Bárbara de Alencar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBárbara de Alencar
Bárbara de Alencar.jpg
Imatge no fidedigna de Bárbara de Alencar, mai s'ha obtingut cap imatge real seva. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Bárbara Pereira de Alencar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1760 Modifica el valor a Wikidata
Exu (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1832 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Fronteiras (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórevolucionària, activista política, comercianta Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteRevolució Pernambucana i Confederació de l'Equador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTristão GonçalvesJosé Martiniano Pereira de Alencar Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbarbaradealencar.org.br Modifica el valor a Wikidata

Bárbara Pereira de Alencar (Senhor Bom Jesus dos Aflitos de Exu, 11 de febrer de 1760 — Fronteiras, 18 d'agost de 1832) va ser una comerciant i revolucionària brasilera. Primera presa política del Brasil, és considerada una heroïna de la Revolució Pernambucana i de la Confederació de l'Equador.[1][2][3]

Era àvia de l'escriptor José de Alencar. El també escriptor Paulo Coelho n'és descendent de la sisena generació.[4][5]

Biografia[modifica]

Bárbara Pereira de Alencar va néixer el dia 11 de febrer de 1760 a Senhor Bom Jesus dos Aflitos de Exu, interior de Pernambuco, en la Fazenda Caiçara — pertanyent al patriarca de la família Alencar, el portuguès Leonel Alencar Rego, el seu avi. Adolescent, Bárbara es va traslladar al municipi de Crato, casant-se amb el comerciant portuguès José Gonçalves do Santos.[6][7]

L'heroïna republicana era mare dels també revolucionaris José Martiniano Pereira de Alencar i Tristão Gonçalves i posteriorment àvia de l'escriptor José de Alencar.[2][4]

Presó d'Alencar a Fortaleza

En el context de la Revolució Pernambucana de març a maig de 1817 (l'únic alçament independentista contra la Corona Portuguesa que va arribar a reeixir, malgrat que regional i poc durador), Alencar va ser nomenada cap del govern provisional dels rebels.[7] Arrestada per les autoritats, va ser empresonada i torturada en una de les cel·les de la Fortalesa de Nostra Senyora d'Assumpció, a Fortaleza i va veure com el govern va confiscar els béns familiars. És considerada, per tant, la primera presonera política de la història del Brasil.[2][8]

Va morir el 1832 en la ciutat piauiense de Fronteiras, però va ser sepultada en Campos Sales, en el Ceará. S'està tramitant la inclusió de la seva tomba en el catàleg del Patrimoni Històric del Brasil.[9][10]

En la poesia[modifica]

El 1980 l'escriptor Caetano Ximenes de Aragão va publicar l'èpic llibre-poema Romanceiro de Bárbara sobre la Confederació de l'Equador (una revolta republicana al nord-est brasiler, contrària a la deriva absolutista de l'Emperador Pere I), amb èmfasi en la saga d'aquesta heroïna en 77 poesies.[11] Va ser reeditat per la Secretaria de Cultura del Ceará, sota la col·lecció Luz do Ceará.[12]

Homenatges[modifica]

  • L'11 de febrer de 2005, va ser llançada pel Centre Cultural Bárbara de Alencar la “Medalla Bárbara de Alencar”. Anualment, tres dones, sempre el dia 11 de febrer seran guardonades amb aquest premi per les seves activitats de caire social.[13]
  • El centre administratiu del Govern del Ceará va ser batejat com Centro Administrativo Bárbara de Alencar.
  • En Fortaleza existeix una estàtua de l'heroïna, situada a la plaça de la Medianeira de l'Avinguda Heráclito Graça.
  • El pintor Oscar Araripe va dedicar un quadre a Bárbara de Alencar en 2009.
  • Per la Llei 13.056 del 22 de desembre de 2014, va tenir el seu nom inscrit en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, dipositat en el Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília.[14]
  • La Fundació Demócrito Rocha va produir una sèrie de documentals sobre cearenses il·lustres i Bàrbara de Alencar va ser el segon personatge històric a ser homenatjat.

Referències[modifica]

  1. , Xico. «História apaga rosto de primeira presa política do Brasil». Folha de S.Paulo, 29-09-2001. [Consulta: 9 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «A Biblioteca Nacional relembra Bárbara de Alencar no Dia Internacional da Mulher». Biblioteca Nacional. [Consulta: 24 setembre 2018].
  3. Adler Vainsencher, Semira. «BÁRBARA PEREIRA DE ALENCAR». Cá estamos nós. [Consulta: 24 setembre 2018].
  4. 4,0 4,1 de Mendonça, Rani. «Conheça Bárbara de Alencar, uma das lideranças da Revolução Pernambucana de 1817». Brasil de Fato, 06-03-2018. [Consulta: 14 setembre 2021].
  5. Morais, Fernando. El mago : la extraordinaria historia de Paulo Coelho. 1. ed. New York: Rayo/Planeta, 2008. ISBN 978-0-06-137508-8. 
  6. «A origem da família Alencar no Brasil». A Casa da Torre. [Consulta: 14 setembre 2021].
  7. 7,0 7,1 Campos, Wanessa. «A PRESIDENTE BÁRBARA - Mulheres do Cangaço». www.mulheresdocangaco.com.br. [Consulta: 24 setembre 2018].
  8. Brito, José Domingos. «Pernambucanas ilustres XVIII – Bárbara de Alencar». Walter Sorrentino. [Consulta: 14 setembre 2021].
  9. Araújo, Ariadne. Bárbara de Alencar (en pt-br). Edições Demócrito Rocha, 2000. ISBN 978-85-86375-32-3. 
  10. Carvalho, José «Heroina Nacional - Bárbara de Alencar». Revista trimensal do Instituto do Ceará, 1919-01, pàg. 199-220.
  11. Aragão, Caetano Ximenes. Romanceiro de Bárbara (en pt). Governo do Estado do Ceará, 2011. ISBN 978-85-88828-75-9. 
  12. «Luz do Ceará». Secretaria de Cultura do Ceará. [Consulta: 14 setembre 2021].
  13. «Museu resgata história de Bárbara de Alencar - Regional - Diário do Nordeste». Diário do Nordeste. [Consulta: 24 setembre 2018].
  14. «Lei 13.056 de 22 de Dezembro de 2014». Portal da Legislação - Governo Federal, 22-12-2014.

Bibliografia addicional[modifica]

  • Araújo, Ariadne - Bárbara de Alencar. Fundació Demócrito Rocja, 2017. ISBN 9788575298169
  • Gaspar, Roberto - Bárbara de Alencar: a guerreira de Brasil. Universitat de Indiana, 2001. ISBN 9788580414172

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bárbara de Alencar