their forefathers still inhabited Bulhar on the coast — about 300 years ago. If the date be correct, the substantial ruins have fought a stern fight with time. Remnants of houses cumber the soil, and the carefully built wells are filled with rubbish: the palace was pointed out to me with its walls of stone and clay intersected by layers of woodwork. The mosque is a large roofless building containing twelve square pillars of rude masonry, and the Mihrab, or prayer niche, is denoted by a circular arch of tolerable construction. But the voice of the Muezzin is hushed for ever, and creepers now twine around the ruined fane. The scene was still and dreary as the grave; for a mile and a half in length all was ruins — ruins — ruins.» 
  16. ↑ Burton, Richard. First Footsteps in East Africa. 1st. Longman, Brown, Green, and Longmans, 1856. «Thence we proceeded to the battle-field, a broad sheet of sandstone, apparently dinted by the hoofs of mules and horses: on this ground, which, according to my guides, was in olden days soft and yielding, took place the great action between Aububah and Darbiyah Kola.» 
  17. ↑ Hayward, R. J.; Lewis. Voice and Power (en anglés). Routledge, 2005-08-17, p. 136. ISBN 9781135751753. 
  18. ↑ http://www.fsnau.org/ipc/population-table Population census by UNFP based on Somalia.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Awbube&oldid=34290233»