Ayer fue primavera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAyer fue primavera

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFernando Ayala Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióMario Vanarelli Modifica el valor a Wikidata
GuióRodolfo M. Taboada Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTito Ribero Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Younis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Cardella
ProductoraLibertador
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0047848 Filmaffinity: 738701 Letterboxd: yesterday-was-spring TMDB.org: 537899 Modifica el valor a Wikidata

Ayer fue primavera és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Fernando Ayala sobre el guió de Rodolfo Manuel Taboada que es va estrenar el 20 d'octubre de 1955 i que va tenir com a protagonistes a Roberto Escalada, Analía Gadé, Duilio Marzio i Orestes Soriani.

Sinopsi[modifica]

Un home reviu el passat de la seva esposa, morta en un accident de trànsit, amb la sospita d'una infidelitat.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Vair a Gente de Cine va dir:

« ”El film mostra la lluita d'un director sense experiència tractant de sobreposar-se a un tema esfilagarsat, a dominar l'organització general…Manca d'unitat, però excedeix en discreció. No és tasca fàcil escriure bé quan la ploma està vella. I Ayala fa molt amb els elements que disposa.” »

D'altra banda El Heraldo del Cinematografista va opinar sobre del filme:

« ”LEl film mostra la lluita d'un director sense experiència tractant de sobreposar-se a un tema deshilachado, a dominar l'organització general…Manca d'unitat, però excedeix en discreció. No és tasca fàcil escriure bé quan la ploma està vella. I Ayala fa molt amb els elements que disposa.” »

D'altra banda:

« ”Ayala es va revelar amb un realitzador amb futur en dirigir aquest assumpte romàntic que, malgrat uns certs amaneramientos, es destaca al cinema de l'època.” »

Referències[modifica]

  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 44. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. 

Enllaços externs[modifica]