Azimut
Azimut és una paraula que prové de l'àrab "as-sumut" (la direcció, el zenit), plural de "as-sumt". El significat d'este terme té algunes particularitats segons la disciplina en la que s'use.
Astronomia[modifica | modifica el codi]
Azimut és l'angle que forma una direcció (per exemple la que uneix una estrella o un objecte amb l'observador) amb una altra direcció fixa que es pren com a origen, mesurada sobre l'horitzó. Convencionalment, es mesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegació) o graus centesimals (en topografia i geodèsia). Com a origen es pren generalment el sud (en astronomia) o el nord (en navegació, en topografia i geodèsia).
l = latitud
ð = declinació
P = angle en el pol
Zv = ((cos l*tgð)-(sin l*cos P))/sin P
Cartografia[modifica | modifica el codi]
En cartografia, l'azimut es mesura des del punt cardinal nord.
És l'angle d'una direcció comptat en el sentit de les agulles del rellotge a partir del nord geogràfic. L'azimut d'un punt cap a l'est és de 90 graus i cap a l'oest de 270 graus sexagesimals. El terme azimut sols s'usa quan es tracta del nord geogràfic.
Quan es comença a comptar des del nord magnètic se sol denominar rumb o azimut magnètic. En geodèsia o topografia geodèsica l'azimut serveix per a determinar l'orientació d'un sistema de triangulació.
