Azaila

Azaila
Localització
41° 17′ 28″ N, 0° 29′ 39″ O
Estat	Espanya
Autonomia	Aragó
Província	província de Terol
Capital	Zaila (oc)
Població humana
Total	105 (2022)
• Densitat	1,29 hab./km²
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Part de	Mancomunitat Industrial «Zona Bajo Martín»
Superfície	81,43604 km²
Altitud	276 m
Limita amb	Quinto La Puebla de Híjar La Zaida Belchite Almochuel
Organització política
• Alcalde	Adolfo Tesan Bielsa
Identificador descriptiu
Codi postal	44590
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	44031
Altres
Lloc web	azaila.es

Església parroquial d'Azaila.

Azaila és un municipi de la província de Terol, situat en el marge dret del riu Aguasvivas, a la comarca del Baix Martín, en la Comunitat Autònoma d'Aragó, Espanya. Té una població de 155 habitants ( INE 2008) i té una extensió de 81,44  km². En la seua rodalia es troba el poblat celtiber de Cabezo de Alcalá.

Història

Els primers nuclis de població de la zona se situen en el poblat del Cabezo de Alcalá, en direcció a Vinaceite, al costat del riu Aguasvivas. Aquest poblat iber ha estat objecte de diverses excavacions arqueològiques, que han proporcionat prou informació per poder afirmar l'existència de tres ocupacions successives del poblat. Una primera d'origen centreeuropeu (s. VII aC fins a 218 aC), la següent correspondria amb la iberització i l'última es caracteritza per pertànyer al període de romanització de tota la península que s'estén del 218 aC l'any 72 aC La seva destrucció es data cap als anys 76-72 aC durant les guerres sertorianes, malgrat que no hi ha unanimitat entre autors, ja que altres estudis ho retarden fins a l'any 49 aC després de la batalla d'Ilerda.

També hi ha una necròpolis medieval cristiana, situada prop de les restes d'una petita fortalesa medieval, datada entre els segles xiii i xvi.

D'època musulmana hi ha poca constància, excepte el fet que el seu topònim és d'origen àrab, que significa "la plana". En els textos medievals se la citava com Zaylla. Després de l'ocupació aragonesa el rei Pere II va donar l'any 1196 la vila a Gastón de Castellote passant més tard als seus hereus i pertanyent a aquesta família fins a l'any 1283.

Se sap que a la fi del segle xiv pertanyia a Gastón de Rueda i que al començament en 1610 era propietat de Pere de Lanuza.

Administrativament Azaila, va pertànyer a la Sobrecollida de Saragossa entre 1488 i 1495, a la Vereda de Saragossa en 1646 i al Corregimiento d'Alcanyís entre 1711 i 1833, estant documentat el seu estatus de lloc en 1495 i 1785, i amb ajuntament propi, aproximadament des de 1834. Pertanyia al partit judicial de Híjar fins que en 1965 va passar a formar part del partit judicial d'Alcanyís Més tard, amb la nova ordenació Comarcal establerta per la Diputació General d'Aragó, va passar a formar part de la comarca del Baix Martín.

Patrimoni

Dins del seu patrimoni destaca, a més del jaciment de Cabezo de Alcalá:

• Església parroquial de Nostra Senyora del Rosari, segons estudis de Pascual Madoz a mitjan segle xix i el professor Antonio Ubieto Arteta en el seu inici estava dedicada a Sant Pere Màrtir, i la seva construcció data del segle xvii.

L'església segueix l'estil barroc i va ser finançada els ducs d'Híxar, raó per la qual l'escut se situa sobre de la porta d'accés. La fàbrica és de maçoneria i maó. Presenta nau única amb coberta de volta de mig canó obtenint il·luminació interior a través de llunetes.

El conjunt es completa amb una torre campanar, de cinc cossos, situada a la capçalera de l'església.

Enllaços externs

• Azaila Arxivat 2011-12-10 a Wayback Machine. en CAI Aragó
• Fòrum d'Azaila