Bèlgida

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBèlgida
Escut de Bèlgida
Bélgida 02.jpg

Localització
Localització de Bèlgida respecte del País Valencià.png
38° 51′ 34″ N, 0° 28′ 29″ O / 38.8595655°N,0.4747381°O / 38.8595655; -0.4747381
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 689 (2016)
• Densitat 39,92 hab/km²
Gentilici Belgidà, belgidana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 17,26 km²
Altitud 264 m
Limita amb Muro d'Alcoi
Partit judicial Ontinyent
Història
Festa major
Festes Patronals
(segona setmana d'agost)
Patró Sant Llorenç (màrtir)
Organització i govern
• Alcalde Diego Ibáñez Estarelles
Indicatius
Codi postal 46868
Codi INE 46047
Codi ARGOS 46047
Altres dades

Web www.belgida.es
Modifica dades a Wikidata

Bèlgida és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

La vila està situada a la part plana del terme, al costat de la carretera Albaida-Gandia, i s'emplaça a la vessant septentrional de la serra de Benicadell, on la superfície del terme és plana en el sector nord i muntanyosa en la falca que forma pels vessants de Benicadell. Les altures principals són: Alt de la Font Freda (754 m), Alt Cremat (894 m) i Alt Redó (994 m). Creua el terme de sud a nord el riu de la Mata, al qual aflueixen els barrancs de Bèlgida o del Molí i el de Redaguanya, tributant les seves aigües al riu Micena. Dins el terme hi ha les fonts del Grapat, Baix i Freda.

El clima és temperat i les pluges les provoquen els vents de llevant, sent l'època de pluges més fortes durant els mesos de novembre a gener.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per enllaçar amb la N-340.

El terme municipal de Bèlgida limita amb les següents localitats: Bufali, Carrícola, Montaverner, Otos, El Palomar, Pobla del Duc i Muro d'Alcoi.

Història[modifica]

En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultura ibèrica i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla probable que la seua fundació fóra ibèrica.

El 1250, Jaume I la incorporà a l'espai dominat pels cristians, permetent la pervivència dels àrabs que l'habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la que van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial que fou notablement augmentat després de l'expulsió, el 1609, de la població morisca.

El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.

Demografia[modifica]

En l'actualitat (2014) té 694 habitants de gentilici belgidans. El 86,43% dels habitants declararen en el cens de 2001 saber parlar valencià.

Evolució demogràfica de Bèlgida
Padró d'habitants[1]
Any 1842 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2010 2014
Población 1.042 1.119 1.073 1.052 984 995 914 810 854 786 736 697 679 677 709 708 728 694

Alcaldia[modifica]

L'ajuntament està governat pel PSPV, que té 5 regidors, front els 2 del PPCV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Leonardo Sevadilla Giner Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Soler Tomás Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Bautista Martí Tormo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Bautista Martí Tormo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Enrique Ferri Boix PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Enrique Ferri Boix PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Carolina Alfonso Boix PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Carolina Alfonso Boix PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Diego Ibáñez Estarelles PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Diego Ibáñez Estarelles PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Economia[modifica]

Antigament predominaven els conreus de secà: raïm de taula, oliveres i garrofers. En l'actualitat predominen els cultius del taronger i del caqui, cultius de regadiu. L'activitat industrial es deriva de l'agricultura: molins d'oli, cellers vinícoles i fabricació d'insecticides. La seua economia és essencialment agrícola.

Edificis d'interès[modifica]

Al seu terme, de 17,4 km², hi ha la Font Freda i quant al seu patrimoni:

  • Església de Sant Llorenç: Es troba decorada amb llenços de Jerónimo Jacinto Espinosa i Pedro de Orrente. Amb frescs dels segles XVI i XVII.
  • Ermita de Sant Antoni Abat
  • Ermita del Calvari.
  • Castell: d'origen àrab; només resten els basaments.
  • Mas de Suagres.

Festes[modifica]

  • Festes patronals. El 8 d'agost mengen la tradicional Paella; el dia 9 és "la Vesprada de Festes"; el 10 d'agost se celebren festes en honor de Sant Llorenç, patró de Bèlgida, l'endemà, 11 d'agost, la festivitat és dedicada a la Santíssima Trinitat i el tercer dia de festa és el dedicat al Santíssim Ecce Homo de Bèlgida.
  • Festa de Sant Ramon Nonat. Dues setmanes abans del dimecres de Cendra es realitza la festa a Sant Ramon Nonat, seguint la tradició de finals del segle XIX de fer festa a Sant Ramon per haver salvat el poble de l'epidèmia del còlera .
  • Carnestoltes. En la setmana precedent a la Quaresma se celebra el Carnestoltes, organitzat pels "Quintos" del poble. Disfresses de nens del col·legi, la tradicional "Gran Dansa", "l'enfarinà" de dissabte després de la paella i les disfresses de la nit del dissabte al voltant de la font a la plaça de l'Ajuntament, són els actes més populars en aquestes festes.

Personatges destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclàtor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bèlgida