Azimut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'angle vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud. L'arc blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord.

Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"),[1] plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’. El significat del terme té algunes particularitats segons la disciplina en la qual s'usa.

Astronomia[modifica]

Azimut és l'angle que forma una direcció (per exemple, la que uneix una estrella o un objecte amb l'observador) amb una altra direcció fixa que es pren com a origen, mesurada sobre l'horitzó. Convencionalment, es mesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegació) o graus centesimals (en topografia i geodèsia). Com a origen, es pren generalment el sud (en astronomia) o el nord (en navegació, en topografia i geodèsia).

l = latitud

ð = declinació

P = angle en el pol

Zv = ((cos l*tgð)-(sin l*cos P))/sin P

Cartografia[modifica]

En cartografia, l'azimut es mesura des del punt cardinal nord.[2]

És l'angle d'una direcció comptat en el sentit de les agulles del rellotge a partir del nord geogràfic. L'azimut d'un punt cap a l'est és de 90 graus i cap a l'oest de 270 graus sexagesimals. El terme azimut sols s'usa quan es tracta del nord geogràfic.

Quan es comença a comptar des del nord magnètic se sol denominar rumb o azimut magnètic. En geodèsia o topografia geodèsica l'azimut serveix per a determinar l'orientació d'un sistema de triangulació.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. VVAA, 1888, p. 602.
  2. U. S. Army, 1993, p. 2.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Azimut